Google This is a digital copy of a book that was prcscrvod for gcncrations on library shclvcs bcforc it was carcfully scannod by Google as part of a projcct to make the world's books discoverablc onlinc. It has survived long enough for the copyright to cxpirc and thc book to enter the públic domain. A públic domain book is one that was never subject to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the públic domain may vary country to country. Public domain books are our gateways to the past, representing a wealth of history, cultuie and knowledge that's often difficult to discover. Marks, notations and other maiginalia present in the original volume will appear in this flle - a reminder of this book's long journcy from thc publisher to a library and finally to you. Usage guidelines Google is proud to partner with libraries to digitizfi públic domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to thc públic and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to prcvcnt abuse by commcrcial parties, including placing lechnical rcstrictions on automated querying. We also ask that you: + Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use these files for personal, non-commercial p urpo ses. + Refrainfivm automated querying Do noi send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machinc translation, optical character recognition or other areas where access to a laige amount of text is helpful, please contact us. We encouragc thc use of públic domain materials for these purposes and may be able to help. + Maintain attributionTht GoogXt "watermark" you see on each flle is essential for informingpcoplcabout this projcct and hclping them find additional materials through Google Book Search. Please do not remove it. + Keep it legal Whatever your use, remember that you are responsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just because we believe a book is in the públic domain for users in the United States, that the work is also in the públic domain for users in other countiies. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can'l offer guidance on whether any speciflc use of any speciflc book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner anywhere in the world. Copyright infringement liabili^ can be quite severe. About Google Book Search Google's mission is to organizc thc world's information and to make it univcrsally accessible and uscful. Google Book Search hclps rcadcrs discover the world's books while hclping authors and publishers rcach ncw audicnccs. You can search through thc full icxi of this book on thc wcb at |http: //books. google .com/I BZI<»' vjV^•^<•">.*^r^'•^:^'^' r-l^-^', ->.-'. ''**^.''í^^c ^i^'i\y ., ^^^yy^-^-z^t^ ^/U^t'^ ^^ ^:^ 'ÚL / \ ií^*--' / / orígens y fonts DE LA NACIÓ CATALANA 1 oó6 ORÍGENS Y FONTS DK I.A NACIÓ CATALANA PER • SA L \ ^A DOR SA NPERE Y MIQ l 'EL BARCELONA IMPRFNTA DE ^LA RHNAIXENSA^ / H Porta/errisay i S MMARD COLLEGE LIMARV GIFT CF MCHIBALD CARY COOLIME APR 28 1925 k» yn orígens y fonts DE LA NACIÓ CATALANA LA TERRA ^=^^=11. VN per lo rcfrci•lamcnt de In ncbuInR.'i a ]:i wp^fcTlj que hiivóm donat lo nom de Tcrr;), pnssii de H^M 1 son cstnt liquit at solit, las pijmcras tcrras Ol3^^ que coagularen cnire 'Is 4 y 7 {jraus de lon- i^^^^gitut del observatori de Madrid, y los 40 y 4IÍ de latitut, formaren unas peiitas illas qu' anaren tots los dias creixent y creixent à mesura que las terras coagu- laran, y que los aixecaments interiors sortian ;i tior d' ay- fiua favorcscuis per lo foch intern del globo que form.iva lo nus de la creació. hhr4•rij nularal Jcl lir. D. Abu>1íii ïjíiíi; fíurj .(<■ Cií. l•n.lfimíi•JrJ/i•nírr^fiiï-EiíMSjj- JBJ jnd'í.NiwníJr.•i. J ptnp•.ilic•t Je MaJrIJ. ino 1K77: Cumi Jegíyilom'a Jc l>. . ICS gt••ilòpti•-p.i•gr^eni rfferemta J la frnriíiciíj J.' <:er h L.i nosira nebulosa, torncjaJa constanmcnt per las forsas mecànicas que lí donaren forma, per las forsas centrífuga y centrípeta, interna una d' ellas, y externa ï altre, anava pastant las materias que sobreixian en aquells mars bullents é ígneos, formant en lo límit de la divisió dels vapors y de las ayguas, una crosta més ó menys dura que los terratrèmols esquinsavan continuament deixant passar las ayguas, las quals produhian las grans forma- cions mineralógicas d'aquell terrible período de formació caòtica. Mes las terras, com lo guix, dormintse dessota las ay- guas, anavan enfortint la crosta, los terratrèmols ja no la desfeyan, per lo contrari, per las esquerdas que aquells obrian sortíenne montanyas de matèria fraguada en aquell forn intern de la nostra creació, las quals depositantse so- bre la crosta la enfortian y la anavan aixecant y treyent fora de las ayguas. Lo período de la formació caòtica havia acabat, y co- mensava lo primer período de la formació de la Terra. KPOCA PALFOZÓICA Aqucllas primeras illas de que havem parlat, tenian ja una consistència indestructible, una sèrie d' ellas anavan d' ahont avuy veyém lo cap de Cervera fins allí ahont s' aixeca lo Maladetta, donant la planta al Pirineu; un altra sèrie anava de S. F'eliu de Guixols a Barcelona, estenent- se fins prop Terrassa y Vich. En V altre extrem una gran illa dibuixava la planta de las montanyas que sigles y més sigles desprès prengueren lo nom de Prades. Tot lo rest era un mar inmens. V Ocean y lo Mediterràneo no eran mès qu' un mar. L' Ampurdà gran y xich, lo pla de Gerona y '1 de Vich, la costa, lo Vallès, Panadès y camp de Tarragona, lo Priorat, tota la provincià de Lleyda, la Segarra, Igualada y Mo3^anès estavan encara soterrats dins las ayguas. No hi havia mès terras defora que aquellas que 'n diem de sauló, y ja esta dit que en un mon de tcrras de focli y de mars bullents no era possible la vida: donchs tot era silenci y repòs en la terra, que sols trevallavan lo foch de la seva atmosfera y lo foch del seu interior, aixecant y destruint terras, fins lo mateix sauló qu' en Catalunya sempre lo trobem descompost ab gran satisfacció y ale- gria dels rabassaires. Emperò, resultava, d' aquell esbussinament, novas me- na de rocas, puig los materials afins, en virtut de unas lleys químicas desconegudas, se fonian dins de gresols que la més gran fantasia humana no pot imaginar, resul- tantne conglomerats areniscos y argilosos, margas, etc, los quals s' anavan depositant en lo fons d' aquella espè- cie de golf que formava V Ocean en aquesta part de la Catalunya primitiva, aumentant lo volum de las terras emergidas. Quan aquestos dipòsits tingueren consistència y exten- sió, això es, quan à las terras de foch se barrejaren las terras d' aygua, la vida fou ja possible, be que sols en sa forma més rudimentària, v en lo mar, que si may ha me- rescut lo nom de mar de polen es en aquella cpoca^ en la qual contenia tota vida en dilució. La flora primitiva la formavan tans sols unas algas que creixian prop las illas prenomenadas; y los Crinoidcs^ Poliperos y Rht\ópidos^ los primers animals que 's mo- gueren en lo mon, formavan la seva fauna. En aquest período la expressió mes alta de la vida animal, la orga- nisació més perfecte, 's trova en los més rudimentaris mo- luscos y crustdceos. Allí en lo que mils ó milions d' anys enredera fou la costa de Gerona, en un llit pedregós y de poch fons se movian los Ccfalnpodos^ Lamelibranquios y Draquiópedos^ que 'ns han deixat los seus ossos en los estrats ó capas de terra, rocas, d' aquell temps. Veus aquí qui foren los que primer sentiren V impuls de la vida en la terra catalana. Lo mar y lo foch continuavan la obra de la creació. Las onas estrellantse en aquellas fitas de sauló posadas en los ,s iínguls de lo que havia d' ésser Catalunya, y lo foch vo- iVtitant novas rocas, anavan aixamplant aqucllas, ó be pro- duhian novas ülas de grauwachas^ això es, d' arcniscas grisas ó pardas, mes en son fons se hi trovan las escure- dellas calíferas qu' en algunas parts han conservat munió de fòssils. Mes tant quant la Terra s' anava aixamplant y pujant, tant més lo mar s^ soterrava, aixís es, que en aquell temps son fons era espantós, y per lo tant lo mar era un mar més tranquil, tan tranquil com avuy dia es lo canal de las Damas que va de Canarias à Cuba. Aquest período de repòs ò de relativa tranquilitat favo- resqué lo desarrollo de la vida. Allavors se poblaren las illas primitivas de plantas co- níferas y criptògamas aerògenas, es dir, los vegetals més alts y los més baixos qu' avuy dia floreixen, y en lo mar aparesqueren las familias dels Selacios ó Ganoides^ pei- xos de brillants escatas, monstruós de vuyt y deu me- tros de llarch. Prengueren tal desarrollo en las nostras terras los polí- peros que ja se 'n portan registradas 32 espècies, y al mo- rir favoresqueren los dipòsits de carbonat de cals, de ahont ne sortian abundosas fonts termals, las quals trans- formavan la seva interna constitució, donant lloch a aques- tas potents massas de dolomia que casi bé trobem à cada pas. De prompte un terratrèmol que sentiren quants en aquell temps vivian y en qualsevol part del mon que 's trovessen ho capgira tot. De lo gran gresol ahont se manipulejava la constitució de la Terra n' acabavan de sortir las montanyas dels Ba- llons y dels Vosgos, y totas quantas tenen en la terrra la seva direccií'», formantse unas rocas tan especials que cre- mavan com esca; lo foch tornava à regnar sobre la Terra, tot estava en combustió, aquells inmensos boscos de qu' hem parlat cremavan y 's reduhian à carbó; tot se carbo- nisiiva, fins lo mar sufrí tan considerable mudansa, que d' un mar pregon qu' era 'n resulta una llacuna. u Quedava, donchs, tan modificat 1' antich orde dé cosas, que al período que acaba se M coneix en Geologia per lo período Silurià^ y lo nou período que comensa té per nom lo Carbonifero. Sí; allavors apareixen aqueixas massas de ferro y de carbó que avuy anem à buscarà Erill-Castell, Guardiola, Rivas y S. Joan de las Abadesas. Lo Pirineu s' anava donchs estenent y los rius catalans rajaren alguns d' ells per primera vegada; mes lo Ter no passava per Gerona, puig desayguava en lo mar de Vich; lo Llobregat ni tan sols lo veya lo Tibidabo, que al sortir de Berga 's perdia en lo mar, y U Segre era sols un torrentet; las Nogueras desayguavan en Y Ocean! Ni r Ebro, ni M Francolí, ni 'I Besos, ni '1 Fluvià cor- rian encara. Quan la Terra 's reposa, y la combustió va ésser feta, ne resultaren aquellas rocas de color gris-blau, alternant ab bretxas calissas, ricas en minerals y en carbó de las que 'n portem registradas fins catorse capas. Com ja 's compren, la Terra, conreada ab la descom- posició de las rocas carboníferas y de las plantas del pe- ríodo siluria, prengué un avans considerable, puig carbó- nisí^da igualment V atmosfera 's trovà ésser més favorable al desarrollo de la vida. De las cinchcentas duas espècies de vegetals que senyala en Brogniat per aquest período, cent quaranta duas se n' han trobat ja en la nostra Terra, may tan bella en boscos com allavors, puig à las admira- bles Coníferas, s' ajuntavan las gegantas Sigillarias, los elegants Lepidodendos, los gentils Lomotophloios, y las graciosas Calamitas. Dessota las sevas fullas, y à la seva sombra jugaren los primers insectes, los primers habi- tants del aire, los quals fent mansió en ellas, allí morian, y ab ellas anavan al fons de la terra ahont avuy los anem a buscar trobantlos petrificats en la massa del carbó, que també 'ns ha conservat los primers animals que la trepit- xaren, més ben dit, los que primer s' hi arrastraren, los rèptils... ; Vegis si be de lluny lo arrastrarsc en la Terra! lO Conclou lo pcríodo carbonífero ab un fet extraordinari, las illas que dibuixaran la costa del N. d' Àfrica s' aixe- caren, y ab ellas las terras del fons del mar, las quals unintse ab las terras del S. d' Espanya, desde Cartagena al cap de S. Vicens, separaren per aquell costat lo Medi- terrani del Ocean, ó millor, allavors lo Mediterrani comensà a pendre forma, puig com en V Occident de la nostra península existia una illa colosal que anava del Ocean fins à Segòvia, es dir, comprenent poch menys que tot Portugal, Galicia, Estremadura y las dos Castellas; la actual costa del Mediterrani quedava del tot dibuixada en- cara que no ho fos per terra ferma, sinó per una sèrie d' illas; lo nostre mar, donchs, comensava à pendre la seva actual forma ó configuració. Mes cap al final del temps carbonífero, V obra de la creació caygué en un estat de marasme, de repòs, ó quie- tut, que no semblava sinó que lo mon anava a morirse, mes no era aixís, lo mon dormia, descansava, per recu- perar totas las sevas forsas, à fi de recomensar lo seu tre- vall, y ab lo seu trevall lo seu perfeccionament y acaba- ment. líPOCA MKZÓICA Quan lo foch de la fornal de dins' la Terra reprengué lo seu treball, n' eixiren d' aquellas fargas, lo Monseny, y ab ell s' aixecaren tant las terras del fons del mar, que la península pirenaica 's trovà poch menys que fora de las ayguas. Nos trovém ara en lo segon período de la seva forma- ció, en lo período secundari. En r Occident, la península, descontada una petita faxa que anava d' Oporto a Coimbra y Lisboa, desde lo Can- tàbrich al cap de S. Vicens, y per P interior fins Madrid tot quedava unit y compacte, es dir, format. La costa Mediterrànea, la formavan, una illa que anava de prop Gibraltar fins lo cap de Pals: Múrcia y Orihucla 1 1 formavan duas altras petitas illas, y en Catalunya la costa la dibuixavan las montanyas de Prades, que per las de Balaguer tocavan al mar; per la illa d' Igualada, qu* en aqueix temps sortí de dins lo mar, y per aquella altra illa primitiva del Tibidabo que anava de Barcelona fins prop Gerona. Los Pirineus quedavan formals en tota la seva longitut estenentse per Catalunya fins Sort, La Seu y Ripoll. Un cert número d' illas que sortiren per la part d' Ara- gó y Castella senyalavan la tendència à umplirse del golf pirenaich, ó sia a unirse V occident y V orient de la Pe- nínsula. Durant lo primer período de la segona edat de la Terra, quan los mars triassichs, fou quan sortí de las ayguas la part baixa de la provincià de Gerona, en lo seu límit ab la de Barcelona, produhintse aquellas tres capas de rocas — d' aquí son nom detriassich — formadas d' una primera capa ó estrato de rocas d' arenisca abigarvaday sobre la qual vingué un' altre de calisa conchífera^ per lo gran numero de co/ic/ioí-petxinas, qu' en ella 's troban aixís anomenadas, coronadas per una de margas irisadas^ contenint en mitj d' ellas grans dipòsits de guix y de sal. A mes de la part dita de Gerona, tota aquella altra d' alia de Mirabet, sortí igualment del fons del mar. Apareix en la fauna d' aquest período un ser extrema- dament curiós, lo Labyrinthodon pahj'ípiathus^ això es, una mena de tipo intermediari entre lo cocodrill y la granota. La flora continua sent la del período primitiu, ab lo sol aument de las primeras plantas dicotiledòneas. A r època de que acabem de dar una idea, succehí la dels mars jurasichs, que tingué poca ò cap importància per la formació de Catalunya. Determina lo caràcter mi- neralógich T aparició de las calisas, mes ó menys compac- tes ó eolíticas alternant ab capas de margas y argilas, que adquireixen en lo segon dels dits períodos gran aixampla, y's poden estudiar en la provincià de Lleyda, en las illas 12 d^ allavors, per la part de Tremp, y en las montanyas de Cadí y Monsech; ab los mateixos caràcters apareixen no- vas illas en la provincià de Barcelona, en lo seu terme ab la de Tarragona, y fins à la de Gerona se 'n trovan, y per cert que d' ellas se n' han tret per la edat mitjana gran nú- mero de columnas per los claustres d' iglesiasy convents, com per exemple los del pati de S. Jordi de la Diputació de Barcelona. Mes lo período que tingué per Catalunya una impor- tància gran en V època de los mars tneioichs que son los qu' estudiem, fou el cretaceo que vingué à completar los Pirineus y las montanyas de Prades que s' escorregueren en varias direccions, aixecant lo país per la part de Mont- blanch, obrint la conca del Francolí qu' allavors comensa à córrer venint à desembocar prop la Selva en lo mar Mediterrani. També aixecantse las terras de Prades cap mitxjorn, allavors aparesqué lo Priorat, puig al mateix temps, de la part de Valencià sortiren las terras d' Alcalà de Chisvert, de modo que semblava, per lo que havem dit que ja T Ebro trovà la seva conca, mes no fou aixís, puig lo mar Mediterrani omplia encara tot lo Priorat, y passant per lo estret de Tortosa anava à reunirse ab V Ocean, qu' encara tenia en son fons tot V Aragó y la plana de Lleyda. D' aquest costat, nasqueren las terras del Congost de Vich, la cascada de S. Miquel del Fay, comensa a deva- llar, y lo mar de Vich queda transformat en llach. En aqueix temps apareixen dos illas cèlebres en lo Me- diterrani, Mallorca y Menorca, que si en aquell temps ha- guesen portat lo nom que ara portan dos dels seus monts, aquellas illas s' haurian dit de Torrellas y Torà, puig aqueixas foren las terras de las prenomenadas illas que primer isqueren del fons del mar. La forma gràfica d' aqueix período T ensenyan bé prou las timbas del Congost y la Riba: son montanyas casi verticals, mes sempre coronadas per terrassas ó planas. r.i ÍIPOCA NFOZÓICA Entra ara lo globo en lo seu tercer período de forma- ció, això es en lo período terciari segons los geólechs. Com los mars estavan plens d' illas que deixavan entre ellas canals, estrets: y golfos, V acció disolvent d'duna at- mosfera qu' encara cremava, triturant las rocas qu' en lo período anterior havian sortit dessota V aygua, las hi tór- navan à tirar desmenusadas, omplint per lo seu compte los dits mars, golfos, estrets y canals. Aqueixos esbocinalls conglomerantse dintre de las ay- guas en massas més ó menys considerable» y sens cap regularitat, al rebre V empenta del interior donavan nai- xement à aquesta maravella catalana que avuy se diu lo Montserrat. Lo terreno numulítich te en Catalunya una importància tan extraordinària que los més grans gcólcchs lo han pres per tipo d' estudi. Si produhí aqueix período lo Montserrat, ja esta dit, que totas aquellas terras d' Igualada, Castell Oli y Cas- tellvell sortiren junt ab la perla de las montanyas catala- nas, y ab lo Montserrat sortí aquella altra maravella de las salinas de Cardona. Veus aquí lo Noya que ja comen- sa à córrer encara que 's passin mils y mils anys sens que las sevas ayguas servescan per fer paper, portantlas al mar, no barrejadas ab las del Llobregat, sinó desembo- cant à lo seu costat en lo que 'n podriam dir lo golf de Martorell; y al Cardoner nàixer de cop y de cop portar las sevas ayguas al Llobregat. Lo Ilach de Vich desapareix deixant enterradas milions de pctxinas y de peixos. Lo Ter furgant y furgant s' obrí un canal per la plana que prengué lo Uoch del Uach, y corrent per las Guillerías y las parts de Gerona, anava y venia de assí per allà, portat per los trontolls de la terra al aixecarse en aquells llochs; veus aquí, perquè té aquella forma de mitx cercle. '4 Si haguessem de parlar de totas las classes de fòssils qu' en la plana de Vich, per no citar altras parts, se tro- van, la feyna seria llarga; un francès de molt renom, Mr. Vezian n' ha contat ja trenta dos espècies, lo que no hem d' extranyar, per lo mateix que ja casi bé totas las actuals espècies animals corrian per la terra, lo mar ó V ayre. Y fins n' hi havia d' altres qu' ara no hi son, mes en cambi n' hi faltava una, y per cert la més principal, V home. Donchs, ^-ja poch li deu faltar à Catalunya per ésser formada? puig aixís es, tirem una ullada d lo seu estat avans del últim período de la seva formació. Tota la montanya quedava constituïda, y sols en V Am- purda entrava encara lo mar, de modo qu' en lo golf de Figueras desembocavan la Muga, lo Fluvià y lo Ter. Del Ampurdà xich també sols n' havia fora la part més alta, tot lo que avuy n' es montanya, V altra part estava encara en lo fons del mar. Las Medas entravan per dins lo que avuy es costa. Lo Mediterrani anava molt per dalt del Panadés, lo camp de Tarragona no existia y tampoch lo Priorat. Tot lo que avuy es la conca del Ebro, en la part plana, era un golf del Mediterrani, puig tancat per la part alta quan s' aixecaren los monts Cantàbrichs, sols comunicava ab lo nostre mar per los estrets de Valencià, y per lo es- tret de Tortosa lo més caudal. ; Quants sigles trigà à omplirse lo golf del Ebro? iQui ho podrà dir may! Lo cert es que arribà un dia en que per lo treball crea- dor de r atmosfera y per V acció de las ayguas, lo golf, tancat ja per la part de Tortosa, se convertí en un gran llach. Lo sediment que devallava en lo seu fons, puig la formació lacustre del Aragó es innegable, donà Uoch à aquellas capas ó estrats de rocas calissas y arcillosas de que està formada la conca del Ebro. De la mateixa manera s' omplian los golfos del Am- purdà, Priorat y Cimp de Tarragona, separant d' ells un I r Últim terratrèmol aqucllas illas Medas que aviiy encare esperan V abrassada que dins, no sabem quants segles, els donarà la terra catalana. Catalunya existeix ja geològicament parlant. L' obra de la creació material s' ha acabat. En los seus camps crei- xen las plantas lleguminosas, los seus boscos los forman las gentils palmeras y los elegants salzers; la primitiva flora desapareix: en aquells dias, en fi, existian los vege- tals d' avuy dia. Lo mar blau y pur besava aquellas ter- ras com la mare besa à son fill, ab amor, puig aquellas terras eran las fillas de las sevas entranyas; 1* ayre lo atra- vessavan aucells de ricas y coloradas plomas, iguals à los que sigles y més sigles després nos vingué à ensenyar Colon com cosa nova; y en la terra, micos y monas, oran- gutans, chimpancés y gorillas saltavan y brincavan, s' es- timavan y \s matavan, vivian en pau y en guerra, prelu- diant las passions del home qu' encara no havia vingut al mon. lÍPOCA QLARTERNARIA Ó MODERNA Hem dit que lo período terciari fou T últim y això no es pas exacte, puig que hi ha un quart período, que com à tal geològicament es lo quavternari. Y ve te 'ns aquí arribats a la part ó moment més difí- cil d' explicar V obra de la creació; y es que ara no 's trac- ta d' explicar com lo mon se fa, sinó com se desfà. Catalunya era un país tropical, T home que apareix en la Terra com tot lo que hi ha en ella, creat per Deu, en aquest período, podia córrer per los nostres camps ab lo vestit de nostre pare Adan, ab la seguritat de no tenir fret. Nosaltres no sabriam explicar aquí ab pocas ralllas V espantosa mudansa que sufrí lo nostre hemisferi durant lo período quarternari. L' home aterrorisat sentí fret, mes un fret agut, d' aquell que talla com un cristall: sols ficantse dins la pell I*» d' un os pogucrca alguns d' ells resistirlo; los aucells de mils colors y de hermosas y galanas plomas fugiren de la nostra terra, espantats, no per aquells altres de curtas plo- mas, bech fort y encorvat, d' ulls d' oliva y garra d' es- parver que baixavan de qui sab ahont; sinó per lo fret que glassava fins V ayre. Las plantas tropicals se secaren en mitx V estiu de la seva vida, negant al home los fruyts per lo seu aliment; los animals que avuy venen d' Amè- rica fugiren de la nostra terra cap al mitxjorn, buscant ab lo Sol un país de calor; V home sols no fugi; sols V home disputava à n' aquellas neus que baixavan del polo à unirse ab lo glas dels Alpes y dels Pirineus (i) la terra que guardava los ossos calcinats dels seus pares. [Quants pochs se 'n salvarian! Menys de segur que si portavam ara una colònia d' africans al mitx del polo. :Per qué las cosas passaren aixís? ningú ho sab. Qui creu que aqueix gran cambi fou ocasionat per haversc aixecat V interior del Àfrica, qui per V enfonzament de V Atlantida ó aixecament de la serra dels Andes ó de V America, qui en fi, per haverse trastocat un poch lo eje de la terra. Lo cert es, que lo nostre hemisferi muda completa- ment, y quan la cosa s' assossegà, los homens qu' escapa- ren ab vida 's trovaren que ja havian d' anar vestits ivern y estiu, que allavors comensaren à conèixer, que per con- te de cocos los arbres no donavan sinó aglans, y que si volian resistir la pressió de Y atmosfera, s' havian de cons- truir una casa ó ficarse dins una caverna, y treballar la terra per haverne fruyt, y cassar animals, rompent V an- tiga amistat, per menjar carn, allavors, per primera vega- da necesaria per la seva vida. jAb aquinas llàgrimasmés amargas no ploraria T home ( 1 1 I.o pcríodo glaciari que no ha !>igut, que sapiguem, gayrc estudiat en Espanya . ho ha sigut ab profit per lo que toca à Catalunya, puig Fn P. AIsfus y Torrent en los seus Estudis geológichs publicats primer en La Renaixensa y ara reproduhits y completats en la Revista de literatura ciencias y artes de Gerona, lo ha estudiat ab tota detenció, fent constar, que los blochs erràtichsqaeM caracterisan se trovan per la part de Camd<, prop de Banyolas, així com cu la montanya de Porquera». »7 aquell perdut estat paridisiuch duraut lo qual, los arbres li donavan aliment, 1* home y V animdl dolsa companyia y la terra en qualsevol reco d' ella dols repòs! i' • ••••••• •• •• jAb quin terror no miraria aquesta Terra ara per ell inhospitalaria! (2] • ••• ••■• •••• lAb quin amor y esperansa no veuria renaixe en lo cel r astre del color y de la vida, 'I Sol!! (3) (1) Veus aquí explicada cieutiíicameut la coiicordaacia de la:» tradicions de tots los pobles respecte un estat paradisiéch, y com aqueix estat se trova consignat en las re- Iligions de tots los pobles. Tots los homens del mon habian de plorar la pèrdua de un modo de TÍurer y d' ésser que tan de ple responia i la seva anímalitat, y aix's la tra- dició havia d' ésser viva y bastant per trametres de generació en generació per la via oral, transforma ntse aquell estat natural, al cap de sigles, en un estat sobrenatural' paradisfach, puig en lo atrés en que vivia I' home en aquells temps no 's podia dar rahó del cambi hagut en la terra. Y com en los dits tempa se creya que tot s' havia fet per la terra, això es que I Sol. Deu r havia creat perquè nos fes de quinqué durant lo dia, com la Lluna durant la nit, sent aixís que lo nostre globo ocupa un lloch dels més humils y secundaris de la creació, tan que si arribés à desapareixe, sols la Lluna 'n surtiria perjudicada; d' aquí que aquell estat paradisiach, en lloch d' ésser celestial, siga terrenal, y que tots los pobles, es dir, aquells que 'ns han conservat las sevas primitivas tradicions, lo posin en uoa ó altra d' aqueixas regions privilegiadas de I* Àsia, Àfrica ó Amèrica. (3) La tradició del gran cataclisme del periodo quartemari, havia de dar necesa- ríamént lloch al principi dualista de totas las relligions, es dir, al principi del be y del mal, coexistint y disputantse l'imperi del mon. Aqueix principi dualista no repre- senta donchs més que la lluyta entre las forsas bonàs y dolentas de la creació, y com unas y altras se presentavan omnímodas y potents, d' aquí que 'Is homens las dci- fiquessen y fessen un Deu bo y un Deu dolent, es dir, Deu y lo Dimoni. Lo progrés humà, corretgint la primitiva tradició, li dona una forma poètica, fent del principi dualista la causa de las dificultats que trova 1' home per cumplir lo seu destino en la Terra; això es, tiré de la causa del coneixement del be y del mal, lo mo- tiu de la pèrdua del estat paradisiach. La filosofía moderna, robustida per la ciència y per la fe, aniquila lo principi dua- lista, la causa del mal, y diu ab Krause: que la desditxa, es /' a^bre del coneixement del béy del mat, plantat per Deu en lo parmis del mon. Das UngIQck ist der Baum des Erkennttniszes des Gutèn un B6sen, von Gott gepflanst im Faradiete des Weltull. Der Glaube und die Menschkeit etc. von Karl Christian Friedridch Kransc. p. 19. (3) Lo principi del bé, com i Deu, es per tots los pobles antichs lo Sol, y per lo dit no podem contestar la lògica dels primers homens adorant lo Sol, com A Deu, puig lo Sol era per ells lo foch, la calor, lo principi de tota vida. Lo sabeisme, que 's trova dins tous las relligions antigas té un valor científich incontestable, l' aberració de tal cuit no es sinó filla de la ignorància dels primers homens, que la lluyta de las forsas de la naturalesa, que los primtrs presenciaren, los portà i adorar. LA RASSA LTIINOGtNÍA 1 SC 'ns pregunta, ;quína rassa d' homens poblà r Espanya, ó millor, à Catalunya, qué respondrem? — Que los primers pobladors de la nostra terra foren de la mateixa rassa del pcríodo quarternari. Del home quarternari català fins ara res ne sabem; mes si referim V home sense nom histórích al ab-orfgena, y aquest al quarternari, alguna cosa 'n podrem dir. Certament, fins ara no hem trobat en los cstratos del dit período — que per altra part té poca importància en Catalunya — la calavera del home primitiu (i) com ha succehit per altres paíssos, mes de la seva existència y vida en un pen'odo de relativa civilisació per ell, n' hem [i S>:goiitm'liiconui1onicuin>Kli hn Join Sirdà. I'i.-stiu pisut se dcKubrircn ell una raíolcrí) del icrmc del Itruch prop CollbÉtú. unt eatcmmcnla 4e U cttit de pcdn que '■ dcilruliiren MDtquc >e 'n poguci treure lin wli un dítuií. emperò (c n silvireii I» irmai, i)uc loii de peJnx de llamp, y 1o> grani d' un collar que portava do^ figk* at ia pcdri a 30 Los que se havian de reconèixer com germans, Lybichs, Berebers é Ibers, puig ho son antropológicament, i no s^ havian de comunicar los seus coneixements? Tan difícil los havia d' ésser à los Libychs vehins del Egipte trans- metre à la nostra terra los seus progressos? Dos grans centres de civilisació nos permet consignar la historia. Un d' ells en V Egipte, en la vall del Nil; V altre en Àsia, en las valls del Eufrates y del Tigris. Per efecte de la seva influencia, las regions vehinas arrivaren à grans destinos, embestírense després y de lo seu top, ne resultà lo foch de majors y més elevadas civilisacions. Lo delta del Nil un dia rebé com í conquistador à un poble semita que vingué à disputar à los egipcis la posses- sió del riu per ells sagrat; aquest poble semita es aquell dels reys pastors que ha reduhit la moderna ciència à los Chethas y fenicis de Sidó. Vensuts à lo seu torn per los egipcis, y avassallats, portaren llavors per la mar que sempre repugnà als egipcis, los fruyts de la seva civilisa- ció à las més llunyanas terras. Mes los Chethas quan la seva invasió del Egipte està clar que no 's quedarian aturats prop lo Nil, sinó que orgu- llosos ab la seva victorià donarian per terra la volta al Mediterrani, mentres las naus de Sidó V anirian cos- tejant. jAixís comensa la civilisació d' aquella Líbyca d* ahont sortí Cyrene la rival de Carthago, y Carthago la rival de Roma! Veus aquí explicat aquell mito del Hèrcules egipci ó li- bych, que sortí per fundar en Iberia, Càdiz, Sagunto y Barcelona, mito d' un poble comercial y conquistador que s' estén colonisant las costas mediterràneas. Los Chethas s' apoderaren de la costa mediterrànea, y per lo Guadalquivir pujaren cap al interior, vingueren des- prés al Ebro y lo remontaren donant vista al altre mar, per ahont anaren per descubrir la Inglaterra, que també colonisaren. Nosaltres creyém que aquestos semitas, aixís per serho 2 I com per lo seu origen, son los Persas que Varron digué que arribaren à Espanya després dels ibérichs. Foren donchs los Chethas los que primer explotaren las riquesàs mineralógicas de la península pirenaica, qu^ era lo gran intentiu del còrners en aquells temps, los que do- naren nom à los nostres grans rius, per ells vias de gran riquesa comercial, com deya Plini del nostre Ebro. Poble lo Chetha-fenici eminenment comercial y al que may li pasà per lo cap establir un gran estat poHtich, prengué peu en Espanya, tal volta més com à poble co- mercial que com í conquistador, mes fos d^ ell lo que ^s volgués, puig probablement d' això may se 'n sabrà res, es lo cert que los Chethas, Sidonense»^ Chourdos, Chouschi- tas y demés pobles de la confederació dels Chethas que arribaren à Espanya, quan la seva conquista del baix Egipte, 's barrejaren ab los aborígenas ibérichs de la costa y de las valls del Guadalquivir, que d' ells ve lo dirse Betis, y del Ebro, al qual també donaren nom, corromperen la seva llengua, que nosaltres creyém ésser la vasca, donant lloch a civilisacions que més tart sorprengueren à grechs y à romans acostumats à veuren de millors. Gracias, donchs, à la civilisació semítica de la nostra costa y de las valls del Ebro y del Guadalquivir, comarcas de la seva preferència per las sèvas grans riquesàs meta- llúrgicas, que anavan a omplir los forns de la Palestina, quan V invasió céltica ó aixís anomenada dels pobles del interior d' Europa, pogueren, més forts qu' ells en civili- sació, retxassarlos y tancarlos en V interior de la penín- sula, venint à quedar com presoners los que s' havian pre- sentat com à conquistadors. Entre lo Ródano, lo Garona y lo Ebro no hi queda un sol Celta, y això ho diu En Thierry En lo Sur de la península, ni en la costa tampoch po- gueren establirse. Los Celt-ibers, donchs, quedaren tancats per V Ocean, los monts Ibérichs-Idubedos y los Mariànichs, ó de Serra- morena. o^ De modo que a la regió Celtíbera corresponen los po- bles castellans. A la del Ebro lo poble aragonès, lo regne d' Aragó de la iedat mitjana. A la del Guadaliquivir la regió andalusa. Es dir, los Celt-(bers, los Chethas y los Tur- detans; la cívilisació d' aquets últims es superior per los continuats efluvis líbich-fenicis que reberen, encisats per las grans riquesas del país, representadas en la mítica per aquell Hèrcules de Tyr que molts han confós desde Y an- tiguetat ab V Hèrcules chetha-sidonès. Havian també los fenicis comunicat la seva civilisació à la Grècia, y à Chipre y Rodas, centinellas avansadas de la seva civilisació ahont portaren lo alfabet, dit fenici, las sèvas arts y la seva indústria. Al caure Tyr, Grècia here- dà en Orient la seva posició y la seva glòria. Las sèvas naus succehiren à las naus fenicias, y seguint per los seus rumbos aportaren també à las nostras costas, la Califòr- nia ó la Amèrica del temps antich. Establiren los grechs las sèvas factorías en las Gal•lias per lo Uarch de la costa medíterranea fins arribar à la Turdetania, mes los Cartaginesos fills dels chctas-sido- nenses y dels tyrs que havian après à conèixer als grechs per los seus vehins de Cyrenne, liansaren las sevas naus en busca de las naus gregas, las destrossaren ab ajuda dels etruscos, y arruïnaren las sèvas colonias ibéricas. Los cartaginesos vingueren à la Iberia cridats per los seus germans de la Turdetania, per dirimir certas qües- tions que 'Is portavan dividits; aixís prengueren peu los púnichs en la península. Poch à poch anàrense estenent, y à la Turdetania, qu' es quedaren per lo trevall de pacificaria, juntaren per con- quista casi tota la Celt-iberia, mes al arrivar al Ebro, Roma posa un veto à lo seu avans; veto del qual no 'n va fer cas Hannibal, desitjós d' anar à resoldre lo plet de la supremacia Romana ó Cartaginesa en lo mon, en la ma- teixa Roma. Darrera dels cartaginesos vingueren, donchs, los ro- mans, y ab ells un poble d' un altre rassa y d' una civi- 1 2^ lisació ó cultura molt superior, y dels romans ne podem ben dir nosaltres allò de que, «vingueren com amichs pera resultar traydors». La rassa ibèrica, somesa durant sigles y més sigles a la influencia de la rassa llatina, 's modificà considerable- ment, deixà lo seu modo d' ésser social y polítich, olvidà la seva llengua, los seus Deus, devem', en una paraula, un poble llatí per V influencia de la seva civilisació, no per lo crusament dels dos pobles, puig no tenia prou sanch Roma per aquesta inoculació. ^ Encara una nova emigració portà ó la rassa ibèrica nous elements diferencials; los pobles germànichs al avan- sar sobre Roma enviaren à Espanya à los Visigoths, cridats emperò à la nostra provincià per los romans, de modo que per tercera vegada resultà allò de venir com amichs per sortir senyors- Per últim, los Arabes ò Sai'rains, que aixís los anome- na van los que 'Is hi feren cara, vingueren també à Cata- lunya, ahont estigueren sols vuytanta anys en la part d' ensi del Llobregat, de modo qn' en veritat tingueren poch temps per inocularnos la seva sanch, aixís es que no por- taren al nostre Uinatje elements considerables de modi- ficació. A contar del siglc viii de J. C, no ha vingut cap més poble à unirse al antich poble català, esceptuant los cru* saments deguts à las relacions socials y à las familias, certament molt importants, mes no tant que pugan mo- dificar lo primitiu temperament del poble ab-origena. Resulta donchs, que la rassa primitiva rebé com ele- ments constitutius ó modificadors del seu temperament à los pobles Chetha, Sidonés, Líbych, Romà yGoth,y com à elements civilisadors à los Tyrs, Grechs, Carthagínesos Arabes. Aquestos dos últims pobles emperò han d^ ésser contats entre los primers per lo que fa à lo primitiu po- ble català, del qual més endevant ne veurem los seus ter- mens. {Fins à quin punt los pobles conquistadors modificaren ^4 lo llinatje ab-origena? Àixó tindrem ocasió de vèurho al tractar del poble català, allavoras veurem si los conquis- tadors trovan fàcilment lloch en la nostra terra, y per lo tant bona acullida, qu' es de lo que n^ havia de resultar lo crusament de rassas, ó bè si continuament retxassats no deixavan en nostra terra mes qu' elements formals, es dir, d' aquells que no tenen arrels, ó no arrelaren en la terra catalana. En lo primer cas, la nacionalitat decau, mor; en lo se- gon, a cada ocasió favorable renaix com lo Fènix de la fabula de las sèvas cendras, que amagavan y conservavan lo caliu. Sols, donchs, quan haurem dat íi à aqueixa part del nostre trevall, sabrem ab tot rigor lo temperament y fiso- nomia del poble català, lo que las varias rassas prenome- nadas han deixat en lo seu llinatje, es dir, allavoras sa- brem si ha passat à los pobles estrangers que vingueren à visitarnos, ó à quedarse en casa, lo que à certs vegetals quan se 'Is trasplanta y porta en climas y terras diferen- tas, això es, que 's moren ó 's transforman, donant lloch, en aquest últim cas, à un nou vegetal, ó sense metàfora, à un poble nou. l' aboriüena Avans emperò de passar endevant, es de tot punt ne- cessari que justifiquem la relació que acabem de fer de los pobles qu' han vingut à niodificar la rassa aborigena de Catalunya, y encara aquesta relació que tantas teorías contradiu, y que tants fets dats per probats ve à tirar per terra ó à posar en dubte. Examinem, donchs, la última teoria, la que té més im- portància, puig nos ve acompanyada ab lo nom de crí- tica. ;Y qué 'n diu En Antoni de BofaruU ^i) de la rassa ab- íi. Historia critica civil y eclesiàstica de Cti/a/HMJ.— lümo I. pig. i-l. col. a.» '» ^ arigenar.Per lo historiador crítich de Catalunya, alasra- f^ias primitivas de Espana evan iguales en su origen d nlos escitas del mar Caspio.» ^Cóm, I' home quarternari aparcsqué en la Scitia : Si nostre historiador crítich hagués dat més importància à la antropologia y a la arqueologia moderna, no hauria escrit certament lo que deixem copiat. Avans de las ir- rupcions de tots los pobles assiatichs, totas las terras estavan pobladas; cóm y quan y de quina manera, es cosa que ara no 'ns interessa averiguar, però lo fet es de tan rigurosa exactitut científica, que no hi ha avuy més que una opinió unànime entre tots los sabis d^ Europa, y aquesta es, la de que V home quarternari ha existit, y que '1 quarternari es V aborigena en totas las nacions del mon La civilisació desarrollantse en uns punts més que en altres, com avuy mateix succeheix en Europa, ahont es evident que no tots los pobles que la habitan han arribat à un mateix grau de civilisació y de cultura, formà varis centres, que per V efecte del progrés, los podem conside- rar com fent las funcions dels pulmons per lo cos humà. Aquestos centres apareixen en lo Ganges, en lo Eufra- tes, en lo Nil, que son las grans arterias. Los seus orígens se perden per mitj las boyras del temps, es dir, de la cronologia. Quan arriban à una època de certitut històrica, los dits centres han arribat ja a un cert grau de madurés, surten armats de cap i peus com la Minerva de Atenas. Sols es- tudiant los pobles que 'Is rodejan y que 'ns han donat à conèixer, es com nos podem formar idea de la seva pri- mitiva civilisació. Estudiant donchs aquestos pobles los veyém primer habitant per las covas, — trogloditas^-després quan la seva indústria los ha ensenyat la manera de pulir y tallar las pedras, fan d' aquestas las sèvas armas de defensa y de trevall; després aprenen lo coneixement dels minerals, y i contar d' aquest moment, es quan Y home marxa de plé per Ic camí del progrés y del seu perfeccionament ab to- a() tas las vclas desplcgadas, com nau que lo vent empeny per popa. Per En A. de Bofarull T home troglodita, megalita y del bronzo no ha existit en la península Ibérica, puig no ^n diu una paraula, à pesar d' haverlo estudiat y dat à co- nèixer En Busk en las covas de Gibraltar; Casiano del Pra- do en los terrenos quarternaris de la provincià de Madrid, Lartet en las dos Castellas; Cordeiro en la conca del Tajo; Góngora en Andalucía; Tubino en Vilanova y molts y molts altres. Y perquè 'n parlés del home primitiu, en- cara que tampoch conegués lo nostre Historiador crítich lo descubriment de Caldas de Malavella, li debian bastar las destrals de silex de Constantí qu' ell mateix cita. Lo scita, donchs, no es ni lo troglodita, ni lo mega« lita, ni r home de V edat de bronzo. No farem nosaltres V injuria de creure qu^ En Antoni de Bofarull los ha confós; no, ell no n' ha volgut parlar. Deixem donchs T home primitiu que ja U tornarem i trobar y vinguem al scita del Historiador crítich de Ca- talunya. La teoria scítica estava en boga y en gran predicament anys endarrera. Un sabi antropólech, lo suech Retzius, estudiant los craneos del poble finès de las riberas del Bàltich, d' origen scítich indiscutible, y comparant los re- sultats obtinguts, ab los que havia tret del estudi de dos craneos vascos, dcduhí, que una rassa scítica, composta de varias familias havia poblat V Europa d' un cap à V altre, y que aquesta rassa d' homes era de cap curt y rodó, de baixa estatura, ulls y pel negre; es dir, una rassa braquicephala. Fins i8(3o la teoria de Retzius se tingué per indiscuti- tible, mes à contar de dit temps, comensaren a aixecarse alguns dubtes; avuy sols té partidaris entre los que no se- gueixen lo curs progressiu de la ciència, — parlem dels an- tropólech s L^n sabi arqueólcch inglés, Mr. Thurnam estudiant los craneos descubcrts en la Gran Bretanya del home de la 27 edat de pedra, quedà confós al veure que per conte de ser braquicephals eran dolicocephals, això es, propis de una rassa de cap llarch y estret, de ulls blaus, grans y cabell ros; la bretxa que obrí lo seu descubriment à la teoria de Retzius era tan ample que de front se hi llensa- ren & lo seu assalt tots los més celebrafs ahtropologistas d' Europa, portant al cap aquells dels seus partidaris que més r havian feta conèixer y celebrar. Mr. Brocà comensà tot desseguida & estudiar los cra«> neos que s* havian enviat à Retzius del museo antropoló- gich de Paris com à cràneos vascos, y resulta que no sols no eran vascos, sinó que ningú sabia d' ahont havian^ vingut al Museo. Allavors, ajudat per un metje espanyol, per lo Doctor Velasco que li envià sexanta cràneos vascos d^ un cementiri dels sigles xii y xrri, vejé que tots ells, al revés de lo afirmat per Retzius, per conte d' ésser bra- quicephals eran dolicocephals, mes d' una mostra tan especial que ^s distingian de tots los dolicocephals fins allavors deseu berts en lo reste del mon. Tan gran descubriment lo portà à Espanya ahont vin- gué per estudiar sobre U terreno la rassa vasca, empor- tantsen ademés de las sèvas observacions directas, un bon número de cràneos de S. Juan de Luz, que li donaren també los dits resultats. En aquest estat de cosas, un inglés, Mr. Busk, reculli de las covas de Gibraltar un cert número de cràneos que portà à Brocà perquè Ms estudiés, y com això s' escaygué ab r estudi que 's fcya allavors dels Berebers de V Àfrica, —del Atlas — y dels Guanches de las Canarias, poble abori- gena esterminat en lo sigle xvi de J. C; Mr. Brocà pogué, no sols dels nous datos que li proporcionava Busk, si que també dels dits estudis que vingué à fer en Espanya, que la primitiva rassa ibèrica era dolicocephala, sinó que comparant los resultats obtinguts ab los que resultaren del estudi dels cràneos guanches y berebers^ y dels trogloditas de la Aquitania, allavors també descuberts y per ell estu- diats, que los habitants aixis de la Aquitania, com de la Vasconia, com de Gibraltar, Àfrica del N. y Canarias te- li ian una mateixa conformació craneológica^ es dir, que tots eran dolicocephals, però d' aquella manera vasca de la que avans no se li coneixia parella (i). Lo sabi professor aleman En Virchow, avuy dia la pri- mera autoritat d' Europa en aquestas materias, secundà a En Brocà en la seva campanya contra la teoria de Retzius, y havent dit lo sabi francès «que la braquicephalia y la dolicocephalia no donan caràcters prou rigorosos per ser- vir de base à una clasifícació de rassas, per ahont se com* pren V error de Retzius, en tant que la seva opinió la coníirman diàriament los nous descubriments que ^s fan, vé qu* encara sigan en curt número los craneos braqui- cephals descoberts;» En Virchow antropologista també, desconfiant fins del método d' observació recomanat per En Broca, que vol se clasifiquen los craneos per T índice cephalich, digué ab gran eloqüència: Com «de totas las »facultats que posseheix V home, la llengua tal vegada es »]a única que no li ha sigut donada, de modo que la »llengua es una producció del home, y no un dó dels «Deus, y tant quan un poble viu, la seva llengua viu ab »ell, y encara que la modifique, segons las circunstancias »ó las necessitats del temps y de la civilisació, y certas i> locucions envellescan y cayguen en V olvit, altres, en »cambi, s^ admeten ó crean, per lo que totas aquestas mu- »dansas apénas si afectan à la forma; y com lo que no 's «crea, lo que \s trasmet de generació en generació, pre- nnent en incesant desarrollo formas sempre novas y nadaptadas à las necessitats de las varias épocas, son las D arrels de las paraulas à las quals se pot anomenar dient »que son las bases de la llengua,» (2) d^ aquí qu' En Vir- (1) Memoirts d^ anthropologie, par Mr. Brocé.-Vol. II. Cranes basques de Za» raus, péf . 32.— Vegit umbé Us memoríat: Fets et discussions relati/i a V home pre historique; j los Autocktones que 's troban en lo mateix volum. Ara *s compeodré quina pèrdua més gran no ha fet V antropologia catalana no ha- ventse guardat la calavera de 1 ' edat de pedra de que avant hem parlat. (3) Rerue seientijigue, vol. XIV, pdg. n, col, t ^•.'^Les ptuptes primiti/i de I Europe. 29 chow demostrés que '1 poble vasch no es ün poble* Fines per lo mateix que no té una sola radical comuna. Per úl- tim, lo mateix Virchow diu: «fins avuy resnos autorisa à i»creure que las rassas finesas hagin tingut en Europa una «edat de pedra.* (i) Si los scitas, donchs. no arribaren à Europa durant la edat de pedra, jquín poble aixecà en Catalunya los menhirs de las valls d^ Aro y Santa Pau, y los dòlmens de Moya y Vallgorguina? La nostra pregunta per molts fins serà ridícula, y per lo que toca al Historiador crítich de las nostras cosas, los dit3 monuments son «tndtidablemente célticos».Y encar per lo dit senyor los ibers, scitas, indo-escitas, celto* scitas, celtas, celtíberos, galos, etc, ^tienen un mismo origen ó procedència ^n d* aquí que los dits monuments puguin donarse à cualsevulla dels pobles anomenats pér més que V Ethnogenia s' esgarrifi de tal assimilació. Suposant que los scitas y los ibers tinguessen un ma- teix origen y procedència, ^cóm havia d' ésser aquesta igual à la dels celtas? ^No son los celtas, per ventura, un poble arià, germànich ó indo-germànich? Donchs ^cóm han de tenir un mateix origen si los primers son turane- sos, es dir, pobles de llengua de aglutinació, mentres los altres ho son de flexió? Y respecte als monuments de indubitable caràcter céU ticOy ;qué ensenya V arqueologia moderna? Que aquells que no contingueu restos de bronzo, han sigut eregits per los pobles de la edat de pedra, y això ho diuhen En Ferguson (2]; y en Bertrand, que va concórrer al premi ofert per T Institut de França, y que 1 guanyà sobre '1 tema: Arqueologia célticay gaUlica. — Memorias y documents relatius als pt^imers temps de la nostra his• toria nacional^ formula las conclusions del seu trevall en (I) ktvue tcientyique, voL XIV, pdg, //, col, r.•.^Les peuptes primiti/s df t' Furope,pdg, to, it) Rude stone monuments in all countries. pUn. $5 y 1 19. aquestos precisos termens: «Primera hlpóteris: qüe 1s Mnonuments anomenats céitichs han sigut erigits per los »ctltAi. --^Aquesta hipòtesis... ha de àbandonarte del tút.n «Hipòtesis en relació als fetsw» I. «Los dòlmens son tombas, y perteneixen à la edat »de pedra.» II. 'lla de la edat de pedra no *s diferenciava de la dels nos- »tres dias més que per la seva petita tallaD (i). Ja hem dit qu' En Broca, comparant los cràneos aqui- tans ab los vascosy *ls de Gibraltar, havia dit que per ells no trobava altre parent! u, com no fos ab los dels Berebers y Guanches de las Canarias, ó ab los Indios del centro de Amèrica. Com avuy lo del enfonsament de V Atlàntida esta molt lluny de tenirse per fabula, com en altre temps, de lo dit per En Broca y comprobat per En Tubino en V últim Congrés celebrat en Fransa per la Societat per V avansa" ment de las ciencias^ resulta la següent hipòtesis: «de que «havent estat unida V Àfrica ab Espanya des lo perfodo »carbonífero al quarternari, V home quartemari dels dits »paissos tenia uns mateixos caràcters craneológichs,» opinió sostinguda entre nosaltres per En Delgado, En Tubino, etc. Llinguísticament, la demostració de que una mateixa fassa pobla los dits punts, això es, desde ^1 Garona al Egipte donant la volta per V estret de Gibraltar, y lo cen- tro Amèrica, es ja més difícil de probar. En Virchow en lo treball prenomenat estudia detingudament aquesta qüestió, y diu: «del imperfecte coneixement que *s té de la » llengua bereber resulta que no *s pot referir aqueixa ,'i; U hume avant /' histoirc. pàg. i p à i/fu' 33 ■ "llengua à la vascu, ni viceversa, y qu' en iguals condi- »:cions nos trobem respecte dels pobles d' Amèrica.» Em- però D' Ave/.ac diu que la llengua dels Berebers té moltas analogías ab la dels Guanchesíi . En Renan diu: — «La terminació tah tan característica ' dels noms berebers Zenatah, Meratah), y que segons Ibu Khaldoun es una terminació plural, no seria idèntica a la terminació tani^ Mauritani' qu' en Àfrica, y sobre i tot en tlspana, indica los noms de pobles? La hipòtesis wquc uneix los íb^írs d las poblacions indígenas d' Àfrica trobaria en ella una espècie de confirmació, v (2] Nosaltres donem de la terminació tah una explicació que *ns sembla mJs justa, y que fins nos estranya qu' hagi passat per alt al sabi francès; mes tinga lo valor que 's vulga, lo qq' ell lia dit sempre proba lo que preocupa la qüestió à antropo- lechs y lingüistas. — Un altre lingüista, En Halevy, ha de- mostrat la influencia líbica d' altre manera; aixís s' ex- plica: "En Gesenius diu que « reemplassa en fenici T article • n y com a exemple treu lo nom de Cadiz que s' escriu ii^n^TTiN. Emperò aquesta segona forma es líbyca ó • bereber, puig en llengua líbyca óbereber, casi tots los ■ noms masculins comensan per ^, — Los libys formavan la massa de la població de las colonias carthaginesas d' ' Espanya y de las illas del Mcditerraneo» (3:. — La qües- tió, donchs, esta encara en estudi v fins nos sembla en camí de prompte resolució y en sentit favorable a las afirmacions antropológicas. Si, donchs, resulta del estudi dels craneos vascos v be- rebers, es dir líbychs, una barreja de craneos braquicep- hals y dolicocephals, es dir, de rossos y morenos, -per que hem de- atribuhir los rossos catalans a un I <«iilert> caràcter» Jc lu iiciigua \asca » iruban. coiii >oviut >c diu, en ia<< lk-U(;u.t> amcricaaas...»— ÍLj //npíif/f,/u'delicat, nas recte ó lleugerament encorvat, ulls blaus, "barba rossa ó roja, alts y prims, vestits d' una pell de • bou sens pelar, veritables se\\at)cs tat ues, en varias parts »de son cos» (í). Per Champollion aquestos blanchs eran europeos; Burgsch, Chabas, Rougé, en una paraula, los cgiptolechs moderns han demostrat qu' eran los líbychs, y En Devería los presenta com donant «lo tipo dels habi- tants primitius d' Europa») (2} puig creu que per compte Jc ser ab-origenas de la Libya son los representants d' una rassa emigrant europea, y, encara que aixís fos, sempre lo fet tindria gran importància per nosaltres, puig si no era una emigració ibèrica, quan menys aquell poble hau- ria atravessat la nostra península, y ja està dit que rastre ne havia de dexarnos. Mes nosaltres, considerant que 'Is dits rossos portan lo nom de libychs, Libou^ y no 'I de europeos//' cia-nebou^ los creyem líbychs, y representants de la rassa ab-origena, antropologicament similar de la ibera ó vasca. •r 1 1 // Egipte ancienncy pag. 3o. i2i Revue archfolofnque.^La racc supposée protO'Celti•juc, \o\. ix. p. | '. LAS RASSAS CIVILÏSADORAS .KMITICHS. — I.YBICHS, — r.RRCHS, — l.l.ATtNS.- os Lybichs tenen per nosaltres una impor- tància real, puig deixaren en Catalunya una de las scvas cólonias; la dífií^ultat està en sa- ber si los Lybichs vingueren sols, ó si ho fe- ren quan los Chethas los civÜisaren. Cap medi tenim per decidir la qüestió, emperò "ns sem- bla que s" aceptara sense diticuitnt la seva vinf^uda ab los Chethas, ja que demostrada com avuy esta per los Lybichs una edat de pedra, per los menhir; y dòlmens dcscuberis en r Argelia, no hem de suposar emigracions en los bo- mcns de la edat de pedra puig tots tos indicis estin que no comensaren fins la edat de bronzo. Per altre part Varro no anomena à los Lybichs entre los pobles que vingueren à Espanya, a no ser que sigan los/4) Btlla lugur 1. XXI. v3) l.o^ franccso<( volen que .iqucixo^ Heribracc^ sigan los de Narbona. La marva del mito. y la ruta d* H<^rcu1c$ no» sembla favorable é V íntenTCt ició d' En Corté*. 3; morí de dolor, prenent aquells sitis, testimonis de la mort de Pyrene, lo nom de la filla del regui de V altra part del Ebro: de aquí son nom de Pirineos. Interpretació: Lo poble invasor costejant, se detingué per las parts ditas, prop del Guadalaviar, y d* allí passà a la regió Pirenaica com amich, puig aixís ho indica lo ca- sament fet ab la filla d' un aborigena. Hèrcules passà també à la Gal-lia y à la Itàlia, etc. Lo que ara 'ns manca çs trovar un poble à n' el qual atri- buir lo mito d' Hèrcules. Y bè, aqueix poble T hem trobat, es lo poble Chetha del qual ne parlarem ab la deguda detenció més endevant: ara sols direm que 'Is Chethas, poble Chananense sortí de las riberas del tnar pérsich ó golf Erythreo, no del mar Roig, puig un y altre portavan lo mateix nom per los grechs que no Ms sapigueren ben distingir. Los Chethas junts ab altres pobles de la dita rassa de Chanaan, com los Sidonenses y ab altres que tal volta no n' eran, s' apoderaren de la Palestina, y reunits tots, cay- gueren sobre lo baix Egipte del qual s' apoderaren, es dir, que aquestos Chethas son los pastors. Triumfants recor- regueren la Lybia, fundaren à Carthago y vingueren per últim à Espanya aportant à Càdiz; aixís aquesta illa hont la dita ciutat està, tingué per primer nom, sinó tota la illa, una part, Cotinusa^ puig los Chethas eran també los Chettim dels assírichs, y també la illa 's deya Evj'thia^ y la rahó d' aqueix nom està, diu Plini, en que los Tiris progenitors ó ab-origenas dels Gaditans se dej'an oriun- dos de las riberas del mar Erythreo, [ i ) Ab los Chethas anavan, à més dels Tobelis, los de Si- do parcs de Tyr, los Chourdos de que ja 'n parlarépi més enllà, los habitans de las ciutats de la Palestina, y també los habitants del camp que Rougcmont prengué per lo seu nom Phere\eens^ com un poble, no sent més com ja hem dit, que los pagesos, com demostra En Lcnormant. I, Plini. H. nat. cnp. XXIÏI. Acjuestos Pherezeens per Err Roagemont son bs que dex£üIs per lo mito d' Hèrcules, al que no dona En A. de Bofarull tota la seva importància, sinó que consta per las inscripcions fenicias trobadas a Marsella (i , Beziers (2) y Agen (3). * A la demostració arqueològica afegirem ara lo que diu- hcn los historiadors y erudits de Fransa: "Sens dubte algun, los Fenicis havian establert, avans »de la vinguda dels Foccos, alguna factoria en nostras • costas,» diu Alfred Maury (4^ — «En mitj d' aquestas »'vastas agregacions d' homens pe Ms qu' era la guerra y »la cassa las principals ocupacions, los Fenicis, navegants^ >'piratas y comerciants, vingueren prop de mil anys avans "la nostra era per establir varias factorías y ocupar nova- '•ment algun territori de la costa; Marsella va ésser lo >'seu establiment més important.» — Això ha escrit En (^h. Leuthérich (5\ Y per últim, per demostrar qu' en tots temps 1" anada dels Fenicis^ las Galias no ha merescut dubte per los historiadors francesos. En Thierry ja digué: «Per lo que »toca à la Galia no 's limitaren los Fenicis al litoral; la ^existència de las sevas medallas en parts llunyanas de la »costa, la naturalesa dels seus establiments, sobre tot, » indica que estengueren la seva colonisació molt endins... »Seguint la seva marxa los veyém després d' haver civi- "lisat lo Mitjorn de la Fransa, avansar per T interior per >'las valls del Ròdano v del Saona, establint a Alesia.^» 'G Ara anem à la segona rahó. 1; Journal asiatiquc, \o\.\ï, pi. i«3.— Vol. XII, pi. 75, y vol. XV, pi. 47.^ y ^>cgQ<;iits. .3) Per la» inscripcions fenicias de Beziers, vegis Vasin, La Françe avant César. rar le marin de Tyr, Origenes gauloises. (3) Mr. Jouannct ha demostrat qu' Agen sigué un centro important del comcrs fe- nici. Citat per M. Frederic Rougemunt, L' age du bronze etc, pi. 469.— Vegi» tanibt lo que diu aquest autor. ^4) Journal des savants.^Archeologie celtique et gauloise, Mars 1877* P'- '63. ($1 Les villes mortes du gol fe de Lyon y\)\.^ii.'~\<\Mai\ autor sostc que Pyrenc. i;iena, llliberis, sigué una estació fenicia. pi. i36 à 137. '6' Histoire des gaulois. — b.* cS\ó<}.—\o\. I. pi. i3i a %'}':•. Com r argument es, que mal podían haver vingut los Fenicis à Catalunya quant no havían anat i las Galias^ destruhit V argument queda destruhida V oposicid feta per En A. de Bofarull. Mes encara que Ms Fenicis no ha- guessen anat a las Galias, jsería un argument lo dir: «que mai los Fenicis podian haver anat à la Galia quan no havían anat a la Germania lo país limítrofe»? Evident- ment això seria un absurdo, puig qu' en una part ó altre s* havían de parar los Fenicis, à no ser que estiguessin castigats, com lo Juheu errant, à caminar sempre. Ademés, no es cert que Catalunya fos lo apunto màs le- jano y diametralment e opuesto^ respecto de la metròpoli fenicia^ Càdií^i^ per quant los Fenicis mercantilejavan ab las Canarias, la Inglaterra, y fins los ports del mar del Nort, segons Rougemont, aqtor conegut del Sr. Bo- farull. En quant à la tercera rahó, lo mateix senyor la corret- geix. Puig si Càdiz sigué fundada per los Fenicis, entre 1450 y 1400 avans de C, y los primers grechs, los rodis, no vingueren fins lo sigle ix d' avans de C, jcóm los grechs s' havían d' oposar à Y establiment dels Fenicis si encara estigueren 5oo anys en venir? (i) Emperò com nosaltres no busquem ni Is errors, ni las contradiccions del nostre Historiador crítich, sinó la ve- ritat, demostrarem ab altras rahons la imposibilitat en qu' estigueren los Grechs d' oposarse als Fenicis. Diu En Grote, lo savi historiador de la Grècia, que 1s Fenicis foren fins V any 700 avans de Cristo, 'Is Cinichs que navegavan per lo Mediterràneo. — /;/ these remolc times they and their colonists were the exclusive navi^a- tors of the mediterranean [2), ;Quàn comensaren las primeras expedicions dels Grechs? Diu encara En Grote, v abell tots los moderns »ij Historia critica civil y eclesiàstica de (?ii/*j^«itii.tom• í, pàg. 24, co). i». \ pi. 39, col. I.» 1 líi^torv nfCrecc. vol. TT. pi. 110. 44 historiadors del Orient, que las sevas primeras empresas marvtimas no van més alia de mitjans del sigle vii avans de C, y donan com motiu del desarrollo d' ellas V haver abolit lo rey Psametic d' Egipte la prohibició de que comerciegessen los grechs ab V Egipte (i). Una vegada amos del mar los Grechs, ^quàn vingueren íi la Iberia? Aquest punt lo tracta ab tota detenció En Grote en lo cap. XVIII, pi. 453 del tomo 11, de la seva prenomenada . obra, en lo punt ahont diu: Iberia und Tartèssus invisi- ted by the Grechs before about 63o B, C. Donchs ja sabem que 63o anys avans de C. los Grechcomparativament ho era pochy encara menys la colonisa- ren,» donchs, si en aquell temps los Grechs no sentian cap entussiasme per las costas de la Tartesia, ;n' havian de sentir per las regions feréstas del extrem oriental de V Iberia? Per nosaltres no hi ha més colonias ó factorías gregas que las qu* establiren los Foceos quan s' aposentaren en Marsella ó millor, quan vingueren à Ampurias los Grechs en 545 avans de C. ;Y Rosas, se dirà? Y bé, deixémnos de discusions y su- posem que Rosas hagués sigut fundada per los Rodis en lo sigle IX que més amunt ningü la posa, donchs encara tingueren los Fenicis de Tir cinch sigles per passejarse d las sevas amplas per las costas de Catalunya, es dir, sense trobarhi grechs y notis que res dihém dels fenicis de Sido. Las colonias gregas foren destruidas per V armada de Carthago després de la batalla naval d' Al•ilia donada als F^ocenses en 536 avans de C. — Vegis, donchs, quant re- duida y escasa no sigué la influencia grega en Catalunya. Ab no menor inexactitut, diu en Bofarull, que: «wií ó i^nténos tarde^ hubo de sent{rse la influencia fenicia en Hiítnry nfCrecf. vol. fií, cap. i'. hlos que habitaban nuestro suelo^àdecir verdad.,. e^^a htnàs bien que originaria^ procedent e^ esto es^ màs bien r^que fenicia de Càdi{ ó Espaíia^ fenicia de Cartago ó de Àfrica^ 6 como diriamos en oh^os términos^ no fenicia 'Sino cartaginés^ no admitido por la influencia del co- *>mercio^ sino impuesio por la fuer\a;y de aquí dedueix «woí, como verémos màs adelante^ la disposicion^ espe- ra cialmente en los pueblos del litoral mds favorable d los »Romanos que d los Cartagineses, ft (i) De modo, que 'Is Cartaginesos nos imposaren la seva civilisació per Ja forsa! ^Quan? Si en lo mateix any, y casi en lo mateix dia, en que lo primer cartaginés passa 1* Ebro, venen redera d' ells los Romans, y los hi fan re- passar tot seguit; ;quín temps, tingueren, donchs, los Carthaginesos per imposarnos la seva civilisació? La influencia carthaginesa, donchs, s' ha de buscar, al re\ es de lo que diu lo nostre Historiador crítich, en la influencia qu' exerceix naturalment un poble més fort en civilisació y cultura, un poble germà d' origen, y per això veyém que quan venen los Romans tot Catalunya \s posa al cojtat dels Carthaginesos. En punt als Romans, Goths y Arabes, res tenim que afegir: la llarga dominació romana naturalment havia de modificar un tant lo temperament de la rassa ab- orígena, mes com los Romans si bé vencian als pobles per las nrmas, los dominavan després per la forsa de la seva gran cultura^ llatinisan ó romanisan los pobles de [t: Història critica civil y eclesiàstica de Cataluha, tom. I, pi. 29, col. 2 » —Lo de las disposicions favorab'cs de la costa per los Romans, nos sembla una teo- ria de dit senyor, no an fet hístórich. En primer lloch, los pobles del litoral català no tcnian cap importància é la vinguda dels Romans, I' ünich pK>rt considerable era Ampurias. Kn segnn lloch, Fn Polybi, que de tots los historiadors de las cosas dels Scipioiïs havia d'ósser lo més enterat, nos diu respecte de la marxa de C. Scipiò desje Am- purias al Ebro; per omnem orant usque ad Iberum fiumen subinde idem fecissct , partim resistentes, vi expugnavit: partim dedentes se, singulari humanitaíe est complexus.^Hist. Traducció de Casambon. Edi. greco-llatina de Keipiig de 1764. - I.lib. líí, 76. Donchs en la co*t;i lo«t Romana hi trobaren rc«i• Hormantt—To /, pi. 7a, 55 Los Kati^u eran de rassa Cananea, y la seva llengua era de flexió, y tal volta parlarian un dialecte hebraich. (i) Fortas ab civilísació una y altra rassa, metalurgistas, comercials y guerreras per excelencia, s^ aixecaren à grans destinos, tant que 'ls*Khar-u \>er* dos voltat dominaren en r Eufrates. Mes un jorn, retxassats, y de nou constre- nyits dins las sèvas montanyas se llansaren sobre V Egip- te, establíntse sòlidament en sa part baixa, y fins fen que obehissen la seva dominació los Haks de la part alta. Aquesta famosa invasió es la dels pobles Pastors 6 HycsoSy colocada avuy com terme miij vint y dos sigles avants de C. ó sia quan la XII dinastia. Los dits Hycsos 6 Pastors son los Cheth-u (2) dels mo- numents egipcis, dels que podem assegurar que tenian fundada la seva hegemonia d^ una manera incontestable quan ITiouthmes, després d' haver sigut expelits del Egipte, avansa per dominarlos, fins la seva pròpia pàtria. L^ expulsió dels Chethas nos posa fins lo sigle xvm a. deC. (0 t...no solt Isaits 19- iS^iu que V Ebrcu es U Itengaa de Caomii: (eftcriMa VITf Mgtes a. 4, C./ sinó que avuy per avuy Dom Calvet, Monskf RenaQ y Lenormaot, di-> huen to mateix.>> IJ ancien Orient, par León Carril T. IlI.pl.njdaO, (3) «Totas las semMaasas concorian en efecte, en probar que V elemeot principal «de la misteriosa població dels Pastors ó Hycsos, que domini durant 5ii anys al BrM^cA— f/MfofV^ deV Egypte.pl. 77. En tos nostres dias to P. Tarquini de ta C. de J. ha sostingut ta comparació entre I» Hycsos y Is Fenicis.— Vegis* Dí /' origine des Pheniciens et de leur identité opec les Pattemrsquienvakirent I' Efiptc.^Annales de la pkiloiopkie chrétienne etc. Novembre de 1860. 56 Durà donchs la seva estada en lo baix Nil, segpnSf^^^ cronologistas egiptólechs, 5ii anys. *;r jUna volta establerts en lo baix Egipte los pobles de Khar, qué feren? La seva historia com poble del baix Egipte no tè per nosaltres un interès de primer ordre, mes, jes lógich suposar qu^ un poble guerrer, mercantil e industrial, soberà absolut del Mediterrani que crusavan sens rivals los rems dels Kefat, y à més del pas Occiden* tal de r Àfrica y Europa, s' estigués quiet prop lo Nil, sens pensar tan sols en estendre las sèvas conquistas, ó en establir novas factorías pel foment del seu comers, y de r indústria pàtria? Estem acostumats a la idea de la inmovilitat semítica, à pesar de contradirho tantas vegadas la historia, mes es impossible creure ni imaginar que un poble que sens rival dominava en lo Mediterrani, quedés quiet é inmóvil, sens que tan sols Y instint de curiositat innat en r home lo portés à conèixer las regions del N. d^ Àfrica y del Occident d^ Europa^ desconegudas per ell, y tal volta en lo seu temps desconegudas per lo mon antich, puig que avants de V arribada dels Khar en Egipte los pobles del N. d^ Àfrica y d^ Europa eran englobats pels Egipcis dins lo nom dels Tamah-u^ y aixis deya d' ells lo deu Harema Khu (lo bon principi) com se pot veure en los texts d' Edfou: «Lo meu ull indaga qui sou vosaltres que «porteu lo nom de Tamahou; Sekhet esta per ells.» (i) Ara bè, diu En de Rougé «quan los pastors apareixen en Egipte, es quan apareix lo deu del poble Cheth Baol-Sou- thet» (2) de modo que Ms Egipcis no coneixen los pobles del N. d' Àfrica y d' Europa, sinó quan ja son semitisats pels Khar-u, com ho demostra lo preciós dato de la seva unitat religiosa. (I) ÉtuJes tur VantiquiU historique d' après les sourees egyptiennes etc. par F ChahaSf pi. 93. (a) Comptes rendus des seances de V Academie des inscriptions,•Première sèrie T. V. pi. 2o3. 57 yiixp '8 veu més clar, quan un se trova, després de V .xpulsió dels Cheth-u, en front dels pobles del N.d^ Àfrica y Europa, forts ja en civilisació, ab grans esquadras, y ab situació de prestar auxilis materials als mateixos ^ipcis, y de portar la guerra à las se vas costas; civil isació que seria miraculosa ó incomprensible, si no tinguéssim ra- hons y motius bastants per atribuhirla à los conquista- dors del baix Egipte. Exigeix donchs la lògica, y los fets histórichs compro- ban la deducció, que 's fassi dar als Khar-u la volta del Mediterrani protegits per las naus dels Kefat. Y fentho aixís se compren que lo gran Thouthmes III, portés las sèvas conquistas per tots los paissos ahont dominaren los Cheth-u, això es, que no sols reduhfs à sa obediència à los pobles de Khar assiàtichs, sinó fins los Africans y Europeos, designats ja ab lo nom de Tahen-u, ja ab lo més general de «los que habitavan en las extremitats de «la terra y en la volta del gran circuit — Mediterrani-^ue «s' estenia fins las montanyas misteriosas, X I I -Trt^ I I I 'cdesignació geroglífica de las columnas d' Hercules.» (i) i I ) Etudes tur V antiquité historique d* après tes sources égyptiennes etc. par F Ckabas, pi. 183. L' idea de que Is Hjrcsos bavian vingut à Espanya l'afirma resoltament En Hernan- dez:— «Es indudable que en una època remotísima los Hycsos ó tribus nómadas que vi* Av an errantes en la Aràbia, en la Síria y Palestina invadieron el Egipto por el istmo «de Suez»... «Los Hycsos espelídos del Egipto en todas direcciones, unos probable- «mente volvieron al antiguo país de su residència (Fenicis), otros rodeando por la Li- «bia fueron é ocupar la Grècia é Itàlia uniéndose con los pelasgo^, pneblos tal vez de <^gua1 estirpe, y por fin otros siguiendo las costas occidentales del Àfrica, se introdu- «jeroD en la península Ibérica por el estrecho de Gibraltar... Resàmtn kistórico" critico de ta ciudad de Tarragona etc. pi. 19 y 30. Y anys després insisteix encara de nou en I' assunto, puig diu: «cRaouNRochette «dice que los fenicios arrojados de Egipto por Sesostris, fueron los que difundieron Com se pot veure en En Guigniaut los Etruscos tenian uns tradi- ció d^ una tribu de Lybichs au' aportaren à Itàlia manats per un jefe ano- menat Sardus, fill del Hercules Lvbích, tribu que comensa instaiarseen V illa de Cerdenya y de qui tragué lo nom. ReliaUmsdeV anti^uiléypar BnOuiçniaut.-^T.IV, pi. 248. El mito, la trauiciò y V historia comprobaa la nostra tesis. I 6i Emperò aquesta unitat de rassa no contradiu T unitat de civilisació, es dir, que lo dit en lo papirus Anastasi també se pot referirà una germandat ó paren ciu entre pobles informats per una civilisació uniforme. Fins ara tenim donats dos datos importantíssims per demostrar V unitat de civilisació dels pobles del N. d' Àfrica y del Occident d' Europa, com filla de la civilisa- ció del poble Khar. Lo que havem dit del deu Sekhet, deu nacional del po- ble de Khar, y deu al mateix temps dels pobles lybichs y europeos, y si bè avuy no 's pot dir que Üs espanyols ha- gin sigut civilisats per lo:^ russos per quant uns y altres son cristians, per lo que fa al temps antich es ben sapi- gut que un mateix deu per dos pobles, representava lo domini d* un ó altre dels dits pobles. En segon lloch nosaltres veyém un fet notabilíssim en lo nom donat per los Egipcis al Mediterrani, es dir, en lo nom de circuit^ puig venint representada com sabem tota la colonisació ó civilisació del Mediterrani per lo mito del Hèrcules fenici, 'ns trobem que lo nom d^ Hèrcules vol dir, 7 que ctrcuheix^ el que rodeja^ circumuit^ negotiandi causi^ mercator (Gènesi) d'ahont lo nom dels Herakledas del hebreu He/ïaATaL. Y en aquella idea de circuit que 's troba en lo nom del deu civilisador per excelencia, pel deu que sortint del Àsia visita Y Egipte, la Lybia, V Espanya y r Itàlia, junt ab lo nom del mar Mediterrani , hi ha una unitat sustancial innegable y demostrativa d^ un gran fet histórich. ^ Tornem ara en busca del poble de Khar que havem deixat en lo baix Egipte, mes no sens dir lo queChabas^ això es, «que del nom de Khar suavisat en 5/rar, ha po- «gut derivarse lo nom de Suria^ Sirià,» (i) país, com ja havem dit, ocupat per la gran Confederació qu' invadí V Egipte, y lo que 'ns donaria una Shar-thana assiatica, y una Shar-thana mediterranea, donchs estem en lo ferm, ( I ) Btudes sur V antiquité historique d'après les sources egffptiennes etc. par F. Chabas, pi, 122/ nota. 62 quan busquem en los Shar de Catalunya, los Shar del país de r Oronte, los Shar conquistadors del baix Nil. Ara pendrém un altra direcció, puig tenim los Chethas en las bocas del Nil, probém de ferlos passar per la costa d' Àfrica, y de portarlos a las bocas del Guadalquivir y del Ebro. ^Los Chethas passaren per V Àfrica? Lo mito d' Hèrcules fenici, adorat en Cadiz com Her- cules egipci, y r Hèrcules Heraclea, adorat com la prin- cipal divinitat de Tebas, no sols nos demostra V origen del mito, sinó la marxa del poble que V informa. Nosaltres veyém una proba capital del pas dels Chethas per Àfrica, no sols en los pobles que apareixen en ella ab lo nom dels pobles assiàtichs, com los Pherezeens, sinó en la fundació de la cèlebre Carthago. Aquí 'ns trobem ab una dificultat de cronologia molt gran, mes de la que no som responsables, puig los crono- logistas egíptólechs pujan y baixan per centurias los seus càlculs. Emperò resulta que desde Mòwers ja no hi ha qui posi la fundació de Carthago pels Tyrs, puig com diu lo sabi alema, aquesta es là segona fundació, la primera la posa en 1240 (i), deduhintla de la fundació de Cadiz. Lo dato de la fundació de Cadiz no té cap valor histórich in- contestable, per lo contrari desde '1 moment que se supo- san fundadas ditas ciutats pels fenicis de Tyr, quan Tyr apenas si existia, confonendos ab los Fenicis de Sidó hi ha lloch per posar en dupte V any que los dits autors fi- xan per la fundació de Carthago y Cadiz, puig qu' en lo més principal s' equivocan, això es, en lo nom del poble fundador. Donchs nosaltres donant als fundadors de Sidó la fundació de las dos celebradas ciutats, puig que per ells foren fundadas, si eran fenícias, nos trobem en lo período en que la Fenícia era, díhemho aixís, una provincià del país dels Chethas, lo seu poble marítim y comercial. ( I ) Die Pkònizeí', tot/io II ^ pi. 352 . 63 Fins aquí V importància que nosaltres donem à la fun- dació de Carthago no 's veu clara, mes ja s' endevinarà quan se sàpiga que M nom semítich-fenici de Carthago es Kartha-Kadescha de Kartha, vila, y Kadescha^ nova; es dir, Vila-nova. Crusém V estret y arribem ab los Chetha-Kefat 6 Che- thas-fenicis à V illa de Cadiz. Ja veurem que lo nom que porta aqueixa illa, de Lleó^ no 's pot treurer d' altra part que d' ahont s' ha tret lo nom del golf de dit nom, això es, del poble Ligur, un al- tre poble que nosaltres creyém que vingué ab los Chethas à Espanya. Mes altres noms sonan com molt antichs ó fins com més antichs, puig Avien diu que V illa ó part d' ella se deya Cotinusa. Cotinusa sona Khetin^ això es, Khe•tin^ poble de Kheth y ja sabem que aqueixa Khetin era un poble assiàtich de la Palestina de la gran confederació dels Chethas, si es que no son los mateixos Chethas. En Sili Italich dona à Y illa ó i part d* ella lo nom d' Erytrea: la rahó d' aqueix nom nos T ha conservada Pii- ni: Eryhtia dicta est. quoniam Tyri aborigines eorum^ orti ab Erythreo mart ferebantur {i)^ y com ja sabem que ^Is Chethas, poble Cananense, sortí del golf Erytreo, y com Sidó la fenicia era la primogènita de Canaà, se- gons los llibres sagrats, vet-à-qui que corretxint Sidó per Tyr, nos trobem ab lo poble del golf Erytreo en los mars del Ocean Atlàntich. Y la ciutat edificada en T illa dels Lygions^ 6 dels C/re- tin 6 dels oriundos del Erytreo icòm se deya? Segons uns, Gadeira; segons altres, Gades. Lo primer d' aquei- xos noms es constantment donat pels autors grechs, lo se- gon ab no menor insistència es lo nom donat per los au- tors llatins. ^Quín es lo més antich? Avien nos ho dirà: Hcec Cotinusa prius fuerat sub nome prisco^ (I) PHni ffiit. natural, Llibre I V'22. 64 Tartessumque de hinc Tyrii dixeri coloni. Bàrbara quin etiam Gades hanc lingua frecueutat Pcenus quippe locum Gadir vocat undique ceptum Aggere proeducio. (i) Donchs Gades es lo nom antich. lY Gades es ibèrica? No, puig no hem trobat un sol nom que 'ns pogués esplicar la seva etimologia. ^Es se- mítica? Sí, de comú acort de tots los autors antichs y mo- derns. Emperò aquest comú acord lo rompem nosaltres. Primer referim la fuhdació de Gades als Sidonenses, com fenicia; y segonament pwtantla als Chethas civilisadors de r Espanya. (2) ( I } R,F, Avien, Descriptio orbis lerra r. 6 1 1 . (2) Si Cadis fo fundada pels Chethas, ja està dit que la seva fundació pels de Tyr no *s exacta. De modo que 'ns toca probar, puig axis los his- toriadors antichs com los moderns, los nacionals com los extran^ers di- huen quels Tyrs fundaren à Cadis, que això no 's cert, sinó que sigles y sigles avants ja habian visitat aauellas costats los fills de la ciutat primo- gènita de Canaà, única manera de remontàmos al periodo en que podem posar la vinguda dels Chethas à Espanya. Res tan fàcil com probar lo qu' estem dihen. Strabó conta que los fenicis de Tyr no 's detingueren à Cadis sinó fins la seva tercera expedició del altre part de V estret, puig la primera y segona se retiraren per quan los oracufs no eran favorables al seu establiment en aquell Uoch. Res volem deduhir d' aqueixa tradició que tal vegada fa referència & la oposició que trovaren los de Tyr en aposentarse en las costas del Sud de la Península. Lo fet verament important y trascendental està en lo que diu Strabó de la seva primera vinsuda, puig consta que arribaren à una illaaue 's deya Ofiodo— -devant de Huelva,— anont trovaren un temple dedicat a Hercules. — Vet-a-qui lo fet historich. Si los fenicis de Tyr trovaren quant per primera veeada passaren l' es- tret un temple <ï Hercules à Onoha, no foren donchs los Tirrens los que primer passaren dit estret. Si lo temple era dedicat à Hercules, lo deu nacional dels fenicis, de Si- dó y de Tyr, los qu* aixecaren lo temple Tem dit en un principi un mateix nom ser\'ia per los dos. Tenim encara que al distingir entre plom J estany, del nom hebraich fenici del estany pot venir com diu Rougemont lo nom antich del Gua- dalauiTÍr, puig sembla que M bíblich bdtl se modificà en Ebets d' ahont Béns per metàtesis, (quedant pel Ebro lo nom del plom abundantísslm en la neva conca, puig do nom del plom en los dialectos hebreos, es Mebrff ebro, Qebro,t Sougeawnt, 7Ó cultura del primitiu poble català , que ^ns quedarem assombrats de que s' hagi pogut negar en los nostres dias. Donchs tenim ja demostrada la existència dels pobles de la gran confederació dels Chcthas dins lo nostr^e país^ estudiémlo ara com poble civilisador de la primitiva Ca- talunya, es dir, com a poble Català. LO POBLE CATALÀ TÉRMENS GEOC.BÀnCHS LAN un se trova ab la rnssii dels Kati-u en nostra terra no 's pot sustreurc à 1' idea de que las dos grans rassas dels Khar-u se di' vidirian de comú acort, la conquista 6 civi* lisació de la península pirenaica, puig men- tres veyem als Khar-u, ocupar, y pujarsen per la vall de! ' Belis, vcyem fer lo mateix als Kati-u en la vall del Ebro. No s' olvidi que la civilisació de la nostra península es meditcrranea: quant lo mediterrani y los pobles riberenys del dit mar, havian vist las escuadras fenisas, gregas^ cartaginesas y romanas recorre las sevas costas unas dar- rera las altres en so de pau y de guerra, la simple vista de las naus romanas determina la surnisió dels Gallaíchs a Roma, tant gran horror los inspira la vista dels mons- truós del mar. Lo cert es, que 'n la vall del Ebro sols hi trovem al3 Kati-u, y d' aqui hi ha una diferencia de rassa en las dos civilisacions qu' avansavan cap lo cor de la península. 7? Aixó semblarà contradictori ab lo que avants havem dit respecte dels Sordes 6 Sardafis^ mes notis, que lo nom dels Sardans es com si diguéssim lo nom patronimich, nacional, com si avuy los espanyols en massa anessen à la conquista d' unas terras, y mentres part d' ellas se di- guessin dels Catalans, dels Castellans las altres etc, en quedés una part que portes lo nom d' Espanya, ó dels es- panyola. D' aquí donchs, que nosaltres coloquem en la vall del Betis als Khar-u, y en la vall del Ebro als Kati-u. Feta aquesta distinció un text de Plini dels mes discu- tits surt clar com V aygua. Diu Plini que anavan à pledejar à Saragossa uns //cr- dcfises siirdaomim gent is ^ ó! ahont que 's digués que 'Is de Lleyda cran Sardons, de lo que resultava oposició ab lo fet d' ésser Ilergetas. Pues si los Ilergetas, que ja estu- diarem, eran Sardons, ho eran ni mes ni menys com avuy nosaltres los catalans som espanyols. Esplicat, donchs, un punt que à tantas dificultats ha donat lloch entrem de pic en T estudi del poble civilisa- dor de la vall del Ebro. La rassa dels Kati-u compren com poble principal als Chethas. Molt s' ha discutit sobre si Us Chethas dels monuments egipcis eran ó no Ms Hetheos de la Biblia, mes avuy per avuy, lo mateix En Burgsch, qu' en Chabas, En Lenor- mant, En Rougc, En Mariette etc, admeten sens dificultat la reunió: venint à resoldre '1 dubte d' En Buchcre que hi trovaba oposició entre uns y altres lo sabi Lenormant, donant als Hetheos lo nom de Chethas meridionals, (i) Ara convé estudiar T ortografia del nom Cheth. Los cgiptolechs llegeixen los geroglifichs del nom en qüestió Khcta^ Chcta^ y Xeta: desde luego 's veu que la diferencia consisteix en T articulació del primer so. No- saltres havem escrit fins ara Chcth^ per quant, lo historia- (i) Manuel d" histoire ancicnnc de /' Orient par F. lenormant. 7'. lli, pi» /i'.— 1-0 mateix diu En Maspcro, Histoire ancienne des peuples de I' Orient pi, tg2. 79 dor judaich Joseph usa per inicial la chi grega, que 's la adoptada per lo vescomte de Rougé, puig à nostres ore- Ilas sona mellor la Ch com so dur, que no X que dona un sonido moll; ademes gran número de egiptolechs es- crihuen la Ch y no la Kh. (i) Luego ab oposició à los egiptolechs tots, escribim th per conte de /, puig si tots convenen en que Ms Chethas son los Hetheos de la Biblia, perduda una aspiració, la th ha de sustítuir à la /. fa) L' extensió geogràfica que 'Is Chethas ocupavarf en la (i) Llegeixen Cbetas: En Brugsch, Hlstoire de V Egypte,— Lo vescomte de Rougc Textes geographiques dk temple d' Edfiu, eíc.— Eir ïjenormant, Manuel de /' histoi- re anncienne de V Orient^ etc. La disputa versava sobre la lectura de la primera articulació represeiHada ja per la primera lletra del nom de Kar. Avuy la cuestió ha desaparescut, no resolta, síno tallada. En 1874 los egiptolechs se reuniren en congrés à Londres per convenir sobre una transcripct<& uniforme dels geroglifíchs egipcis, y acordaren per la dita articulació el valor de cAf grega, ó de C/re/ hebraica. Donchs avuy se pot escriure la paraula Clieta tal com ho fem segurs de ferho com ho fan los egiptolechs, mes no ab seguritat de que tal so correspongué al genuí so egipciach. (2) Las inscripcions cuneiformes donan en lloch del Cheta-u ó Keta-u dels gero- glifíchs egipcis, Khettimf qu* en hebreu s' escriu DTID —Khettim escrit segons Joseph es Chettim: separant ara del sustaniïo la terminació geogràfica tenim Chet-tim, Chet-^tan, en un y altre cas la radical es la mateixa y lo nom es Chet, ó en estil bíblich Chctli. Per veure com Chetha-n y Cheth'tim es un mateix poble no hi ha com estudiar la seva terminació, per ahont veurem que la seva significació es enterament igual. Llegim en Gcscni, Lexicon hebraicum et Chaldaicum:— (thanan) verb. inus, cujus nativa potestas ex derivatio radicibus quoe cognatis sa- li certo colligi potest, quaeque in lingis etiam indogermanicis ramosegit. Es autem pr. extendit. Conferí ex semiticis artiop (ihin) longitudo etc.^Ex indogermanicis sanscr, tan, graec, TSiva (teino) Tavía (tanyaj TÍTa'va (litaino) "-lat. icnóo—golh thanjan, germ, dehnen etc. Per això havem dit qu* En Renan s* equivocava si pensava demostrar lo parentiu entre berebers y los iberichs mediterranis per la terminació en tah dels noms deh primers, puig com acabem de veure aquesta terminació es comuna à los pobles indo • germanichs, semitichs y etiopes. Donchs Chelim y Cheta-n es tota una mateixa cosa y concordan admirablement los textes cuneiformes y los geroglífichs. Seguint, pues, la manera bíblica lo nom s' hauria d' escriure en rigor Chelh^thanan per la forma semítica, Cheth-lhin segons la forma etlopica, y d' aquí que Ms Chethas-egipcis al arribar à la Illa de Cadiz li donessen lo nom de illa dels Cheth-thim, ó sia la illa Cot'tin•[u]'[%2L} d* Avien. L* u es la terminació plural del egipci. Península 's pot determinar ab rigurosa minuciositat y ab^ran fonament cientifích é historich. Sortint del estret y fifts d I& Deitania — part meridi•nal de la provincià de Múrcia — trovem establerts pobles de, reconegut origen fenici, acunyant monedas ab Jügendas y Hetras fenisas fins 1' altre costat d' enllà de la Deitanra, puig en aquest país s' hi nota ja l' influencia ibèrica. En A. Delgado en la seva obra tantas vegadas citada estudiant las monedas de !' Espanya Citerior ha trovat que 's deuen clasificar de la següent manera: ,. ■* iJ griípo. — Cal alaunich ó millor íbfr.—'ü. E.'d^^ ■ península, desde lo Pirineu al Ebro, s.'grtipo. — Edela. — La costa desde I' Ebro à Valencià. Jí/ griípo. — Basliíd. — Part meridional de las proVin» cias de Múrcia y Alïcant. 4.' gi-upo — Oscensc. — Alt Aragó ala esquerra Àel Ebro." j." grupo. — Celíich del jV. — Vascongadas, Navarra, y Orient de Castella la vella. ó'.' fffupo. — Celtiberich. — Baix Aragó, Castelló, Guaa dalajara, Cuenca y tal vegada Albacete. Aqueixos grupos los estableix Delgado ab motiu de certas diferencias que nota en lo treball y acunyació de las monedas ó medallas de la dita regió. Classificant los sis grupos, no per difereocias tan subtils com son las de trevall, sinó per lo que tenen que mes radicalment los diferencia, per la seu tipo ó .£Ímbol: te- nim que los grupos i.'y^,*esdir los grupos Catalau- nich ó Iberich y V Edetà tenia per símbol un genet por- tant la palma con se veu en la següent moneda de Lleyda: y que tots los altres cuatre grupos restants portan per simbol un genet ab Ilansa en ristre com se pot veurç en Ja aegiftnt medalla de la Seu d' Urgell. ' Àqoesta divisió no fugi à la penetració d' un altre nu- mismatich de gran talent com En Heiss, y si be no la la en la seva obra, nota al trovar lo dit simbol del genet ab palma en las monedas deNimes, uque 'li Ilergetas domi- unavan la casi totalitat del N. H. de la Península: y que l'n temps d' August ocupavan encara una gran part de la «mateixa comarca. En fi, una proba material de la seva "influencia scfbfC 'Is " altres pobles situats entre ells y la imare pafria, es dir, entre ellS, lo Mediterrani y la part «oriental dels Pirineus, es que tots "aqueixos pobles te- unian per tipo unilorme de las sevas monedas al mateix •que 'U Ilergetas haviati posat en las sevas; lo genet "portant uira palma: aqueix lipo no 's trova mes qu' acci- udenlalment en 1' occident del Cinca, y al S. del Ebre al «orient del Xalon.» (i) Donchs En Heíss ja nota que uTia mare pàtria, una pa- 'tria comú reunia à tots los pobles del Mediterrani dcsde Nimes al N. de las provincias de Alicant y Múrcia, y per i' Ebro fíns dalt de Saragossa, ó laillor fins^ Agredí últim poble cap al nort ahont s* han trovat acunyadas monedas '. ab lo nostre simbol. !S anliquM de l' Espagne, par Alola Heiss.— 82 Estudihem ara ab mes detall la frontera del poble ibe- rich ó català. Nosaltres havem vist als Ligurs aposentats en Cata- lunya y en lo golf de Lió pendre lo nom de Salluvts al establirse en las bocas del Ródano, y havem demostrat, pL 40^ la filiació ibèrica d' aqueixos Salluvis. Dels Salluvis donchs, ne tenim monedas ab lo nostre simbol, puig als Sallios se atribuhexen ab rahó las mo- nedas que porten la següent llegenda. També 'n tenim de Nimes y son aquellas que porten abreviat lo nom en De Nimes fins al Pirineu no trovem pobles ab monedas del simbol català,5puig tal vegada no 'n acunyarian; mes al arribar al cor de la Cerdanya ja trovem la nostra in- sígnia, puig à Herr donem las monedas que portan lo nom de De Eres anem a la Seu, poble situat al peu dels PiVi- neus per la part d' Andorra, que s' oposa al pas de Hani- bal y al qual avuy ab justícia se li donan las monedas ab lonom de atribuidas à Berga per En Heiss. De la Seu baixem à Isona, t=MH y d^ Isona a Lleyda, sempre tçovan la nostra bandera. De Lleyda cap P Aragó trovem lo poble de Xelsa III.— pi. 22. ■*#-^ ^4- Baixant V Ebro per sa dreta, y ara se veurà demostrat com los cis-ibers ocupaban la dreta y esquerra de dit riu, trovem lo nostre simbol a Sàstago Seguint desprès per las montanyas del Maestrasgo lí- mit dels pobles Ilercaons de la costa 'ns trovçm ab los de Si aceptem pQT^ra-Are'Arei lo nom de pla, planura, à pesar del contrasentit qu* acabem de fer notar; per lo que toca à la paraula gran«b\ainc\\», segons Delgado no hi ha posiblc aveneocia, puig en gran hi ha n lletra que no sona en lo nom, y ademét se buprimeixen \&d ó t y s finals com havem dit. Si accptóm gara, «ralt», en euskar, indicació que no escau malament d la topografia d* - Agrcda, scntada en la falda del Moncayo hi ha iieccsítat d explicar la terminació ds ó ts lo que no crcyem difícil, puig dada la barreja dels ibers ab los celtes per aqueixa» parts res tindria d' extrany que à la vila euskara los celtas hi afegissen la terminació pròpia de la seva llengua per los noms de vilas ó pobles que es ad avuy, ad 6 at per consegüent, y que de Arengarà, ne fessin Are-gara-ad, i4 retardi/ qae es lo nom monetari. Nosaltres proposarem dos novas solucions. Si la vila es céltica, prenent ara per pla, tenim, que com en céjtich bretó Keriadwfè^ dir, «lo conjunt de la gent d' una vila», y també «un habitant de la vila», y en lo praQll com habitants de la vila, lo nom seria Keri^ puig per lo plural V ad cambia en tf, que &i en los temps antichs lo plural se feya sens cambi de consonants y si sols afegim las tindriam que Arcqrads, suplint vocals segons nostre solució Areqeriad voldria dir ab la s de plural los habitants de la vila del pld. • Si la vila fos semítica lo nom s' explica també: lo nom monetari es lo primer nom ctà escrit ah falta d' ortografia mcí es escrit conforme i lo valor §mf•' noticií de la paraula 'V in es dir, moni indicació topogràfica que correspon à lo dit por En Delgado, y que w» dona lloch à I' extranyesa que havem manifestat de dirsc pila del pta, la que biuria de dirse vila del mont (viladcmunt) puig està situada datt del munt. ^ ' . .<%* n es r article. pINH \n] dir cu hebreu vila, ciutat. D entenem qu' es U abreviatura deia terminació de >a major part de la» moncdas ibéricas ó catalana^ que vol dir «dels habitants.» Y diria allavors 1' eptgrafe monetari (Moneda) éeUkéH• ^.^ tants de la vila del mont, es dir Har-al-Querat S-kene. I^ •intJítI• d* aquest * nom no te res d' hebraica mes ja 's compren que si 'Is ibers parlavan una Hcf a 1^ . mítica r habian de parlar ab una^intàxis pròpia. **« De tot lo dit sols surt clar à nostres ulls la dificultat de explicar 1' etimologia d* Agreda. Per la nostra part havem fet lo millor que havem lapigut per aclararlo pant; que de las solucions donadas una d' ellas formi opinió, es lo que desitjém, notahraa no podem ni debém decidir dintre de la varietat. Ferém notar per últim que Agreda ahont sembla que 'Is Ibelv deixaren lo lloch ala Celtas no pertany en 1' edad mitjana à la Corona d' Aragó, de modo que 4!*MP>y ▼•. ja la separació ab aqueix poble fronteris. \. r'^•; ^ 85 Hedeta ó Liria poble situat d cuatre horas irres amÜnt de Valencià, De prop Valencià baixem à Jativa, 5^//^ y atravessant la provincià d' Alicanty ja en los confins de la de Múrcia y en las ribcras del Tader trovem à Ciesa nom corromput de la ibèrica Segisa últim poble cap al S. qtie porta lo nostre simbol en sas monedas (2). Tiris per los ptints ó ciutats citadas una linea y 's veu- rà com correspon lo terreno inclòs à n' aquella part de la Galia que prengué quant los goths lo nom de Septimania, à r actual Catalunya, part baixa ó plana de la provincià de Huesca", la de Saragossa, y aquella part de la de Te- |uel ts^ncàda per los monts de Daroca y V Ebro, la pro- vincià de Castelló, las parts de la costa de Valencià y Aiicant, y part N. de la de Múrcia. Es dir casi tot V aU" ticlfpais que comprengué ai la edat-mitjana lo regne d' Aragó, ' t :i- ' ^>i K V %■ h '^ ^(l•^ La reducció de Segisa à Cieza no es d' aqucllas que no admeti discusió. Quants d* aquest punt s' hao ocupat ens sembla que han atès tan sols T homofonia. D' aquí qu' Ea Heiss posi Segisa en Sax, y En Delgado y En Fernandez-Guerra (D. Aurc- liano) la posin en Cieza. 'Il^cononje Lozano^ Batfitania y Con lestania,— Tomo U posa Segisa en Cehegin, oflipero declara «que np li va mal en Cieza.» Per aquesta suma d' autoritats es per Iq que 119 havem aceptatV atribució d' En Heiss. t (2) En \o Aíemork^ n^mismdtich espanyol. Tomo IV. pi. i3 à i5, plancha [ nú- mero if se descríbcíx una moneda d' Ilurco ab inscripció llatina, y genet portant ta palma. Qa^ liquesta moneda no pot entrar en lo comte de las anteriors se veu clar, primer per pottcr la llijgenda llatina lo que ja acredita pertànyer à època baixa, y segon per que a|li8 lo genet com lo busto miran à 1' esquerra per comte de mirar à la dreta com 8ucce|ieix per totas las altres; lo que acredita ésser una moneda acunyada d' un modo arbitrari. Cap al N. O. tenim també una moneda de Contrebía ab genet ab palma, lo que 'ns portaria molt endins de la Celtiberia, però si s' examina lo dibuix que d' aqueixa mo- neda porta En Heiss, obr. cit. plancha XXXIV n.* 6, se veurà que à un temps porta la palma y la Ilansa en ristre, lo que deixa veure una equivocació d' acunyació puig que r asta de la liansa se nota be qu* ha sigut grabada després de V acunyació. Un y altre cas, dmcbs, no akeran nostre teoria. \ 86 Y be, tots los pobles del nostre encontorn, per lo que fa à Espan3'a es dir, aixís lo grupo Oscense, de.Huesca^ com lo Celtich, y Celtiberich, baixantfins í/rce dalt d' Al- meria, tots aqueixos pobles de nostra frontera, de la fron- tera que anava del Pirineu al Mediterrani, passant per V alt Aragó, Navarra, Rioja, Calatayud, Teruel, Albacete^ Hellin, Urce, Almeria, tots acunyaren monedas ab lo ge- net ab llansa en ristre, ó per fer mes sensible la linea divisòria, los pobles que parlan català acunyaren moneda ab lo genet ab palma, los pobles que parlan castellà fron- terius nostres, exceptuat Aragó, acunyaren monedas ab lo genet ab llansa. Vegis donchs, si ve de lluny V oposició de nacionalitats y de rassas entre Catalans y Castellans. Algunas observacions de gran importància hem de fer respecte à la linea de frontera del antich poble català. En la Seu d' Urgell trovem també las monedas dels Celtichs ó Celtibers, si be son tan raras que fins a\uy eran desconegudas, mes En Delgado las ha dadas à co- ncixc, publicant, la que creycm unich exemplar fins ara conegut. Aquesta circunstancia no modifica en lo mes minim la nostra teoria. Clar esta, que '1 poble Ibcrich y lo poble Celtich mes d' una vegada viürian en guerra, circunstancia que havia d' esscr fatal à las vilas fronterissas, donchs la Seu podia en un cert temps haver caigut en mans dels Celtas que hi acunyarian monedas ab lo seu simbol com senyal de do- minació. Igual rahó per Agreda poble també fronterfs. De Sagunt també s' ha trovat una moneda rara ab lo • •genet ab llansa; y per Sagunt repetim lo dit per la Seu^ y Agreda, puig com diu Polibi «Sagunt està situada al peu «de la montanya que divideix los Ibers dels Celtas. 1(1) Avans d' entrar en V important estudi de la nostra frontera del Sud terminarem aqueix punt fent observar que si '1 poble aborigena de las ditas ciutats era lo poble 0) Polibi. //íi/.— Ed. de Casaubor.— Llib. III.— 19. 87 Iber, ja està dit que las monedas del seu simbol, lo genet ab palma, han d' ésser las mes antigas: y be, aqueixa de- ducció lògica de la nostra teoria la comproba V arqueolo- gia, y aixis observa En Delgado: «que las monedas mes «antigas de la dita regió son las que conservan lo tipo del «genet ab la palma.» (i) Desembarasats d' aqueix accident podem entrar de ple en r estudi de la frontera del Sud, punt importantissim de nostre trevall. T.A FRONTERA DEL SUD Elo catalana Te per nosaltres una gran importància la frontera S. E. de la primitiva Catalunya; y ademes lo seu coneixement comporta una vera qüestió. Lo punt està en determinar exactament ahont acababa lo terme de la nació ibèrica ó catalana. Per determinarlo tenim com punts de reparo Saetabis- Jativa, 5^^/í^-Cieza, y Gili[ï)^ Benidorm, pobles dels que coneixem lo seu monetatge ibérich. Mes de Saetabis .com de Segisa tenim las duas acunyacions, no aixis per Gili que sols dona lo nostre simbol, es dir, monedas ara ab lo simbol del genet ab palma, ara ab lo del genet ab llansa. D' Icosa En Heiss ne publica monedas ab lo simbol de la llansa en ristre, y aqueix simbol es lo de Utxe prop Almeria. Recordis ara qu' al fer En Delgado lo grupo S.*" ó Bas- tità diu que à aqueix grupo pertanyen las monedas de las parts meridionals de Múrcia y Alicant, y à la Bastita- nia pertany Urce, donchs d^ Icosa avuy Agost per la cos- ta cap avall anava un poble celtich com ho demostra la terminació » X^ de las monedas d' Icosa^ puig diü terminació es Celtica. (I) D. A, Detg^ado.—Otr, ciu Tomo HI pi. i3. *• I • 88 Los Celtas donchs feren una punta per lo nostre Sud, y arribaren à Icosa^ rompent la frontera natural deia an- tigua Catalunya qu' anava fins à Lorca com diu Ar-Razis. Ni d' Alicant, ni de Múrcia, ni de Cartagena, ni de Lorca Eliocroca^ hi ha monetatge iberich mes donada la posi- ció d' Icosa los dits pobles queyan dins la regió celiica. Del fet donchs de que las vilas de la nostra frontera del S. donguin los dos tipos, sols se 'n podia deduhir las lluytas qu' hi hagué per aquella part, demostrant los dos punts de Segisa é Icosa fins ahont portaren un y altre poble las sevas eonquistas. Miris ara en lo mapa ahont acabava la Tartesia, nom dels pobles del S. d' Espanya per oposició als pobks Ibers, nom dels pobles ó poble del NE. y 's veurà que cau un xich mes amunt d' Icosa. Donchs queda ab tot rigor determinat lo punt de divi- sió dels Ibers ó Catalans, dels tartesichs, celtas, etc. Com de Cartagena no hi ha mes monetatge que '1 Romà fins ara no tenim medi de seguir la linea frontera del in- terior, mes prenguis per ahont se vuUa, sempre tenim que Segisa marcà lo estrem del poble Iber. Donchs do- nant tot lo N. de la linea que va de Gili à Segisa als Ibers, y tot lo Sud d' aqueixa linea, que es la part meridional, als Tartesis, Celtichs, ó Bastitans, nos troven en lo just, y en lo logich, part que compren casi toia r actual provincià d' Alicant, y la part N. de la de Múrcia. Quant r edat mitjana, y en la època de la reconquista, la part meridional de Alicant y Múrcia fou donada per En Jaume M Conquistador à los Castellans ab condició de tornaria quant éll la demanés. Mes lo N. fou sempre de la Corona d' Aragó, no sens disputa ab los Castellans, y quan la furiosa guerra entre los doi Peres, el Cruel de Castella, y el del Pimyalet d' Aragó, veyem lo castell de Yecla per Aragó ésser un dels punts mes disputats. Donguis unét 'ullada en lo mapa y 's veurà que Yecla cau iJ costat àf Elo 89 ' • Resulta, donchs, que quant V edat mitjana avansaren . ^ los catalans fins los termens de la primitiva Catalunya, fins Lorca, mes enllà no hi anaren, y que mentres cedi- ren los reys d' Aragó lo mitjorn de la Contestania à Cas- tella, lo N. qu' es ahont corresponen los pobles qu' acu- nyaren monedas ibéricas conservarenlo en lo seu poder com una antiga provincià de la antiga pàtria, (i) De modo que 1200 anys desprès de Cristo 'ns trovem en la Contestania ocupant las mateixas possessions que sigles avants del seu naixement, vet-a-qui un fet sobre M que 'ns agradaria conèixer T opinió d' aquells que tenen las nacionalitats per obras de generació expontànea. Tot quant hem dit obeheix al fi capital de revindicar la ciutat d' Elo com ciutat de la primitiva Catalunya. Vegis ahont cau Elo: prop de Yecla, al N. de Múrcia y Cartagena, dintre de la regió dels pobles qu' acunyavan monedas de genet ab palma. Elo donchs, aixís, en 1' edat (1) Aquest es un fet histórich dels mes notables. Ja havem vist com En Delgado dona al grupo 3 monetari ó Bastità, la part meri' dional de ias provincias àe Múrcia y CartagenJt y ara es bo comparar aqueix fet ab lo de donar lo Conquistador de Múrcia, aqueixa Ciutet y Cartagena, es dir la dita part meridional als Castellans, reservantse la part septentrional. Kn aquesta part cau Klo, junt à Yecla, y per que's veji clar com la dita part septentrional ab Klo, per con- següent fou reconquistada per los catalans, y per ells con servada, vegis los següents documents del regnat de Jaume II cncomprobacíó y demostració. Rn primer lloch T Homenatge dels alcaides dels Castells de aqueixa part septen- trional d^Alicant y Múrcia, prestat ab motiu del Casament de V infanta Constanza: ...«Aluar Gotierre^ alcaidc d^l Castiello de Sax, Johan Sanchei primo de Sancho Ximeneí de lanclaros alcaide del castiello de Yecla gonçalo.,. daraç alcaide del castiello de Salua tierra e Ruy martinet de graiera alcaide del Castiello de Xoa- QUERA per Johan garciajijo de Johan garcia de petrel e micer yenegues alcayde de Cmincmilla.»— Chinchilla prop Albacete. Ara r homenatje de Sancho Ximencz de Lanclaros ...^e Ji\ole homenaje... per e* castiello de Yecla. ^/ qual tiene por el dito senyor Rey (d' Aragó) en rahenes c obligacion. L' homenatge del Concell municipal de Yecla diu: «Sepan quantos esta carta viercn como nos el Concejo de Yecla atorgamos e conos- cemos que sabadoprimero dia del mes de Abril era de mil e trescientos annos se)endü juntados etc... para que vayan ante el muy alto senyor Rey de Aragón, parafa\er jura e homenaje etc. Archiu de la Corona d' Aragó.— Varia 6. -Conventionum et dotant Regiurérum, jJM de l'jgG d 1327. Registre apa.— Fól. 64, 49.y Sg. ^ En lo Registre 235, Cúria: /, de 1297 à i Jo5, se trova una declaració'^ essei%«a|B de la jurisdicció real, feta en las Idus de Juny de i3o5. Donchs Elo quant la reconquista de U Conteitania íeta ah morot per lo rcy En Jaume toma à ésser del^Citalans. *« 90 antiga com en I* edat mitjana formà part del poble del Ebro. LO símbol nacional Havem dit que la regió catalana marcava lo seu asiento en la península d' una manera clara y distinta, per lo ma- teix que tots los pobles catalans acunyaren monedas del tipo del genet à caball portant una palma, ara 'ns toca donar una explicació de aquest simbol. En Delgado no podia incorre en lo defecte de Mr. Heiss que no ha tractat tan interessant qüestió, y encara que no- tarem una sèrie contradicció en lo que diu lo nostre nu- mismatich, emperò lo seu trevall no deixarà de ésser molt considerable y de molt pes. Lo numismatich Sevillà desitjós de explicar lo que Plini porta de Varro, diu que los Persas del autor llatí no son altres que 'Is Pharusis dels que senyala un poble en la costa septentrional del Àfrica. Y diu de la seva radii:al Phars que... «í^ confiínde muchas veces en la pronuncia* fícion con el de Fars^ Caballo j^ /7or eso los Fharusios^j' ^iiodos aquell os que de estàs gent es procedian^ usaron (itanto en Àfrica como en Espaíia^ el tipo ó simbolo de u.ra^a del caballo^ segun mas latamente expondremos.» Això es lo que escriu en la plana CII del Tomo I de la seva obra tan citada; mes al arribar à las planas CLIX y CLX, partint de la seva idea favorita de que V monetatge ibérich es fill del llati ó romà, diu «que las monedas ibe- ricas foren copia de las itàlicas y romanas» y que lo ge- net corrent no es altre que un dels Dioscurs^ Castor, com ho demostran unas monedas de Tarragona ahont se veu à Castor portant ademés un caball sens genet que 's lo del seu germà Polux y encara afegeix altres y altres ra- hotfs qué donan à aquesta opinió un cert pes y autoritat. Donchs, ;si lo genet ab la palma es Castor, com pot 1;. ^* :# 9» ésser lo símbol dels pobles Pharezens? La contradicció es evidenta, y extraordinària. Mes ve t' ens aqui que de nou tornem a la prin^itiva idea al arribar à las planas CLXIV y CLXV, ahont des- près de reproduhir lo que dexem dit primer respecte a la identificació det nom Phars persa, ab Fars caball, afegeix. tYa comprobaremos con otros datosqueasi lo reconocieron «los antigues, y ahora bàstenos decir, que en las monedas de «los reycs arsàcides de Pèrsia, cncontramos el mismo tipo del «caballo, ó el de la cabeza de este animal, de la misma mane- «ra y en igual forma que la figuraban los persas en las suyas. «Por esto creemos que los cartagineses se estimaron de origen «persa, (! ) y que tanto unos como otros adoptaron un em- blema «uniforme de procedència.» «Al tratar de las monedas de Cilpe, expresamos que el ca- «ballo libre en carrera, fué simbolo de la gente numídica, «porque así se observa constaniemente en las monedas de los «reyes de dicho territorio, y tambien en algunas espanolas «acunadas en ciuclades de gentes de la misma procedència. «Figuraron los antiguos el caballo estante, para marcar los «pobladores de origen persa, estacionados en Cartago, y al «rftismo liempo debicron ponerlo en carrera para senalar à «los que de la misma procedència, vagaban como los bcdui- «nos de nuestros dias.» De tot lo dit per En Delgado 'ns sembla que sols se pot deduhir una cosa com ben provada, y es, lo us qucMs po- bles semitichs del Àsia menor, Àfrica y Espanya feren del caball com simbol de rassa, però que lo punt d' ex- plicar la significació de aqueix simbol queda encara per com pro bar. Veyam donchs si podem fer una mica mes de llum en aquest asunto. En primer lloch recordis que Ms Pherezens no son persas, sinó lo nom de la gent del camp de la Si- rià durant la dominació Chetha. Manu^ cT histoire an^ cienne de P orient per F. Lenormant T. III — pL 14. Luego lacuestió esta en averiguar si lo caball era conegut dels Egipcis y dels Chetas en la època de la invasió dç aquestos en lo baix Nil. * ,♦■ 02 En Chabas ha escrit una vera monografia sobre 'I co- neixement que tingueren los egipcis antichs del caball, que s' trova formant lo capítol VI de la seva citada obra Etiides sur /' antiquité historique; en aquest treball en* Chabas no admet que lo caball fos introduhit en Egipte per los Chethas com sostenen en Burgsch — Histoite íV Egipte — y En Lenormant. — Las primeras civilisa" cions eíc.^ mes declara terminantment que la primera in- dicació fins ara coneguda en punt al coneixement y us que pogueren fer los Egipcis del caball no va mes enllà def temps d' Ahmes I, aiiíó es del rey que expulsà à los Chethas del Egipte desprès de 5oo anys d' estada; y tam- bé reconeix; i/; que lo caball en lo segle xx ans de C. era mes conegut en Sirià que no en Egipte; y 2." ; que las for- sas de caballería formavan lo element principal dels exer- cits Chetas. (i) De lo dit per lo mateix Chabas nos sembla que surt clar una cosa, y es, que per mes que 'Is egipcis haguessen co- negut lo caball avants de la irrupció dels Chethas, de aqueixos ne aprengueren la manera de servi rsen. De aquest fet que casi 's pot reputar indubitable, tal we• gada escalfantlo un poch ne poguem treure una explicació .. clara del simbol català. Acabem de veure lo curt coneixement y us que del ca- ball tenia lo antich poble Egipci. Llegexinse «re las pla- nas 44.2 à 444 de la obra dita d' En Chabas y 's veurà V horror ab que fins miravan los Hebreos lo caball, y M nu- mero de disposicions que prohibeix lo seu us en la Scrip- tura. Si puig tenim un poble que fa del caball un element principal de la seva preponderància militar, quan los seus vehins no usan d' éll ni per la pau ni per la guerra, ^jno es Yer que aquesta circunstancia la havian de notar podero- sissimament, y fins caracterisar la dit poble per V us que feya del caball? Direm ara perquè no s' cregui que anem ( 1) Obr. cit. pla. 444 y 446. 93 a r hipòtesi^ anterior guiats sols per explicar una idea preconcebuda, que 'Is egipcis donavan à los pobles vehins *seus noms trets de circunstancias y condicions encara menys notables de la que acabem de senyalar per de- signar a los Chethas. Axis, a uns los deyan, los Petti, que vol dir los del arc^ y aquestos eran los aborígenas del Sinai; ab altres los deyan los Sati^ que vol dir los de l^flecha^ y eran los pobles de V Àsia menor, etc , flonchs tindria res de estrany ni de inverosimil que als Chethas s' els hagués dat un nom que de lluny ó de prop signifiqués V us que feyan del caball ? Es dir que axis com per los egipcis hi habia un poble que 's deya arc^ y un altre que es deya üetxa^ n' hi hagués un altre que '•s digués caball ? ;Y que vol dir Chetha ó Chebh? No ho sabem, y fins ara sols los egiptolechs biblichs n' han cregut darne una explicació dihen^ que son los descendents de Heth fill de ; Canaan; com se veu nos' ha adelantat un sol pas per '\ aquest camí, puig que una explicació no es una rahó. ^ / 4SÍ nosaltres poguessem dir, clà y català, que Chetha vol , - Kdir Caball, sostindriam aquesta explicació que insinuem, com se sol dir a peu y à caball. Mes quant ni un sols * egiptolech.hi ha fet la mes petita referència, ;com nosal- tres r hem^e fer ab autoritat bastant per imposar una solució. Emperò hem de dir lo que 'n pensem, perquè hi digui mes, qui mes hi sàpiga. Estudiant En Chabas los varios noms que 'Is Egipcis donavan als caballs, diu que d la yegua, y també al corcer li deyan *-«'' Ses «forma del tot semblant, diu, al hebreu» d^d íi\ Donchs tenim que ó bé los egipcis adoptaren una parau- (1) Obra cit. p. 456. i3 94 la de la llengua dels Chethas per anomenar la yegua y lo corcer, ó be per lo contrari los Chethas prengueren del egipci un dels seus noms à tal fi. Recordis lo que havem dit respecte de la prioritat de us del caball, y 's veurà que la primera hipòtesis es la mes correcta y justa. Resulta, donchs, d' una manera certa lo fet de pendre |os egipcis dels Chethas lo nom de la yegua y del corcer, . la llengua hípica del poble conquistador del baix Nil s' in- troduhi en aquest punt en la llengua faraònica. Aquest fet te una importància escepcional,puig la sola explicació que "ns atrevim a donar del simbol català arranca precisament d' aqueixa llengua hipica, puig als poltros los hi deyan r.',Ti-i>^ Khip'On nt htor-ou això es, Khipt-ou de caballs, ó deixant en lloch à part la terminació de plural ou y la que segueix, Khipt onamatopeya del crit que 's fa per alentar als ca- balls, y que 'ns sembla respondrà al inglés hip. De Khipt a Khet si lo nom fos una onamatopeya no hi hauria mes que un pas, y tingas present que 'Is Egipcis no tenian mes qu'un signe ò lletra per las vocals í e», de modo que també podriam d\r Khept, Nosaltres nos limitem à insinuar una etimologia, una solució que no creyem desprovista de fo- nament històrich y llenguistich. Qu' altres ensejin las se- vas forsas en lo mateix punt y de segur qu' arribarem a una determinació del punt tractat en lo present capítol (i). UNITAT NACIONAL Perfectament determinats los térmens del poble del Ebro del qual podem dir que corria tancat entre Ms Piri- neus, r Idubeda, V Orospeda y el Mediterrani, baixant (i) Vegií lo que direm més endevant sobre un símbol que sembla propi y ptrti- cular dels pobles de I' actual Catalunya al tractar dels Ceretans. q5 cap al S. al menys fins Cieza y pujant cap al N. fins Agrada y Alagon, dalt de Saragossa; per nosaltres resulta ja clar que 'Is pobles de dins dita regió no eran tals pobles, cóm pobles oposats los uns als altres, pobles sí, com indi- vidualitats, com autonomías dintre de la nació ó poble Ibéricli ó Català. Hem dit poble Ibérich ó Català, y per probar qu' aquest era lo seu verdader nom comenSarém demostrant que 'Is noms dels pobles que estan dintre Ms térmens senyalats no suposan pobles diferents, sinó denominacions locals fillas tal vegada d' una organisació política que 'ns ocu- parà en son Uoch. Contestans, — Veus aquí lo nom d' un poble que sembla un nom patronimich, puig mentres ne veurem d' altres treure 1 nom de la seva capital, pels Contestans no 's pot dir que U seu nom vinga de la ciutat Contestana puig no existeix ciutat d' aquest nom. En R. F. Avien nos fa saber que la Contestania fou habitada per Colons fenicis, y desprès per Ibisenchs y que desdc Ilerda (Llibert) prop d' Hemeroscopium fins al Pirineo habitava la gent Ibera. Diu, ademés, que la fita de la divisió entre la Tartesia y la Iberia 's trova en aquesta part de la costa, fita que 'Is nostres geógrafos han posat junt à Gaili (Benidorm y Villajoyosa) poble qu' acunyà moneda del simbol de la palma. Las preciosas indicacions d' Avien, geógrafo que's serví, com ho ha demostrat En Müllenhof, d' antiquíssimas me- morias pünicas, demostran quant en lo cert estem al posar en la Contestania lo terme divisori de las dos grans civi- lisacions mediterràneas de la Península, de la Turdetana y de la Ibérica ó catalana. ^ Era, donchs, la Contestania un país de frontera, que à lo mes se pot considerar neutral entre las duas civilisacions, mes del tot apegat à la nostra, puig los pobles de la Contestania que acunyaren moneda com Gaili, Sait\ (Jàtiva) ho feren ab arreglo, à P estil, método, * m ■• " » . ■ . 96 - art y símbol del poble del Ebro; biril aquest paaC de vista la Contestanía era un poble Iberéftch^iü^'jpoblc, si 's vol, de la confederació del Ebro, ó quan iAen)rs'lòs distfkrtes de la Contestanía corresponents à Dianium, Gaili^ Sàit\ y Sethisqj que forman la actual provincià *d' Alicfnty. part de la de Múrcia. Y com de la part icitant ó meridio-. nal de la Contestania, es dir, la part de Murci^i yCartha- gcna no tenim un sol poble qu6 usés lo nbstre símbol, tat vegada, rigurosament parlant, sols à aquesta part- Phnmi;ier tomo T. plana a5o. % -. 1. . V ( > ^:> ^ï '♦ ■^,<^. -i- k- 'Segons J^ opinió avuy admesa V Edetania tira son nom de la ciutat de Edeta ó.Hedeta, ja completament arruina- da quíin T època històrica; puig ja del temps de Tolomeo havia cambiat lo seu nom pel dè Laiiria nom que corres- pon a r actual Liria de prop Valencià. A nosaltres no 'ns repugna aquesta explicació; mes ne • volem proposar un altre. Quant los Clrcthas se 'n pujaren desde 1 S. d' Espan3'a cap al E., seguint lo camí d' Hèrcules, devant del Ebro* es ben segur que 's deturarian, puig;orprcn verdadcrament lo misteriós silenci dels origens de Barcelona, però no crryem que lo misteri se puga explicar donantli las monedas ab lo nom de Laif. Admolent per un moment que Barcelona s'hagués dit Laie en l'antich.cambiant des- près son nom, lo cambi s' hauria de posar en plena època romana, y en temps poslc- • ríor é la acunyactó antónoma monetària, puig que mentres aqueixa dura, dura lo nom de Uie* Aquesta sola consideració hauria de bastar per abandonar V idea de fer de Barceloní, Laie^ puig d' habersc dit axis n' hauria quedat memòria en alguna part. I La midicíó dona à Hèrcules per fundador de Barcelona, y treu son nom de Hanni- bal Barca, mes una vegada s' ha probat que lo general cartaginés oo passi per Bar- celona y que no hi ha cap fet histórich que probi ni dongui possible lloch à la tradició, hi ha també qu' abandonar aquesta segona explicació dels orígens de Barcelona. Nosaltres havem proposat en lo nostre llibre Barcelona: su pasado, presentey jror- venir ^ que '» dongués per fundadors de la capital de Catalunya A los grechs cirenaichs de Barca ab l' idea de treure son nom de lUirca com vol la tradició. Fonament per nostra atribució no n' hi ha d' altre que la similitut de nom. Av«y qu' havem donat A conèixer lo nostre modo de veure sobre los orígens del po- ble català podem proposar un altre solució no menys lògica y racional, y que 'I mateix temps que ns donaré lo nom Barcino explicaré la tradició de la fundac ó per Hèrcu- les, y donarà rahó del poble que la fundà. Nosaltres proposem, pues. per fundadora de Barcelona als Chethas ó Fenisis que donarian à la ciutat lo nom del deu Barschem,Barkino, que respon al planeta Saturno. D'aquest deu as^irich diu En Rawlison«que per lo seu caràcter y atributs mes sembla K> dit deu à Hèrcules que no à Saturno.i»— TAr ftve great monarchies of the ancienl eastern vorld.— Tomo \ pi. i3i y i32. no Hcrnandez Sanahuja; puig escribia En Fita: 78o. 3) /^A^flMll•3-4-22. t i * ii3 . las monedas ab la llegenda ibèrica citadas puig sabem per Strabó que la Laietania esiaba situada junt al riu Larno, La ciutat de Laie hi ha que buscaria pel Tordera. Resolt aquest punt nos toca ara destruir la objecció que'ns podrian fer los qui com En iÇobel llegeixen en los noms de las monedas noms de pobles y no de meras ciu- tats, los que, per exemple llegeixen Ausetans y no Ause?h ses^ es dir, que 'ns toca justificar la lectura de las monedas. Llegeixen los numismàtichs lo nom LAIES — KN mentrès llegim LAIE— SKN Qu' es Laie y no Lates, lo nom, Strabó y Tolomeo ho diuhen ben clar puig lo primer escriu Aa?ToXai£-T«voi, y lo segon Aats-T«voi donchs, ab lo testimoni de Strabó y Tolo- meo queda probat ésser lo nom Laie, y per últim ho cor- robora la làpida barcelonina escribint Laietana, es dir, Laie-taua. Si las monedas en qüestió fossen monedas propias d' un poble y no d' una ciutat, la terminació ho diria per lo clar; veyém, donchs, que volen dir la SKN. De la terminació ^/, agar^ arequi. Mes al llegir los nom de las moncdas qu' atribuheix à Narbona ja no diu ab los rfe, sinó los de aquells dc^ lli- bertat extraordinària puig hi ha gran diferencia entre una y altra forma llinguistica axis traduheix rt=4 Hr .... er* .... Ned he\ a co ex au complet plus le de des. y diu t/e ceuXf de Nedhena. Donchs no es ai^ec ceux; si no es avec^ lo avans dit per Bayonacoen no es el cas de las monedas. Sen ab la^ ab los, rekin, eki\, no hi ha mes si 's vol sostenir lo dit per En Boudart, que dir, que lo sufix es una contracció ab elisió de re ó e, de vckís ó eKí'x, sis- tema que no's recomana per sí mateix. Mes ahont se veu clar que per lo dit no's va en lloch es quant s' examina V sufix ple de Lleyda y Ampurias en lo llibre d' En Boudart. Prenent lo nom de Lleyda ibcrich que avuy tothom lle- geix Iltsrtkskn le seva lectura es Il(7) TZOc(o)s(e doéjS Prenguis ara lo nom ibèric d' Ampurias que com sa- bem te igual terminació, seguint sempre En Boudart autor de l'explicació del sufix, y trovem lo nom descompost de la següent manera. 'M^ . H'< — ^ — • « y .: -.*■ ■ t I í ii6 Donchs si T autor del surix no pot aplicarlo correcta- ment en tots los casos que dona, es evident que hi ha de- ficiència en r explicació. Deixem are En Boudart y las sevas crradas lecturas y arribem à lo nostre temps, es dir al temps de veritat. Tan En Delgado com En Heïss aceptan X explicació d' E(í Boudart, vcyam donchs com llegeix lo numismàtich fran- cès los dos noms que havem donat llegits per En Boudart. Diu per Ampurias: Axmt^ cascoQft •' , y llegeix aquells d' Aunt^^ forma bastant rara d' anomc- narse un poble, mes passem per la raresa. Al llegir lo nom de Lleyda parteix lo nom y lo sufix de la següent manera ///;r co^e — coe/i y traJuhcix, la vila dels Sardons y los habitants de Cose. Tarragona}. — Mes llegit sensa metàfora y tal com sona la seva transcripció diu aquells de la vila dels sardons y Cose, De modo que mentras en lo cas d' Ampurias Cas- coen no val dir mes que aquells^ en lo segon nom, en lo de Lleyda lo mateix Cascoen se transforma en Cose coen y dona lo nom de la ciutat de Tarragona. ;Per qué no lle- gir lo mateix en lo nom d' Ampurias? ;perque no llegir lo sufix Amporita Cose coen^ y dir igualment «los de Am- purias ab los de Tarragona»? No s' ha fet, per quant allavors totas las monedas d" Ampurias dirien «los de Ampurias ab los de Tarragona,» y com per lo cas de Lleyda lo fet no es tan general, sinó en veritat escepcio- nal, puig Lljyda no porte sufix sinó tal qual vegada, d' aqui que 's prevalgués de f escepció per surtir de la difi- cultat. Resumint, tenim, quj lo sufix se llegeix de las següents mancras: . ^ ■ f 117 Bou D ART. Heiss. ^^-•. ^r*,-.- Tzocose — coen 4— •^•^r' ... Tzoco—cose — coen ^^^r* Cascoen ^^^r* Cose (Tarragona) — coen Donchs es molt cert que la qüestió està per resoldre. Veyam si nosaltres serem mes afortunats. Sostenint nosaltres que la llengua parlada era F hebrea ó fenicia ó un dialecte punich fenici, etc, es dir, una llen- gua derivada del hebreu, ja està dit que la dita terminació ha de explicarse per dita llengua. Si no fos aixís, tindriam una prova en contra de la nostra tesis, y un fet de prime- ra importància que demanaria un nou trevall. Per fortuna res d^ això serà necessari. La terminació se transcriu en hcbraich per dd], lletra per lletra, mes també podriam haber fet la transcripció perers], puig com veurem per lo llarch, los íberichs no distingian entre aquestas duas lletras, y una y altre s' emplean per escriu- re un mateix nom com per exemple Arse. No 's cregui que en hebraich alterem la significació del nostre afix prenent d per X2 ó^ per D res d' això, puig sent lo nom ^td] es lo mateix que si escribisim d2] com se pot veure en Gesseni circunstancia que fem notar per quant En Renan explicant lo nostre sufix usa w no recordant la verdadera forma. Vegis de quina manera lo sabi orientalista explica lo sufix català. Una patcra de bronze descuberta en Chipre y compra- da per la Biblioteca Nacional de Paris porta varias ins- cripcions fenicias. Las inscripcions 5, 6 y 8 portan la frase numnip pr y be que vol dir ]3D ? (es dir) Y respon lo sabi hebraista: «L' arrel ]dd te las mes grans analogias ab p\? y be pur vol dir habitant. Los mots h.'» ■ S'l nuínri•ip ]:d signifiairian donchs habitani de Kavlhadasi, Aqueix empleo de ]:d te emperò alguna cosa de inusitat, y com pD es en hebreu en certs casos un titol de dignitat, un se pregunta si no valdria mes traduhir senador ó altre dignitat equivalent de Karthadast. Mes pD (per iS^sn pD «company del rey» Isaiais XXI; I Reys i, 2, 4.) no té sentit fora d' una monarquia. Fins à millor avis jo con-- servo donchs la traducció habitant de Karthadast. (i) Per usar aquest nom po en plural com ho exigixen las nostras monedas, cas de llegir Los habitans, 6 dels habi^ tans, no hi ha mes que posar lo nom en constructo y su- plint las vocals propias del hebreu sonaria en nostre oido Snese, Las formas plenas de Lleyda y Ampurias donan una K de mes, es dir per conte de po, fan poD. La primera D com à proposició, no te dificultat, puig respon a la lla- tina quemadmodum^ es dir, al modo^ que per lo nostre cas fa à la idea de «segon lo costum,» «conforme al us al modo propi dels habitants» etc, rcferinise al estil, forma y acunyació de las monedas. Emperò tal vegada V us de 2 en lo nom monetari no es mes que un modo de parlar propi d' aquell temps, es dir que avuy per avuy la d son per nosaltres com parií- cula ó proposició expletiva, com una d' a'juellas que son propias de la llengua en que 's troven, mes intraduhibles. per la que Is altres parlen. ., Y això ho demostra la següent observació que mentrcs los noms terminats en vocal prenan s^ los que terminan ab consonan prenan A", vegis lo nostre cuadro anterior y se veurà A lise — skn Iltsrt — kskn Set hi — skn A ints — kskn Laie — skn Neren — kn . nos sembla donchs clar que la d es una partícula cxple- tica. Explicat lo nom y la forma plena las formas S, — K N, « .'1) Journal des savattts. Any 1877 pi, 48(1. I Kl K S N, — K S, ja esta dit que no son mes que abreviaturas deSK N. Donchs las monedas de Laie no diuhèn Laietans^ sinó los habitans de Laie, ó (Moneda) dels habitans de Laie No hi ha donchs un poble Laietà^ sinó una Ciutat Laie, no hi ha Laietans sinó Laienses, Etimologias Resoldria nostre punt llitigiós una exacta etimologia dels noms Lale-íhan y Laie-than^ y allavors sabriam si las monedas del nom de Laie son ó no de la nostra ac- tual comarca, dupte que 's pot oferir per la particularitat de venir en sa majoria escriías ab la per conta de A=/ que 's la verdadcra / dels pobles ibérichs ó catalans. Mes per desgracia ni d' un ni d' altre nom no 'n podem donar una exacta etimologia, es dir una d' aquellas etimologias que no deixan lloch a dubte. Pels Laietans en Boudart en vista d' una incripció de Tarragona ahont se hi llegeix t=OMO creu que lo nom de Lale-thans be de MO. íli euskar. Nosaltres tenint en conte que a la regió Lale-thaua corresponian gran número de pobles marítims, sent los principals, Barcelona, Badalona, ////ro-Mataró, Lloret, Cypselay Toni etc, es dir tota una legió de pobles «marí- tims», de pobles del «mar», de la «aygua», que aquesta condició especial en lo temps antich persisteix avuy en- cara, puig tota aqueixa part de la Costa 's caracterisa per ésser la costa mantima de Catalunya, caràcter que com se veu lo porta desde lo nntich; que dada T influencia be- I20 reber en la península com Ja en son Iloch havem demos- trat, y recordant lo que diu He'sychius de que en bereber >.iXy vol dir aygua, ino 's podria admetre la dita paraula, /i7i, ó /i7w, per formar Lale-thans^ explicant lo cambi de vocals per un cambi de pronunciació? Per lo nom de Laie^ sols podem proposar, recordant que aquest nom sona com nom de dona en la làpida de Barcelona, de veure lo nom de la filla major de Laban hkS puig d' altre manera, ni per lo celtich ni per V euskar, ni per r hebreu havem trovat una arrel per dita etimologia. Si Blandce^ Blanes, fos la ciutat de Laie y Laie fos una colònia grega proposariam com etimologia la de Aao,— XoT que vol d\v pedra^ roca en dialecte jonich y en llengua poètica, alusió posible al puig de S. Joan qu' esta junt a Blanes. En la nostre Geografia històrica de Catalunya tractarem aquest punt ab major extensió. Los iNDi-KETAS seguian à los Lale-thans, y la seva ca- pital era la tan renombrada Ampurias. Desde que Esteve lo Bisantí autor del sigle vir de J. C. escrigué que lo nom Ibérich d' Ampurias era Indika^ lo apelatiu Indi-ketas se trovà explicat puig com per Kose se treya de Indika-thans. Per nosaltres lalnica cosa que no 'ns deixa aceptar la solució proposada, es lo desconèixer los motius que tin- gué Esteve per dir que Ampurias fou Indika^ ípuig avuy per avuy d' ahont treure lo dit nom? Las monedas ibéricas donan la següent Iligenda. y aeparant la terminació que llegeixen los numismatichs y en Fita UNT^ 6 UNTS^ y lo nom ab la terminació llegeixen UNTK e SK e N: d' aquesta transcripció no veyem medi de treure ab rigor Indiketas com no siga cambian la U en I y transformant la T en D, allavors llegiriam INDiKe. Aquesta tal varia» m lt!l ció admesa, la transformació no dona lo nom ibérich de la ciutat d' Ampurias sinó una contracció del nom numis- matich feta per lo Bisantí, ó altre, ó si 's vol lo resultat d' una mala lectura, puig que lo nom se treu del sustan- tiu y de la terminació puig la k es de la terminació final dels noms numismatichs que ja en son lloch hem ex- plicat. Afegexis ara que M arreglo de UNT — ^^r'H' perIND — l••r'X no *s pot admetre en primer lloch perquè la 4^ no es T sinó TSzzï, de modo que per nosaltres hi ha error en llegir En Fita y En Zobel T y no TS, y lo cambi de TS en D seria necesari demostrarho. Llegint ^=^ estirant la cosa se'njjot fer una /, mes fins ara ningfl s'ha atrevit à ferho, sinó que llegeixen los numismatichs U óAU. ^Donchs es ben cert que lo nom d* Indiketas es de in- vensió del Bisantí? Nosaltres no direm tal cosa, puig sabem que lo dit po- gué apendre d' algun autor grech del temps antich, avuy desconegut, tal nom, y à mes perquè en lo final sona clar lo nom dels Chethas que trovem en altre regió. Essent per nosaltres coneguda la terminació no 'ns falta mes que de- terminar lo sustantiu que encubreix lo nom. 4^r4^ Com demostrarem en lo pròxim capítol nosaltres llegim lo nom ibérich AINTS^ y ja 's compren que d' AINTS- Ketas se 'n fassi Indi-ketas, En resumen, donchs, per uns y per altres, Indi-ketas no vol dir sinó los de la ciutat de Indi ó Aints..,\ donchs tampoch tenim un nom caracteristich de nacionalitat, sinó un nom resultant d' una divisió política ó administrativa. Donant ara la volta per los Pirineus trovem d los: r f • ^^* s 122 Sardans. — La etimologia de\ nom d' aquest districte de Catalunya ha sigut molt buscada y fins molt disputada. L' opinió avuy regnant es la d' En Delgado: lo numis- matich Sevilla escriu lo següent: «El cerdo ó javalí que se encuenira en los pueblos situados «en la alta Cataluna, donde la grangeria de estos animales «en razon à las circunstancias especiales de aquel pais, debió «haber estado generalizada como lo està en el dia, fué sin «duda símbolo de raza, siendo notable que sirvió para indi- «car à los dos de distinta procedència, porque hablaban dis- «tinta lengua, una ibèrica y otra céliica. Se llamo la primera «Cerritania; proveniente de Cerri-a, en vascuence el cerdo, «en el dia Cerdana, y como naturalmente se deduce, tomo «su nombre de la grangeria à que sus habitantessededicaban. «Estrabon. Lib. III y Ateneo Lib. XIV, cap. 22. Marcial «Lib. XlII.-epigr. 54; elogian los embutidos de los de Cer- «daha y Jaca... La procedència de estàs gentes debió ser pu- «ramente ibèrica, segun se deduce de su nombre.» «La otra se Uamaba Tsurda y de ella Tzurdaones, ó Sur- «daones. Así se llamaron los de Lèrida, y por esio dijo Plinio «de esta ciudad, Ilerda surdaonum. En vasco Ilurda, ó T^fur- «da, Zurda, Urda, significa cosa de Cerdos, y de aquí en «castellano Zahurda, y tambien hurdos los habitantes de «cierto territorio de la provincià de Salamanca. Es muy posi- «ble que esias gentes fueran de origen celta... (i) Ha dit En Delgado qu' en la Cerdanya hi havia dos pobles, ibcrich T un, y celta tal volta V altre, per quant parlavan duas llenguas diferentas, y al dar la proba ens diu, qu' en vasch,/?orc// es cerríd y que també Hurda^ Tsurda^ Zurda Urda es en vasch «cosa de porchs»? ;Y donchs, ahont es là llengua dels celtas? La veritat es que com se pot derivar de Cerri-a Cerrc- tans, y de Tsurda Sardans, a n' En Delgado li ha sem- blat veure en cada un d' aquestos noms un poble amagat. Nosaltres sabem ja d' ahont ve lo nom dels Sardons, y cr la seva situació y evident predomini del element ibérích, nos pot es- timar com un foco trascendent y capàs d'informar l'esperit de la ci- vilisació catalana, y 1' obra de la nacionalitat del Ebro. Per acabar, la crítica moderna, aqueixa critica dels nostres dias que • trevalla ab un utillatge desconegut dels homes eminents de la primera ^^ mttat del nostre sigle, ;quina es V última paraula que ha dit en la qúestiór Precisament per un home respectable s^ ha fet del lioch que ocupan los ' < Celtas en la Península pirenaica Die irohnsitze der kelten auf der Pyre- mUscAen halbinsel von H. G. Phillips; Wien 1872; objecte especial d' estudi y nosaltres tenim una gran satisfacció al fer constar que En Phillips del pur estudi histórich y nlológich ne deduheix la nostra maiei .a conclusió, això es, í^ue los Celtas no ocuparen may, ni may se barrejaren ab los po- bles mediterranis, aquesta es la segona de las sevas conclusions, id. id.^ . pi. 40, conclusió en l' assu ito tant mes important quant lo dit autor en un altre estudi sobre €la inriiigració dels Ibers en la península Pirenaica, Die eimçanderung der iberen in die pyrenaische halbinsel von H. G. Phillips arrivà ja à la mateixa conclusió prenen per punt de partida 1' estudi del Uoch que ocupaban los ibers en la península, y aixis diu que los Celtas «vivian en lo N. vivian en lo Sur, vivian en lo mitg de la península» — sie (los Celtas) nohnen im Norden und ivohnen irn süden una tvohnen in der Mitte Hispaniens, id%^id,, pi, 45;— mes no diu que los Celtas com Celtas, ó com Ceft-ibers visquesain y notis bé, en 1' Est d'Espanya, ni en la costa mediterrànea que w lo Uoch assignat per En Phillips y per nosaltres al poble Iber ó al Iber<-Mm|||ich, ans per lo contrari diu ao totas las ll'etras que los ibers s' assentaren deide las col um nas de Hèrcules per la costa Est d' Espanva, en lo que diu tno hi ha Uoch à dubte.» Bs ist nicht :u bezfteifelnj dass mwHke éerselben auch tíber die Saulen des Hèrcules , etc. (i) Per precisar aquest punt es necessari examinar las monedas que portan los epígrafes A^>^4H, l^•AA-dH, *«* Prijneras portari lo símbol ibérich, las segonas lo símbol eéltich. En Heiss llegeix las primeras Laaure y las dona à Jluro que porta d Lloret. La lectura là creyem errada, com se veurà en son Uoch ^ s' ha de llegir 1í< ó ^y diptongos que 's poden trovar descompostos en los eptgrafes monetaris y lapidaris com en lo cas actual. Donchs la verdadera lectura es Laure 6 Zaire, 6 Leire y suplia una vocal entre ^ y H una t tenim Leirie lo nom d' Edeta tal com sona En Strabo, es dir Acípta, r actual Liria. 1 38 explicat recordant la posició de Sagunt situada entre 'I mar y los monts que dividian la cosva dels Celtibers, dihent que tal vegada dita moneda senyalava un temps en que Sagunt estigué en sas mans. Semblarà que lo dit contrarie lo fet que apart ja inne- gable d' ésser lo monetatge català del temps de la con- quista del pais per Roma, fet deduhit de la concordancia de pes entre las monedas romanas y las catalanas. Empe- rò hi ha que notar que aquesta concordancia pot comen- sar en 269 a. de C. Donchs entre lo temps à que podia comensar la concordancia de pesy la vinguda dels romans media mes de mitg sigle, temps mes que suficient per que 's realisessen los fets que havem suposat. Tal vegada los no esversats en los estudis histórichs s' estranyin de que en tal temps poguessen concordar los sis* temas monetaris llatins é ibérichs, mes cada dia la crítica històrica moderna demostra que los pobles antichs lluny de viure aislats vivian en la major comunitat, no essent extranys per un pais los progresos realisats per un altre, y en punt à los pobles mediterranis es innegable una certa unitat de civilisació. Recordis com proba que la fetxa de la concòrdia entre Sagunt y Roma es de 226 a. de C. Mes encara que fos demostrat ésser imposible lo que acabem d' expicssar, tindriam una explicació del tot satis- factòria del fefde trovarse en las ciutats fronterisas lo símbol del genet ah llansa en ristre y es el de dominar en dits pobles lo element celta, y com lo monetatge ibérich continua encara durant 200 anys baix los romans, se Que no pot csscr Iluro '*& veu à primer cop de vista , puis sobre faltar la i inicial, hi hauria q^ue llesir las demés lletrasd^ un modo del tot arbitrari. Segons diu En Heiss ja kn Delgado porta ditas monedas à Leiria. I,as monedas t^uc dona En Hciss k Leiria son precisament las segonas, las que ell mateix llegeix lloure de modo que si tos posible atribuir mo- nedas à r Iluro laietana se V haurian de donar las d' lloure, mes En Heisa no ho fa per dos rahons poderossísimas: la primera, per no portar lo sim* bol ibérich ú català síno lo celtich: la segona, per lo seu lloch de proce* \\cx\c\?í^encontorns

. é 142 Imper. cap, xxiv, — puig diu, que «forenduas las Espanyas; ...una la gran, y altre la petita. Charax en lo llibre III d^ las sevas Helénicas diu: «que 'Is grechs donaren à Hispà- nia lo nom d' Iberia, quan encara no havían adquirit una completa noticia del nom qu' era general à tota la nació, sinó que extenent à tota la provincià lo nom del Ebro y dels seus contorns donaren a tota la terra lo nom d' Ibe- ria.» (i) Lo dit per Y Emperador Constantí nos porta de ple en los temps mitjans, y aquí es de veure com vivia encara en r octau sigle de Cristo, en lo cor dels espanyols lo fet de la gran nacionalitat Ibérica ó Catalana. Lo Cronicon de Isidorode Béjar, conegut per lo Pacen» ce, nos ha conservat per lo seu temps, any 754, un detall preciós, per probarnos lo que veurem més pel clar en V última part d' aquest trevall, que la nació catalana domi- nada y constrenyida per Romans y Goths, existeix de fet, puig existeix lo seu esperit. Y diu lo Pacense: « Tunc in Occident is partibus multa illi prceliando pro* veniunt prospera, atque per ducem Zama (Aç-Çamh) wo- mine tres minus paululum annos in Hispània ducatum habentem^ ulteriorem uel citeriorem Hiberiam propio STYLO ad vectigalia inferenda describit; lo que demos- tra que no havia mort lo nom d' Iberia, propi del poble català. Per últim, los geógrafos é historiadors àrabes encara diuhen lo mateix y més pel clar; això es, que d' Espanyas al menys n' hi havían duas. Diu Ar-Razis: «d' Espanyas n' hi ha duas partidas per la corrent de las ayguas y dels rius: la Espanya de Llevant y la de Ponent. L' Espanya de Ponent es la que regan los rius que van al Mar-gran, y comensa en la Cantàbria, se junta ab la Vizcaya, y per Agreda vé dret a Cartagena y Lorca.» (I) Púnicai.—XAxb, I. ^i) Pacence.—Chronic.—^'^, Al-Makkari repeteix lo dit pel moro Rasis, y divideix V Espanya, com ells, en Occidental-Ponent, y en Oriental- Llevant. — Y diu que V Oriental es coneguda també per lo nom cf Espanya antiga — remota•—qú* es la que va pel curs del Ebro. Resulta, donchs, de tot lo dit, V existència en la vall del Ebro d' un poble unit, compacte, d' una nacionalitat que desde la Viscaya i Lorca y mès enlli del Pirineu es- tenia Ms seus dominis. Aquest poble era '1 poble Iber, Pirenaich, Cis-Iber, etc, y dihém etcètera, perquè més endevant trovarém lo verdader nom nacional del poble Iber. A la demostració històrica y geogràfica dels autors an- tichs, hem d' afegir ja la demostració arqueològica més evidenta encara çcr lo gràfica: recordis la classificació mo- netària d' En Delgado, y lo dit per En Heiss. Resulta, donchs, probat que pels antichs del poble que acunyava monedas ab lo símbol del ginete portan la palma, lo poble que anava del Ródano à Múrcia, de Bar- celona à dalt de Saragossa era V únich poble que tenia nom comú en Espanya, y que aquest nom era M nom glo- riós d' Iber. Emperò sabem qu' aquest nom no al rebé en la pica nacional lo nostre poble sinó que li donaren los extran- gers. ^ Porta, donchs, may, un nom propi, particular, abori- gena, si aixis se pot dir, lo poble Iber? —Sí. Diu Strabó: «Ja en lo nostre temps V Iberia 's troba •terminada per los Pirineus y molts escriptors aplican »com sinònims los noms d' Iberia y d' Hispània à quant »esta en la part citerior del Ebro. Los antichs escriptors »i tots cuants habitavan aquesta regió los hi donaban lo »nom d' Igletas.n (i) Veus aquí un fet d' una importància escepcional, una ( I ) Obra citada.— Lloch cit. 144 declaració d' un nom que havia d' obligar lògicament als nostres historiadors à llargas desquisicions per averiguar la seva etimologia y trascendencia, però que apénas si dos dels més ilustrats ne fan cas. Lo bisbe Margarit, lo gran amich dels reys católichs, creyém qu' es lo primer en recullir V observació de Strabó y encara no fa res més que repetir las paraulas del geó- grafo grech, puig aixís s' explica: fíHispanice Europce terminos claudit^ hanc veteres ab Ibero ante Ibertam^ postea ab Hispano Hispaniam cogno* minaverunt, Ab initiis autem Igletce dicti sunt^ ut placet Strabon lib. III tibi de Iberia loquens ait: nostri sceculi homines ipsius cofifinia Pyrcenceos montes possunt^ eam- dem quod Iberiam et Hispaniam nominant, hoc Strabó, etc.^ (i) Y ja res més trovém en los nostres historiadors del re- naixement y dels nostres dias sobre lo dit per Strabó, y això que 'Is que més modernament han escrit sobre la nostra historia podían aprofitar V estudi que de tant important punt havia fet En Cortés en lo seu Diccionari geogrdjich, Y diu En Cortés: «Aqueixos Igletas reduhits en temps d' Strabó à un petit poble no son altres que Ms Ilans de Plini, los Castilans de Tolomeo», ab lo qu' estem del tot conformes; mes disentim en lo que afegeix de que Strabò per error, ó bé per error de copista, y posa una g en lo nom, sent axis que ja s' endevinarà, ^que per nosaltres es molt necessària. Descartada per En Cortés la g queda reduhit lo nom à Iletan ò Ilatan^ y diu aquest nom porta la radical hebrai- ca lla que vol dir, cosa alta^ altura^ elevació^ ascenció, torre^ castell^ y d' aquestos Ilatans diu En Cortés, vé '*! nom dels Catalans per haver, per error Tolomeo, pres V escepció de castell en Iloch d' altura^ d' ahont fa Caste^ Ilans, Castelans, Catei.ans. Nosaltres conformes ab la conclusió disentim ab lo des- arrollo y martxa d' ella. (i) Episcopi Margarit Gerundensts paralipoinenon Hispània. '^GrAnA" da 1343.— Llib. I.— fol. VI. 145 Estimem que Strabó escrigué bé dihent Igletas^ y V únich error que hi veyém es una metatesis de las més vuK gars y comunas, puig lo nom no es Igletas, sinó Ilgetas, lUgetas es igual à lUChethas: donem à n' aquest nom la terminació geogràfica than^ y tenim que '1 país dels Castellans de Tolomeo surt clar de Ila-Chetha'thans ^ Chetha-ila-thans. Donchs lo V'erdader nom que amaga la metatesis d' Strabó Igletas^ no es altre que Ila-getas^ Ila-geMans^ Ila-cheth-thans^ Chetha-il-thans, Catha-l-ans. Puig tenim conegut lo nom gloriós de la pàtria, puig la •seva etimologia nos dona '1 nom del poble civilisador de la península, comparem la nostra conclusió, ab la teoria d' avuy respecte al nom dels Cathalans y de Cathaltntya, Fins lo sigle passat nos donà ab una etimologia enra- honada del nom de Cathalunya. Lo Marques de Llio proposà que 's llegis Goth-land lo que una vegada atmés donà d' un modo natural lo nom de Cath-a-lan^ y ab la terminació ta greco-Uatina Cathalunia Cathalunya. (i) Popularisada aquesta etimologia per En V. Balaguer, yacullida per En A. de Bofarull que la cor- retges introduhinti una nova dificultat puig escriu Goth- s^land ab la s del genitiu que portan en aleman aquesta ela- se de noms compostos, avuy dita etimologia te us corrent. Nosaltres férem observar en primer lloch que la termi- nació land nos sembla molt moderna en aleman, y tenim per antigua la terminació than que com sabem es pròpia de tots los pobles antichs, axis dels Arias com dels Irane- sos y Semítichs. Filológicament no 'ns donaria pas ab la terminació than 6 ab la gòtica thanjaruquc ab rigor seria la que s' hauria d' usar, lo nom Cathalan 6 Catalunya, puig de Goth'thanjan^ no 'n podem fer mes que Cath-ian faltant- nos la sílaba la que seria nccesari improvisar. En segon lloch la proba històrica no te tampoch un va- (1) Memoriasde la Meal Acadèmia de buenas letras de Barcelona.— To. J, Part. JI-^pl. 582 y 583. lor decisiu. Es cert que a la Galia languedociana y a la part de Cathalunyaque se sostregué als alarbs li donaban los franks lo nom de Goihia, Gocia^ en rahó d' esser país dels Goths. però tampoch es menys cert que sempre y quant los reys franks han de donar ngm à los habitants de la Septimania y Catalunya los hi diuhen hispanichs. Aquestos dos fets se compadeixen perfectament, puig son un nom vulgar y un nom oficial. Goths continuaren sen los Catalans desprès de la derrota del Guadalete, y com Goths apareixen sempre durant lo sigle viii, y Goths son quant la reconquista de la pàtria. Però en aquest punt torna la cuestió linguítica, y donan per atmes lo sustantiu goth^ demana d' ahont sortí la pa- raula land. Si aquesta paraula fos d' us corrent en Fransa, ó hagués sigut usada per los Franks com per los moderns alemans per significar país, comarca, etc, tindrihem una explica- ció satisfactòria, mes quant vejem que sols los Franks diuhen Landes à las regions desertas de la costa invadidas per las arenas del mar, no podem consentir V us d* un nom que res justifica, ni un document, ni un nom geogràíich. Consti donchs be, que quant tantas y tantas vegadas se trova escrit en documents dels sigles viii y ix la paraula Gothia^ Gocia^ ni una sola vegada, ni per dits sigles, ni en altres sona la paraula Gothsland, Comparant lo resultat obtingut tenim que mentres no- saltres presentem un poble histórich, ab tradició històri- ca, y ab determinació geogràfica coneguda conservant y dihentsc Cathalafi,^ los que estigueu per V etimologia go- da, no poder presentar un sol dato en lo seu favor, fora d' una etimologia racional no justificada per monuments de cap genero. No creyem que sens fassi T objecció de fer del poble Castella ó Castel-la de Tolomeo que corresponia segu- rament al grupo de montanyas de S. Llorens del Munt ab Terrasa per capital lo centre, lo cor del pais del Ebro vista la seva curta importància històrica en lames remota 147 antigüetat, mes per sí a algú se li hagués ocorregut sem- blant objecció, direm: si no fos un fet de tota certitut el que lo gloriosíssim nom d' Helen sortí ó fou conservat per lo poble de V Helladia^ districte '1 mes miserable y trist de tota la Grècia, ;qui podria may creure que los He- Iens los autors dé la gran civilisació europea portessen tan humil origen? Puig encara Tarrasa guanya à la Hçladiaen fets glorio- sos, encara Tarrasa pot presentar mes titols à ésser reco- neguda y estimada com lo cor y centre de Catalunya. En las nostres peregrinacions per la terra catalana, quant ab T Àlbum sota '1 bras, y ple lo cap de fantasías históricas veyam aixecarse V una prop T altre, per sobre de tòtas las montanyas, dominantlas per sa altura y per sa magestuosa forma, Montserrat y S. Llorens, ens sem- blavan las duas íitas que primer posà Deu quant de las entranyas del mar ne feu sortir la pàtria catalana. Ens semblavàn los centinellas de la nostra independència ó nacionalitat^ y de sas covas ne veyem sortir los primers habitants de nostre país, y de las mateixas ne feyem las covadongas catalanas: recoreguen los seus tallats flanchs, pujant à los seus cims rodejats de precipicis, ens figura- bam veure als héroes que disputaren a Romans, Goths y Alarbs la terra pàtria, y axis ens deyem que pais de tan singular estructura geològica, de tan particular osamenta habia de correspondre à un ser superior, y ija ho crech que hi responia! puig alli anidaren los primitius catalans, y allí conservaren en lo fons de sas baumas lo nom glo- riós que inmortalisaren IPidibil y Mandoni, Ampurias y Sagunt, y que resonant contínuament, anaban à sentir y à confortarsí los que sempre animosos no descsperaban de portar lo seu ressò per tot lo encontorn del Mediter- rani. Lo cert es, que una vegada se han vist lo Montserrat y S. Llorens no s' olvídan may mes, que carecterisàn lo nostre pais, y que tothom ne treu la convicció de que han de haber representat un paper principal en la historia ca- 148 talana. Donchs à un districte tan singular com el dit cor* responia al poblt Ca{s)tal''la de Tolomeo. La seva historia es curta però brillantíssima: quant tota Espanya obehia la veu dels reys goths los de Tarrasa ó de Egosa ó Egara qu' aquest era son nom ibérich se man- tenian libres é independents en sas montanyas, no su« cumbintà Leovigild fins 574 quant ja tot Catalunya se preparaba pec ajudar lo alsament de son fill. Si foren los Catal-lans los reders en sometres al goths, (1) foren dels pochs, que à pesar de trovarse en mitg de Catalunya, conservaren la seva independència en front dels Alarbs(2), demostrant axis que eran los verdaders fills dels que no cediren sinó à Leovigild; quant fets tan ex- traordinaris se poden contar de un petit poble enclavat en lo cor del pais, be se '1 pot creure digne del honor de ha- ber conservat y guardat lo nom de la pàtria. (i) Marca— 3ftfrctf hispànica Cap. XXVII-VI, col. 217, atríbuhex lo fet contat per lo Viclarense à los de Egara; en Caresmar en la seTa Ctff^te al Barati de la Linde sobre la població de Catalunya atribuhex' lo fet ets d* Àger guiat per la similitut del nom. Lo cert es que de lo dit per lo Vida- rense res se 'n pot deduhir, puig diu: any bj i .-^ €Leoviçi1dus JSeúff Aft^ '**/-, Lletras ibéríctf. P-ADI^PJ YIV. . . 4" A líHF ... H r*•N ... çcn< > hA fHN. . n i5o ALFABET LAPIDARI TRANSCRIPCIÓ Hebraicas. Llatinas. N • • • • 1 1 n T n 3 S D : D X«XVÜ p 9^9 4 M2 X.. n a • g • • d . . . u . . . dz . . h . . th . . Jv • • • • • • • • • 1 m n s o P • • . ts ó tz . r ss, sh,sk Procedeneia. • • • • Castelló, Tarragona, Sagunt. Cerro de los Santos Castelló. » » Castelló. -Sagunt, Castelló. Castelló, ' » Sagunt. Castelló. » Tarragona. Valencià. Castelló. » » Sagunt. Masdéu. Castelló. Tarragona. Valencià. Sagunt. Castelló. A IcalàdeChisvert, Sagunt. Castelló. Tarragona. Castelló. Tarragona. i6o DIPTONGOS, SILABARI '^'^A aa, ae, ai, ao, au. W ba, be, bi, bo, bu. Ab, eb, etc. ^^ ) ka, ke, ki, ko, ku. Ak, ek, etc. AAl^ j ca, ce, ei, co, cu, etc. A A ^ ^ . > Da, de, di do, du, etc. A A ^ ga, ge, gi, go, gu, etc. t' ^ ) ^ gaa, gae, gai, gao, gau, etc. t kaa, kae, kai, kao, kau, etc. AA la? le, li, lo, lu, etc. OBSERVACIONS SOBRE L^ ALFABET Y SILABARI IBÉRICH Ó CATALÀ A — Cuatre vegadas se trova en V inscripció de Castelló, y ni una sola que sapiguem en los epígrafes monetaris ibérichs. Si diguéssim ab En Zobel que 1' inscripció de Castelló es lo monument epigràfich mes antich (i) y per lo tant anterior al monetatge català, tindriam que aquesta forma seria la primi- tiva forma de la N. Atmeten tant sols là posibilitat de que fos aixís, la objecció capital que 's pot fer à aqueix modo de veure es la que surt de la mateixa forma deia lletra. Lo seu origen no ofereix dificultat, es la N arcaica fenícia posada dreta, però per trovarla en tal posessió, emperò ab for- ma mes imperfecta que la nostra, es precís arribar als alfabets grechs. L' alfabet de Thera dona sa primera forma, y consecutiva- ment r anem trovant en los demés alfabets grechs é itàlichs. Dita forma apareix en los alfabets grechs é itàlichs 400 y 5oo anys avants de Cristo, y se conserva y perpetua fins los nostres dias. (I) Die munien í'on Sagunt—yon Jacob Zobel de Zangroniz— pi. ao. i6i iPer qué, donchs, quan apareix entre nosaltres no fà 1 ma- teix? Això dihem en vista de 1' opinió d' En Zobel. Si la nostre A al desaparèixer obehis al fet de l' invasió d' un poble que 'ns imposés un alfabet nou, junt ab las sevas lleys y domini, tindriam una explicació satisfactòria, mes si per lo contrari, si èl poble company de la acunyació monetà- ria, lo poble romà, arriba portanla, ^com s' explica que aques- ta lletra no 's trovi en las monedas ibéricas acunyadas baix la seva lley y sistema, y 's trovi en una sola inscripció del temps ibérich, puig en cap altre — de las que coneixem y publiquem en son lloch— tampoch se trova? ji* Tenim donchs: I.*** Que A no 's trova en las monedas ibéricas ó cata- lanas. 2." Que sols se trova en una sola inscripció ibèrica ó ca- talana. 3,^^ Que te la forma greca-itàlica. 4.^ Que se ha perpetuat fins los nostres dias per l' influen- cia romana, Donchs r A en virtut de la tercera y cuarta conclusió no 's pot admetre que s' introduhís entre nosaltres sinó mitjasant la vinguda dels romans, y en los temps de sa incontestable in- fluencia ó absoluta dominació, ó per V influencia comercial greca, y si no fos aixís la solució de continuitat que resulta d' ésser A anterior à Haníbal, y desapareixe precisament quant la portan los romans ab ï alfabet llatí es tan ilógica com in- verosímil. Per últim per quatre vegadas que 's trova la lletra en cuestió en ï inscripció de Castelló, s' hi trovan onze vegadas la ^ y P' Y de las cuatre vegadas, duas, versos lO y 21 serveixen per escriure lo tan conegut nom de Sagunt, Arse — Af 21? — forma que com ja sabem no sona may en los epí- grafes monetaris, y ja està dit que si dita forma fos anterior à las ?j ^j Vj D-» ab las que s' escriu en las monedas lo nom d' Arse hauria ocupat son lloch, y no daria com ja ha- vem fet notar una solució de continuitat. Mes com V inscripció de Castelló es coetanea de la vinguda dels romans, com ja veurem per la seva lectura, en conclusió 21 62 tenim que dha lletra es una lletra extrangera, qoe procuraba introduhirse en nostre alfabet, cosa que no logra may, ó mi- llor que sols logra al llatinisarse per complert lo país. ^j 4^. Tots los numismàtichs han fet de ^j ^ dos Ue- tras diferentas, sens necesitat ni motiu, y fins demostran que no posan pas tota la deguda atenció en las lecturas de las me- dallas qu' examinan, puig que, si ab cuidado las llegeixen, veurien com una y altre forman s' usan per escriure un mateix nom. Com exemples citem los números 4 y 5 de la planxa XXVI de Lorichs (i) de las monedas d' Ausa, y 'Is 2 y 3, de la planxa xlvii del mateix autor de las monedas ampuritanas. Nosaltres llegim lo nom ibérich d' Ampurias, Ainíçir, y el d' igual clase de Vich, Avset:^, cas, donchs de que nostra lec- tura sia exacta, ^ 4^, son iguals als diptongos ai, au, y cre- yem que, com per lo nom ibérich d' Ampurias, alli ahont se trova una de las dos vocals del diptongo precedin ^j ^j que aquesta lletra, allavors no te mes valor que '1 nom de ï altre vocal. Si estem en lo cert, ai serà igual à ^y; y awzziN. Tenim per profundisar aquesta demostració en primer Uoch las monedas de la ciutat contestana à la que donan los numis- màtichs y altres lo nom de Gili. Los epígrafes monetaris por- ten í hf**^ ^h^ y $/ examinant las dos primeras formas veyem, que en la segona no hi ha cap indicació de vocal entre la g y la l, però las segonas portan ademés en llatí lo nom, y sonà G/7/, però en la primera tenim una lligació tan clara y evidenta de 4^^ que 's incuestionable, donchs lo nom ya no es Gili 6 escribintlo en hebreu Su, sinó S^ya fen 4^zr^V, es dii que nosaltres llegim Gail. Lo monograma ^ descompost dona ^ lletra consonant fundamental lligada ab una 'í^ y una V per fer la altre cama del monograma, de modo que, suplintse las f** que tenim conegudas, lo mot dirà í4^I**l•f** llegint lo diptongo descompost, aix5 es Oatíi. (1) Recherches numismàtiques concemant principalement les medailles celtibé• ritnnes, par Gu»t. Dan. de Loncbs.— Tomé í. • «^ • > ^i 4 m 'r i63 Ara be, ,íàquest nom es ibéricb ó seniiia? En Heiss portan la Gili, à Penagila lluny de la costa, dalt de la montanya, en fa un poble ibérich, y esplica lo seu nom per «Pena ó penya», «roca», en euskar, y giri ó g/// altura. Mes si Gili tétom avuy se creu Benidorm, poble marítim, la explicació donada per Penagila, que per lo seu escut d' armas sembla que ve de Penya-aguila, no correspon à Benidorm. Nosaltres proposem un nom semítich molt conegut, lo nom de Su^aN, es dir Abi-Gail, (I Samuel 21, 3. 14) que 'ns dona lo diptongo ai en GaiL Nom propi, que significa cujus pater exultabiy que portaria lo seu fundador. ( i ) De modo que del nostre estudi dels epígrafes monetaris re- sultan ja representar las lletras qu' estudiem las aniculacions AI, AU, y això queda probat per las monedas de Ampurias, Vich y Benidorm. Podriam donchs donar lo punt per terminat, mes com lo que abunda no danya, seguirem la nostra proba: estudiem ara la dita lletra en las inscripcions ibéricas ó catalanas. En aquest punt bastarà la lectura del vers Si, donchs, pels romans era Auriola, per que no havem de llegir lo nom ibérich igualment, es dir Auriola? L* única cosa que s' hi oposa es la lectura d' En Delgado; donchs be, llegei- xis com dihem nosaltres Inv vocal y en aquest cas y tindrem exactament lo nom Auriola, escrit com ho ferian los romans AVRIOLA. Llegin I igual V ó B consonant, se llegeixen també gran número de noms de las omonoias ampuritanas fins ara repu- tadas com il•legibles per los numismàtichs, com per exemple: • % ^ »<»-"• tmg ■f • * \*h ;■■' >;,•» i65 lr**UlAH— BiTSLE— Ba?r«/e. l^^r'H — Barkine. etc. No volem dir emperò que en cap cas la I expecialment no s' hagi de llegir i ó j^, res d' això, puig d' haberse de llegir / ne tenim un cas notabilisim, y que per lo notable clarament in- dica una escepció. Si I es f ab major rahó se llegirà Y-y^ que *s lo qu' ense- nya En Delgado. Que Y no es ipsilon ni jod sinó v vocal y consonant com presenti En Heiss clar ó ensenya com havem dit lo primer vers de V inscripció de Castelló^ puig dita lletra no 's trova en los epígrafes monetaris. Lo dit vers diu YItH*^... ó sia anïN això es Birt\a 6 Birtsa nom de la Ciutadela de Sagunt; igual nom portaba la Ciutadela de Car- thago, y com veurem, dit nom per conte d' ésser grech es de pura rassa semítica. Ja està dit que sent Y-V consonant serà també igual à v vocal com per la I. Las formas HH nos semblan raras: se trovan en las omo- noias ampuritanas y en una inscripció ibérico-llatina (de baixa època per consegüent) y d' aquí que lo seu valor avuy per avüy hagi de fluctuar entre^ y v vocal y consonant. Y fins es posible que '$ trobi ab los dos valor segons la diferencia de temps. Queda per determinar el valor de V que per En Delgado es upsilon, y per En Heiss te lo valor llatí vocal y consonant. Falta també aquesta lletra en las nostras Uigendas moneta- rias però se trova ab frecuencia en las inscripcions lapidarias, ahont se trova casi sempre ab jucla, es dir com sílaba V ba, be, bi, etc, valor que surt clar de lecturas tal com Vl^ y Vl^ -p Ben, «fill» en hebraich. Demostrat lo seu valor com con- sonant, lo seu valor com vocal surt per sí mateix. En Delgado llegeix y y c-/f, sens dubte per creure que es A ^ A P^^^^ ^^ punta, lectura que retchassém en absolut, 22 1 66 mes endevant es trovaràn las rahons, per lo que fa al alfabet y ibérich, però que creyém possible per P alfabet celt-iber.. ^ )( Las dos Uetras adjuntas, que per sa forma son las que menys dupte havian d' oferir en la transcripció, son em- però de las que resultan mes difícils d' explicar. La qüestió no està en saber sí una y altra son d y t, en lo que no hi ha dupte, sinó en determinar quan son d 6 quan son t, això es, quan una mateixa de las duas ditas Uetras val dót. Aquest cas de confusió no es nou. Los egipcis, podian dar ja à nostres Chethas V exemple, puig per ells fins sembla que no existeix la d, puig quant se troba- ban ab un nom estranger, com per exemple, el de Dario, per escriure la d feyan una combinació de dentals y nassals que 's pot representar per nt y deyan ó escribian ntario (i). D' un' altra part podia venir també una corrent que influís en confondre las duas Uetras^ per consecuencia de la confusió que s' establís per los dos valors fonétichs, y es per la part dels Celtas, puig axis en Celta, com en Gaélich, com en Cornich. Armorich, etc, se cambia la d per t y viceversa, y també per ddy th (2). En euskar es lo mateix y per últim en hebraich de igual ma- nera cambian las duas Uetras. Un cas per il•lustrar la qüestió nos posarà de relleu una gran y nova dificultat, y lo tenim en lo vers 9 de la inscripció de Castelló, ahont se llegeix '^.^^f^' 1& lectura d' aquest nom presenta la novedad del primer signo ó lletra ^D' aquesta forma quin .signo es lo seu radical? Evidentment )( puig -|- que també podria dar la radical es forma desconeguda aixis en r alfabet ibérich com en lo celt-iber. Los numismàtichs que fan d' X -» X* ^ X^ H ^^^^^ 4^' ^^ H ^í^^^^^^ ^^ Ae, Mes nosaltres preguntem: ,;pcr quina rahó X * y X ^^ ^^^• ( 1 ) Qrammatica copto^çeroçhfica, de Francesco Rossi, pi. 2 1 . (2) Oramàtica C/ltica, per I. C. Zeuss, pi. 60-70, pi. 73-84, 8^. i67 dentment à qui hi ha contradicció ó X ^^ ^^ ^ ^^^^ ^' Mesapar qq^/n los noms celt-ibers ó de la Celt-iberia ahont fíguran ^^ etc, lo tal signo no representa mes que una aspiració ó la sílaba hi per Hileoscan y la he per Hernesquen (Huernc- ces. Mes Uegin lo primer 'Uet^rj veyem clar que no 's tracta sinó d' una aspiració per la sílaba inicial, sens saber quina, representada per los grechs perT acento ó aspiració suau. Donchs la transcripció numismàtica res proba, puig ne fa una aspiració, y com la forma ètnica es )( nosaltres sostenim per lo signo del vers de la inscripció de Castelló, í, y ara dihem, que si fos h no 'ns perjudicaria en la nostra lectura com se ve urà en son Uoch, y això dihém perquè no 's cregui que optem per la t obligats per la nostra lectura. Lo vers de Castelló diu lletra per lletra, Tadei, nom ben conegut, donantnos en continuïtat )( zr í y ^ z= d. De un' al- tre possible solució per la primera lletra parlarem més ende- vant. Donchs si es T, sona r, ó millor ta, te, ti^ etc. A A A À A A A ^^^ ^^^^ aquets signos En Delgado y En Heiss donan Ío valor dels diptongos au, au, W| ou. En Zobel disenteix per lo signo ^ que 's trova en las monedas de la Seu d' Urgell y llegeix Du; nosaltres dissentim de tots tres- Escoltem la veu d* En Heiss al explicar la primera dificul- tat que resulta de la lectura proposada per ell y per En Del- gado. Lo nom de Tarazona s' escriu: ' A ^t'^^^ 2 A ^r*'^^'h 3 A 9r*'d^^4^ y diu: «nosaltres transcribim OVRIASAV ó OVRIASO. Om- é i68 ariaso està compost d' ouria aygua (en euskar) y de lo final <íSO que porta V idea de excelencia; Uriaso, que 's pronuncia- «ria Ouriaso, deu traduhirse per Ayguas bonàs: Plini nos «ensenya en efecte que la vila de Turiaso era cèlebre per las «csevas ayguas que daban al íerrQ un tremp notable. Lo caràc- «ter ^ es generalment considerat com tenint lo valor de la D «llatina, à causa de la seva resemblansa ab lo delta grech (re- «cordis lo qu' havem dit al parlar de la i); mes las variants «incontestables del ^ celtibérich son ^>\ /^ ^ que 's troban «baix diferents formas en los bronzos d' liuro, en los que Is «seus epígrafes donan: (0 l**A— A— 4H 1=») r^•A— A— 4H (3) t^A— A— 4H (4) r*•A— A— 4H «d' altra part lo nom de la vila que 'ns ocupa era Turiaso y «no Duriaso: la T celtibérica nos es coneguda, es la X, sovint «exprimida per D en las transcripcions llatinas; en fi, seria en «aquest sol epígrafe A9F^^^4^ 4^^ ^^ ^ llatina se trobaria «representada en celtibérich per ^ y las sevas variants.» (i) Es necessari pensar molt y molt per endevinar lo que té de errada 1' argumentació d' En Heiss. Si ^ tercera forma del nom Turiaso es ou, o, serà també ou, o, Qti ^/^^^ en P"^^ A ^^ donchs bé, en Heiss llegeix lo primer d' aquets dos noms, Kukose y C-el-sa (2), y lo segon Ark'B-rig (3). De modo que sols En Heiss dona per >\ Ko, (i) Obra citada, pi. 191 y 192. (2) Id. id.y pi. 146 y XI. (3) Id. id.y pi. 107. 169 ou ó o, ei y by donchs no som temeraris al assegurar que no 's coneix lo valor exacte de la lletra en qüestió. En Delgado no cau en lo incomprensible error de trobar una b en la lletra que 'ns ocupa y llegeix com per la cons- tant ou. Abrumat En Heiss per lo nom de Turiaso, admet la possi- bilitat de que sols per aquest nom la A de la primera forma fos la D llatina, y que las variants ibéricas fossen las variants silàbicas Da, De, Di, Do, Du. Nosaltres may farem tals concessions; una lletra pot estar en una inscripció per equivocació, lo grabador pot equivocar tota una sèrie de noms en una inscripció de la qual no coneixi la llengua, mes de cap modo 's pot admetre per una sèrie mone- tària un cambi constant de lletras, de tot punt arbitrari, puig si pels celtíbers dita lletra ab sas variants tenia valor d' ou <;cóm havian d' admetre ni endevinar los del poble y districte de Ta. razona qu' aquell signo valgués per D, y que un nom escrit ab aquesta inicial fos lo nom del seu poble ó capital? Es ne- cessari donchs, desistir de dita esplicació y estudiar de nou lo punt. Lo verdader punt de partida se trova en las primeras for- mas de Turiaso y d' lloure {?). En son lloch havem demos- trat qu' tsd Y t. Tota combinació silàbica ó de vocals (diptongos), es neces- sari que dongui d' un modo clar los elements de las lletras que 's combinan. Nosaltres sabem que un petit pal, un punt indica una vocal, a, e, i, o, u, però quan es en combinació es necessari que la lletra ab la qual se combini dongui lo valor inicial. Nosaltres podem llegir €, /tü, /re, etc, A^/tf> le, li, lo, lu, etc, perquè la C y la A demostran la combina- ció silàbica. Nosaltres havem vist una lletra especial per lo diptongo au, ai la 4^, y encar havent dit de aquesta lletra y de la seva similar A^ que hi ha que buscar las altrasformas dels diptongos per quant la lletra inicial es 4^, mes per lo que toca tota combinació marcada per una lletra consonant, la combi*»- nació es silàbica, no diptongal, y aixís de la mateixa manera que C es ka, y A la, sent la A d, las combinacions A A son ailàbicas ab D inicial, Da, de, etc, Dae, düa, etc. Ara bé; des 33 170 lo moment que las juclas no designan mes que unas vocals; y son las vocals Uetras que 's suprimeixen en V escritura Ibé- rica, radicalment ó facultativament segons nostres numisma- tas, lo trovarse la A sense juclas en las primeras formas de Turiaso y de Iluro (?) no indica sinó üna d' aquestas dos co- sas: ó supressió de vocals, que 's lo que creyem y es lo més ló- gich, ó bé descuit de grabar la jucla ó mala acunyació, cir cunstancias qu' en lapidària y numismàtica s^ han de tenir sempre presents, però à las que no s^ ha de recórrer sinó ab gran cuidado y parsimònia; es dir, sols en cassos de verdadera evidencia. De totas maneras, per Turiaso com per Iluro nosaltres po- sem la qüestió resoltament en los epígrafes de núm. i. A las formas dels noms que 'ns ocupan per tenirlos en tota sa integritat, afegimhi lo nom constant de la Seu d' Urgell, ^O^A^^. La qüestió, com se compren, queda ara limitada à la explicació de dits noms ó sia de la seva etimologia", y ara esperem que *s convenseràn los nostres numismàtichs qu' es de tot punt necessari V estudi etimológich per determinar exactament lo valor de las Uetras ibéricas. Nosaltres creyem irreprochable V etimologia de Turiaso dada per En Heiss, nosaltres y veyem, com ell Ayguas bonàs ^ sols que mentres ell ne fe un nom ibérich pur ó auskar, nos- altres ne fem un nom celtibérich. Ouria es aygua en vasch, però Dour es aygua en celtich de ahont per la mezcla y con- fusió de las duas llenguas ne resulta lo nom Douria-so que com se veu es lo nom euskar ab pronunciació celtibérica. Lo cambi de D per T per los llatins es dels mes vulgars, cone- guts, y millors explicats per la filologia. ^Anem ara à lo nom d' Ilure, 6 lloure} ^Perquè lloure y no Il-Doure} U etimologia es la mateixa, vila de V aygua^ del riu, y si las monedas d' lUDoure s' han de portar com nosaltres cre- yem à Ilorci lo nom de Vila del riu li escau perfectament. (Admetem per un moment que // vulga dir vila^ com diu tot- hom enganyat per Humboldt.) Lo nom de la Seu es també corrent ab la nostra lectura, y ara veurà En Zobel com ell llegeix mal al llegir A rkedurgen- ses, puig lo nom es Arca-Dour-g. Altura de V ajrgua, com si diguéssim riu, puig lo Segre passa per 1' altura ahont pren- *_4l f7i gué primitivament asiento la Seu, es dir ahont avuy se trova Ciutadela. Es dir un nom francament ibérich escrit ab pronunciació céltica, lo qye corrobora las monedas de dits pobles ab lo simbol celtich de Douriaso^ Ildoure, y Arkadourg, repetim per tots tres lo mateix fet. La ^rma 4^ no V havem trovada en cap moneda mes figu- ra en V inscripció de Castelló en lo vers 8 ahont sie llegeix Ip nom que transcrit dona ADONI I A nom propi, igyal al 4^1 fill 4e Pav^, y p^ nosaltres ja conegut. Lo valor de A s' ha de treure dels noms de i — r**A — Xr**0 iik\}git — oiite (?) 2 — ^rA — r**lí Salwwie — Saluvia (?( 3—M—r^^tV Onthega — Agde (?) 4r^^ — A^^ PAvrp — Perpinyí^. Es dir per un niateix valor tenim las transcripcions au^ vv, o: nosaltres com s' endivinarà no aceptem tal solució: si la ini- cial sifóbica es A /, correctament llegit lo número dos dona sALlusE ó Salys del Rodano— ve^w pi. ^g y 40 es dir los Salluyii de Livi. Si es la ^ prolongats los bravos allavor^ tenim un diptongo que pot ésser au ateic. formas conegudas. Reprenen lo numero dos y llegim ^AL e tenim lo nom conforme 1' escriuen Strabo y Tolomeo SoXügç. Lo número quatre, llegint PeiRP en V hipótessis d' ésser una ^.prolopgats los brassos, tindriem la mateixa radical de Per- pinyà mes correctement escrit. Respecte al primer y segon nom la dificultat arranca de V indeterminació dels llochs qu^ acunyaren ditas medallas. Alfes si la ^ es una ^ prolongats los brassos, y correspon à 1^ ^ v^ii, com vau podria ésser també /y allavors esplicariam correctament lo número i puig tindriam Il-Fauket es jiir F^lcet. Çq Helss porta aqueixas monedas à Olite à con- 172 dició de llegir la lletra dubtosa au valor conegut, o, de fer de X q, una ^ g. per referiria à la primitiva Oligito vila dels vascons, poble de símbol celtibérich, quant la moneda en qüestió porta lo símbol ibérich, y això quant ell mateix diu que dita moneda la trovà prop de Tortosa, indicació prccio- sisima per senyalar exactament la situació de Falcet. Per lo que toca al número 8 hi tenim las dificultats indica- das, sens rechassar 1' atribució d' En Heiss creyem que *s ne- cessari trevallar mes 1' etimologia d' Agde. Resulta donchs que lo valor de nostra lletra necesita d' una modificació, això es, s' ha de veure sempre quant la radical es A y allavors tenin la sílaba la, le etc, y quant es una ^ ab los brassos prolongats. A. A. A. Los numismatichs donan à las lletras que precedexen lo va- lor de A" y res tenim que dir en punt à los noms en que ditas lletras es donan, però son ditas lletras tan raras en lo pais ibérich, que en dos vegadas, per las tres solas vegadas que las veyem usadas, no podem aceptar lo dit valor. En una moneda de Sagunto se hi llegeix V epígrafe lla- laldur 6 Ilkakaldur nom que fins ara ha resistit à tots los esforsos per traduhirlo ó esplicarlo, y en unas monedas de Celsa . . » Aracili -f- . . * Velia + . . » Castulo. . . . -|" . • * Ilaure 5 . . i Resulta donchs, de nostre quadro, que per los Celtíbers es ^1 175 constant Tus de b per 1, puig la A sols se troba usada una ve- gada. No hi ha igual unanimitat per lo que toca al poble Iber, mes la constant es A. Y havem d' observar que com eran en lo temps que historiem Lleyda, Celsa y Alaon vilas fronterisas dels celtíbers, se compren que per V us y tracte d* un y altre poble, que los Ibers per equivocació escriguessen alguna ve- gada una lletra per conte de T altre. Respecte à las monedas de Laie es un fet del tot anormal, que tal volta sols se pot explicar per r època baixa del seu monetatge. Donchs se compren perfectament que A siga per los celtí- bers una lletra diferenta de lo que ho era pera los ibers puig may V usaren, ó si V usaren ho feren com k. Una demostració mes precisa, si cap, de la qu* havem dona- da, se pot afegir, tant es lo que 's pot dir sobre un punt tan important y ab tan gran descuit tractat. Nosaltres aceptém que J^ puga ésser y siga k ó ka per los celtíbers, y d' aquí qu' es- tiguem .conformes ab que com k se llegeixi en lo nom de Ca- lahofraV^'lihont veyém la k y la l juntas Al•P'X^IXM y lo mateix dihém per Aracil ó Medinaceli P'^Af**l•f**XM nom ahont, notis bé, es beu clar que son duas lletras diferents AyK Mes allavors preguntem, per qué En Delgado que ha cone- gut una variant d' Aurilia desconeguda per En Heis no llegeix Aurilk óAirilk, y llegeix M^r**AA AiviUa, fent donchs deA ia? Nosaltres no sabem veure més rahó que la de portar à la bastitana Auriola unas monedas donadas per incertas per En Heiss, puig comparant las dos lletras finals se veu clar que s' han de llegir de la mateixa manera sols que 1' última es si- làbica. Y en conclusió, ab lo qu' esperem donar per definitivament resolta la qüestió, las monedas ibéricas de Sax T antiga Sekisa Mlíl^f**^^ donan per la /r gran varietat de formas fy. A . fi. y entre ellas dona com se pot veure en lo número 5 d' En Heiss la / ibèrica com k, es dir, que fa Mlf Af**^^» No pot, donchs, cabre cap dupte de que A es k per los cel- tibérichs y l per los Ibers, y sols per escepció justificada K. Una última observació per lo que fa al silabari. Son tantas las sílabas que resultan del estudi de las mone^ das ibéricas, celtibéricas y turdetanas, que per poch que las inscripcions lapidarias continuessin donantnos novas formas, podriam casi fer un silabari complert. Aqueix fet té una certa importància, puig com es ben sapi- gut, r escritura silàbica reemplassa inmediatament à la ideo- gràfica y precedeix à 1' alfabètica. Los geroglííichs lo mateix que las inscripcions cuneiformes, nos han donat à conèixer las tres menas d' escriure, y nosaltres no sabem si en las síla- bas ibéricas s' hauria de veure com un rastre de V escriptura silàbica anterior à la ibèrica. En aquest cas lo sistema silàbich ibèrich es polífono, això es, susceptible de varis sons, puig com havem dit, un mateix signo pot dir al, el, il, etc, que /ü, /^, li, etc. Aquest sistema no es igual al polífono egipci que cambia radicalment moltas vegadas, puig per exemple, un mateix signo pot dir ab y mer, determinantse '1 valor silàbich per lo signo subsegüent. Aquesta última observació, repetim, que avuy per avuy no tè gran trascendencia, mès. en lo esde- venidor ne pot tenir si nous descubriments epigràilchs venen à aixamplar lo quadro de nostra observació. LA LLENGUA DELS ABORIGENAS. L' EUSKAR Y l' AcAD. En la plana Í2 deyam: «Llinguisticament la demos- «tració de que una mateixa rassa poblà los dits punts, aaixó es, desde U Garona al Egipte, donant la volta per «r estret de Gibraltar, y lo Centro America, es ja mes 177 ^difícil deprobar.» Y à continuació havem donat à co- nèixer las mes autorisadas opinions regnants sobre las diferencias que existeixen entre las llenguas vasca, bere- ber, guache, etc. De nostra teoria històrica surt, que 1' aborígena, que havem confongut ab V Iber per manca de medis de dis- tinció y separació, 's trova cara à cara ab un poble semi- tich que li comunicà la seva civilisació. ^Li comunicà també la seva llengua? ^ Feren los semitas que vingueren à la civilisació de la península pirenaica, lo que cents y cents anys desprès feren los espanyols en Amèrica? Aceptant la paritat del cas, tenim, que axis com avuy per Amèrica, en certs recons de la mateixa, se parlan las llenguas dels contemporàneos de Hernan Cortés y de Pi- zarro, que en la nostre península se hi manté viva una llengua, que no saben encara avuy à quin poble referir los mes eminents llingüistas d' Europa. Parlem de la llengua euskara ó vasca. ^Lo vasch es la llengua del aborígena? Si nosaltres diguesim que M aborígena es ííll del únich tronch humà, del tronch adamita, y que en lo paraís no 's parlava altre llengua que lo vasch, cosa que en lo nostre temps ha insinuat V abat D' Iharse de Bidassonet, po- driam donar lo punt per resolt en favor d' ésser lo vasch la primera llengua que 's parlà en la nostra península, mes disentint radicalment de tal manera de veure, la cuestió queda en peu y tota sensera. Filologicament lo vasch es una llengua del grupo ó del estat aglutinant. Grupo ó estat, puig que avuy se vol que totas las llenguas hagin pasat per los estats silabich y aglutinant avans d' arribar al de flexió — lo cert es que la filologia y la llinguística no han donat un pas en ferm en lo punt de demostrarnos la filiació ó parentiu de la llen- gua euskara. Sa última paraula acaba de pronunciaria En Abel Hovelacque: «nosaltres persistim en creure, diu, «que r idioma euskar ha sigut la llengua dels antichs «Ibers, ó al menys un dels seus dialectes, bé que '1 fet no 34 178 «s' hagi encara cientificament demostrat.» (i) Donchs com se veu, per En Hovelacque la cuestió s' ha de moldre en lo terreno histórich, puig tal com ell planteja lo problema la resolució esta en saber qui son los Ibers. Diguem avants de córrer en busca del origen dels Ibers que avuy estan completament desacreditats tots quants estudis s' han fet per explicar lo vasch per las Ilenguas ugrico-tartaras, y que no tenen major autoritat las teorías y probas aduhidas per demostrar lo seu parentesch ab las Ilenguas del tronch ario. Anem donchs a la qüestió històrica. En Fernandcz Guerra diu, que tots son uns, vascos é ibers^ y que los primitius vascos ó ibers vivian en la Col- quida y la Armènia, y que lo nom de Ibers vol dir rí^e- renj's (2). Admetent aquesta manera de veure tenim, que si V Iber era originari de T Armènia, V Iber no es V ab-orígena; ^donchs quina era la llengua del aborfgena, quina era la llengua del poble que 'Is Ibers trovaren establert en la península quant la seva emigració? Aquesta qüestió que tan formidable 's presenta queda resolta en lo terreno en que la ha plantejada en Fernan- dez Guerra determinant là llengua dels Ibers de V Armè- nia, puig si tots son uns, la llengua que 's parlava en lo Taurus era la llengua que resonava en lo Pirineu. Si donchs se demostra que la llengua dels Ibers arme- nichs es la llengua dels Ibers vascos, tindrem demostrat: I.® Que los vascos no representan Telement aborígena: 2."" Que la llengua del ab-orígena era una llengua dife* renta de la vasca. Després de lo dit, ja los nostres lectors estan en lo cas de contestar à la primera pregunta ó cuestió, aixis poden dir que en cap reco d' Àsia no hi ha, ni ha hagut may un poble que parlés vasch. Donchs lo vasch no es la llengua (i) La linguistique par Abel Hovelacque pi. io3. (2) El libro de Sontofia pi. 1 3 à 2 1 . 179 dels Ibers de V Armènia. Aíxó es incontestable. Si los nostres Ibers eran germans de rassa dels Ibers de la Col-» quida y de la Armènia, al separarsc, los nostres Ibers no havian d' apendre per lo camí un altre llengua, donchs ó no hi ha germandat, ó-en Àsia ^s parlà vasch. Això últim es inaguantable, donchs no hi ha tal germandat. ;Eran per lo menys parents los nostres Ibers dels Ibers asiatichs? Aquesta es ja un^ altre qüestió: «y com lo parentiu de «las Uenguas turanesas — d' aqueix grupo %s lo vasch — «nos demostra com per las Uenguas semítÍ4;ds per aquell «aire de parentiu que senyala la seva unitat d' origen, y «lo mateix dihem per las Uenguas indo*germanicas, puig «lo que las caracterisa es la seva diferencia de lexico» (i) vet aqui que lo parentiu dels Ibers d' un y altre costat de Mediterrani s' hagi de buscar en part mes fonda que ^n lo diccionari d' un y altre poble. Y això tant mes,,quant de la primitiva llengua dels Ibers asiatichs En L^normant ens dirà ab ben pocas paraulas, lo que s' en sap y lo que s^ en pensa en lo mon cíentínch, y aixís diu: «La opinió d^ Hincks no te cap valor avuy dia puig en son temps no s^ hi veya clar en llingüística; lo que diu En Layard que hi veu una gran part donada al element mongolich; lo que diu En Rawlison, que la trova emparentada ab los medas Turanesos y los Accads de Babilonia, y per fi lo que diu En Mordtmann que li sembla que T Armeni ac- tual no explica totas las dificultats, «son altres tantas afir- «macions sense probas que 'Is seus autors no podrian «justificar científicament» (i) y ell per son costat, diu, que no hi trova ab V antich llenguatje iberich mes que una resemblansa y es ab lo georgich, y que la filologia, ens fa descubrir «en la població primitiva de V , Armènia, al N. dels Akkadi ò Caldeos dels monts Gordyanos, un poble ( 1 ) Biudes Aceadimnei par E. Lenormant. P. part. 1. 1, pi. 200. (2) Lettres asHriologiques-Sur Tetknographie et V kúMre ds PArmmie avant Um Acheménides, par Fr. Lenormant. To. I, pi. 124. *' i8o que fins la fi del sigle VII de avants de J. C. es de igual rassa que Ms antichs Ibers ó sian los moderns geor- gichs.» (i). Donchs com ja havem indicat de la llengua alorodisma res n' ha dit la filologia moderna per ahont poder adivi- nar entre ella y lo vasch un Has de parentiu. JPero en lo punt à que havem arribat mereix donarse à conèixer la opinió d'En Knobel (2) que repeteix també En Phillips (3). En Knobel diu, «no, los Ibers no hi ha que buscarlos* en lo poble aixis d^ antich anomenat, los Ibers son los Tiberians puig la T no es ni mes ni menys que T article, y Tibares lo mateix que Tubal^ d'ahont T-tbaró T-ubal, Sobre d' aqueix punt nosaltres sols podem dir com En ^ Phillips que las analogias que surten de considerar la T ,^ com un article T obligava à dar à conèixer dita teoria; (4)'* mes ara afegirem que nosaltres no sabem d' ahont pot surtir.un article T, En Phillips de qui havem citat lo seu estudi sobre X.^ Invasió dels Ibers en la península perenaica^ 's pronuncia per r origen asiatich dels Ibers occidentals, mes nosaltres demanem à tots quants hagin llegit lo cap III'Asien als die Urheimath der Iberer^ si han trovat una sola rahó en favor d' aqueixa germandat de rassa, mes que la de la igualtat de nom. Y si com demostra En Lenormant ja Herodoto donà à la suposada rassa Ibera lo nom d' Alo^ rodiana^ nom igual al que donavan los Àsírichs à la se- va llengua Urarti (5), que si lo nom d' Iber es un nom d^ època baixa y de pura invenció, ni V igualtat de nom tenim entre los Ibers orientals y los occidentals. Havem per fi de donar à conèixer també la opinió dels que treuhen los vascos del pais de la Confederació dels Chethas, tai es lo que sosté Mr. Garat qui veu en los (i) Zettres assirioíoçtques, pi. 128 y 129. (2) Die Volkertafel der Gènesis. (3) Die Einrvanderung der Iberer in die pfrenaische Balbinsel, (4) Idenij ideiH. pi. 16, (3) Lettres assffriologiquéi, etc, pi. i32. w •» M « •8r . euskars al revés d' En Fernandez GuçrEa, als represen- tants deSem, que surtirian de la Fenícia y de las comar- cas vehinas per colonisar la Espanya, (i) Lo que ha embolicat la qüestió com ja hauran endi^i- nat los lectors es la notòria y evidenta influencia semítica que en lo mateix vasch se nota, y que no sabentse expli- car cientiíicament^ ó s^ afirmava ó se negava en redó do* nant lloch à epígramas de mes ó menys bon gust. (2) Nosaltres venim ara ab la pretensió, gracias «Istrevalls d^ Eh Lenormant sobre La llengua d^ Accad, de fer do- nar à la qüestió un pas decissiu. * * Partint de la hipòtesis de que la rassa primitiva dd la península parlava V euskar, llengua sens parentiu ab cap llengua xuucasica^ y llengua del grupo aglutinant, dihem que 'ns sembla evident, qu^ aqueixa llengua al posarse en ^ contacte ab una altre de la mateixa (ndole, però mes culta y perfeccionada habia de sentir naturalment la seva in- fluencia. Y si aqueixa nova llengua aglutinant venia par- • lada per un poble conquistador, dat que lo poble ab-orí- gena tingués vigor y virilitat per conservar lo seu llen- guatge, ahont V havia de sentir la seva influenda era "* precisament en la sintaxis de la seva llengua, puig impo-^ santlos la seva civilisació^ los habia d' imposar la seva manera de pensar y de sentir. D^ això 'n tenim una proba clara en los escriptors subjeaes à influencias extranjeras, puig à pesar d escriure ab la llengua maternal la cons« truheixen conforme V influencia que sobre d* ells pesa. Quant doncbs V influencia pesa de tot son pes, quan lor poble s' obra per ella à la civilisació, la llengua materna podrà conservarse, pera lo cap, lo cervell obehirà à las lleys sintaxicas d^ aquella civilisació invascmt y regene- radora. « V » .#•• (t) Origine éUi basques de France et mes lo sorprenen es la O final, puig feta la dita correcció seria lo nom, 'h. t*. 4». ♦. ai. n, /^. í)r es dir lo nom vasch en tota sa puresa. ; Direm, donchs, en vista d' ésser avuy desconeguda tal lligenda, que la lectura feta per En Lastanosa es de tot punt falsa? Nosaltres no afirmarem la negativa, puig con- cordant r epigrafe ab lo nom euskar, podria molt ben ser que 's tractés aquesta vegada d' una moneda vera- ment rara. — Per lo fet de tal raresa es per lo que no ^ns havem servit per la demostració de la lligenda d' En Las- tanosa que sols citem com comprobació. La moderna Vich, la romana Ausona fou ja clasifícada per En Humboldt entre las ciutats d' origen ibérich, es dir de nom euskar, treyem son nom del vasch Autsd que significa polb, d' ahont per los ibers Vich era la ciutat de la pols, — A lo dit afegi En Heiss, que com en algunas monedas ibéricas ó catalanas se llegeix Ausat^a^ es dir, r etnich ab la postposició t^a que en vasch significa «abundància d' una cosa», que d' aquí's pogués interpre- tar r expresió «abundant en pols», com la «molt seca», (i ) Museo de las medallas deseonoeidas espaMas de D. Vicencio /van di Lastanosa sefior de Figaruelos, 189 mes, continua, «com Vich esta molt lluny d' ésser mo// seca puig la regan alguns rius y torrents, d' aqui que no podem aceptar sensa restriccions V etimologia de Hum- boldt». A lo dit per lo numismatich francès observarem nosal- tres, qu' un terreno abundant en pols no ha d' ésser pre- cisament sech, puig la pols resulta de la forsa de las corrents del aire al passar per certs terrenos. Y com suc- ceheix que Vich se trova ab gran frecuencia, Vich y la seva plana, embolicada per nubols de pols arrancats à las terras calissas de Tona, Taradell, Collsuspina etc. que coneixen tots quants han visitat a Vich ó la seva plana, d^ aquí que lo oom descubert per En Humboldt li es- caygue à las mil maravellas. Això dit veyam las Uigendas monetarias: i' — ^ ^ tW que 's trascribeix A. U. s. a. 2.'—^ 1^ M If » » A. U. s. E. 3 — |f 1^ M y » I» E. AV. s. Ts. (i) ;L• ètnica ahont se trova? Per En Heiss en la primera forma. Nosaltres no ho creyem aixís. — Tolomeo al ano- menar dita ciutat li dona lo nom de aúO)), es dir -rlw/çe, d' ahont nosaltres deduhim que V ètnica se trova en la tercera forma. Humboldt y En Heiss dihuen que lo nom de Vich be d' Ausat\a que^vol dir «abundantaen pols», mes lo que nos- altres férem notar es que pols en vasch y guipuscoà es (\) Lo nom ibérich de Vich no oferia per los numismatich 8 cap difi- cultat de lectura puig donantse lo diptongo ^ descompost la lectura es Ausa; y per la tercera forma se diu, ó be Baustza 6 admeten una im- perfecció de acunyaci6 per la |í Auteia. Mes avuy En Fita en P últim trevall seu que deixem mes amunt citat,surt llegí n lo nom Aushesknt com se veu la diferencia esià en llegir la |v| que *n lo hebraich se transcriu per los numismatichs per XO com sh, lectura que no podem recusar, mes entenen sempre, qu' aixis sia «A, com ss^ ^k, al fi no ^s tracta mes que d' una«forta,enopostsi<$àla ^, o> ' s^nciUa. 190 Auis^ y que no coneixem la terminació t^a, abundant^ puig Larramendi per fer polvorosa escriu Ause^tua, y aqueix nom correspondria en la seva terminació à la lle- tra y. que nosaltres havem dit que s' havia de llegir t$ ó /?. Mes deixan en lloch apart lo dit per Humboldt y repe- tit per En Heiss, y tenint en conta que lo nom que bus- quem es un adjetiu aplicat à lo nom Ciutat, y no un sus- tantiu, es dir que no havem de trovar una ciutat de la pols, sinó una ciutat polsosa a, y alia- voras llegeix Was^ «aygua», que 's la forma germànica y no la céltica, puig aygua en tots los dialectes celtichs fa Dobr^ Dour^ Dur etc. i). Y afeginti encara la terminació t^a fa de Vich no la abundant en pols, sinó la abundant en aygua^ quant d' haver consultat lo diccionari d' En Madoz hauria vist que 'n V article Vich se diu, que la seva plana es, «fèrtil encara que de secdr^ «que be que «molt pçoductiu se resenteix per falta dtplujasi^... y «que «su regadío se verifica por medio de norias, pues los ria- «chuelos Gurri y Merder (2) son de muy corto caudal.» Vegis, pues, ahont ha anat à parar Y abundància d' ay- guas de que parla En Heiss. Arribem ara à tractar V nom d' un poble' no menys cè- lebre que Ms citats, ó millor mes cèlebre que 1s citats y del qual fins avuy no s' ha pogut explicar la seva signifi- cació. Tal es lo nom ibérich de Sagunt. Per aqueixa ciutat passa una cosa notable, y es la de que may ha sigut coneguda per lo seu verdader nom. Los Romans la fan conèixer al mon ab lo nom de Sagunt: durant la edat mitjana se diu Murviedro, y en los nostres dias se torna à dir Sagunt, sent aixts que lo seu nom de pila es Arse, (i) ZeM'Oramàtica céltica^ pi. 160 y i63. (2 Ourrij be del vasch Our^ «encorbat, inclinat, pendent» y d* ahont Gur-ri de Our-errúoa, riu encorbat 6 tortt En Catalunya hi ha ja un J?iii- tor—;Y lo Merder be també del vasch, Mardo, fexible^ iou, això es de Mard^o-err'íotLi • ^Pf-' * '* I* Del nom d' Arse ne dihuen lo següent nostres mimis- matichs: En Heiss dona las monedas de Sagunt à dos pobles diferents. Las que portan la marca del dufí y del barco ab la inscripció ^4^lí à Sagunt, per quant ademes algunas vegadas portan dit nom ab Uigenda llatina Saguntium. De las que portan la marca del toro ab la Uigenda Vt**/. Da2iít=xa en fa un poble desconegut, mes ribereny del mediterrani. Aquesta divisió no ha sigut atmesa y unas y altras monedas se donan avuy ab rahó à Sagunt. Feta la divisió diu lo numismatich francès:... «de duas cosas una, ó ^4^1^ es lo nom celtibérich de Sagunt, ó es simplement «la marca del seu taller monetari. Mes no es posi ble de- «tenirse en la primera proposició: ^4^t se transcriu üArse^ mot que no te cap relació fonètica ab lo nom dç <íSaguntum: es necessari donchs admetre que lo siti de «aquesta vila ahont estaria situat lo seu taller monetari se «diria Arse, Nosaltres creyem que aquest mot serveix «per designar la fortalesa, la ciutadela, y tal vegada per «extensió la part alta de la vila, Arx mot llatí qu' hauria «passat à la llengua dels indígenas despues de la conquis- «ta d* Espanya per los Romans. Los Carthaginesos ins- «cribian en las sevas monedas lo nom de sa Ciutadela ó «'1 del cuartel que la rodejaba, 5/r^^, ahont igualment hi «tenian establerta la seva zeca». (i) Del segon epígrafe no 'n diu paraula. Com veurem mes endevant en lo dit per En Heiss hi ha tantas veritats com errors, y nosaltres confesem que, si no existisin las monedas del segon epígrafe, creuriam que com per Car- htago lo nom Arse no es mes qu' una abreviatura ó con- tracció del ^nom de la zeca ó ciutadela de Sagunt, nom qu' efectivament portaba la part alta de nostra ciutat, y que 's deya com nos ho ha ensenyat V Inscripció de Cas- (1) Obr. y Uoch cit. pi. 22 1 . fi" -í • , - 193 tellif lo mateix nom que la ciutadela y zeca de Carthago això es ISyrsa, Fins aqui las veritats de En Heiss, tot lo demés son errors, salvo alio de que Arse may ha volgut dir Sagunt. Lo nostre compatrici En Fita creu també que lo nom Arse es lo nom del taller monetari, però no treu . Arse com dihem nosaltres que 's podria fer 6 com ho diu En Heiss, sinó de las alas que porta lo casco de la deesa • representada en algunas monedas de Sagunt, (i) En Zobel qu' ha fet de las Monedas de Sagunt parti- cular estudi, diu al estudiar lo segon epígrafe «que tro- «vantse repetit en los tres períodos (en que ell clasifica las «monedas de Sagunt) conte evidentment lo nom de la «rassa que habità en la ciutat de Sagunt Lo nom d^ «Arce recorda los Ardeates, que 's diu contribuïren i la «fundació de Sagunt: tal volta V epígrafe sencé solsament «se refereix à una semblansa casual de nom» (2) y algu- nas ratlias mes avall diu, «que los antichs escriptors ci- «tan dos pobles del nom d' Arce en lo N. d' Espanya; «un en las provincias vascas, y un altre en las fonts del «Ebro.» Com se veu En Zobel no resol la qüestió, puig si lo nom d' Arce li recorda los Arsemes del N. també li re- corda los Ardeates de Itàlia, això quant trova en lo N. de la península un poble de igual nom que la ciutat medi- terrànea, que 'ns sembla V havia de decidir y fer olvidar los Ardeats, (i) Vegis lo fonament del modo de veure d' En Fita: «La esfinge que ccorona el casco (d' un cap de Palas descubert à Dénia), arroja viva luz f sobre la acunacion de nuestras monedas ibéricas. Las zccas estaban en «las acròpolis, cuya divinidad tutelar era Palas por lo comun: y asi no «vcmos diricultad en atribuir à esta fuente la estinge de las monedas de «Carlona, Granada y Ossuna, ni los yelmos alados de Sagunto, cuya acrò- «polis en lengua ibèrica, 6 mejor dicho, latina arcaico, era nombrada «Arse.—» Hoc tamen opus in apertum ut proferat nihil postulo^ non enim est tale ut in Arsk ponipossit^ quasi illa Minerva Phidiac. Ciceron. Pa" radox^ prooem. Tampoco en las monedas celto-galas relaciooadas con el «tipo marsellés falta el yelmo alado de la gran diosa, como reminiscència «de la cstinge.»— l/i«^o espaUol de antigUedades-^T orno VIII, pi. 473. (1) Dic. Miinzen von Sagunt^^\. 20. 96 •% 194 Prenent nosaltres la cuestió per lo nostre conte direm, que efectivament, per nosaltres, los Arsenses del N. son los Arsenses del Mediterrà. ^Quina demostració cap en aquest punt? Casi be sols la que Ms matematichs di- huen d' eliminació. Nosaltres havem estudiat lo nom d' Arce per lo celtich y per lo hebreu y aqui junt donem lo resultat de nostre trevall en proba de la nostra bona fe é imparcialitat, mes ni per lo celtich, ni per V hebraich queden convensuts. (i) (i) Examinem totas las solucions & que dona lloch lo nom ibérich de Sagunt. La solució d' En Fita de buscar en las alM del casco de la deesa repre- sentada en alçunas monedas lo nom ibérich de Sagunt nos sembla no tenir fonament, puig fins admeten lo seu modo de veure tindriam que la cèlebre vila no prengué nom fins que vingueren ó los romans 6 millor los llatins à poblaria, per exemple los d' Ardea. Mes si donem importància als Ardeats com fundadors de Sagunt mes n' havem de donar àlos grechs à qui los antichs atribuhiexen la fundació de la ciutat, y allavoras, ;com se deya la ciutat en temps dels grechs? Sols dihent que los grechs donaren à la ciutat lo nom que pasa per grech de Byrsa qu' era lo nom de la ciutadela, y fent de Byrsa, Arsa, per corrupció tindriam 1' Arx llatí explicat. Per altra part es evident que la deesa representada en algunas moneéUu (V Arse be derrera d^ altres símbols, sent lo mes antich lo tarOf donchs en temps del simbol del toro, quant no *s coneixia la Palas de Sagunt, ^d^ ahont venia lo nom Arse? Emperò la qüestió se complica quan hi ha que estudiar lo nom ab la seva terminació, això es, quan hi ha que llegir Arse, Arshe, 6 Ankc-eUtr 6 edar es dir DQ^IíkíXa hi ha qu* advertir que mentrcs En Heiss llegeix X — ^ ^* E!n Zobel vol que siga X =* ^> ^^nt també En Zobel de la }^, tf,una ^, § Farem notar per que no s* extranyi V última lectura d* En Zobel qu* en la quinta lletra de Sagunt se donan las següents variants fi ^ 4^ ^ lo que sembla justificar la lectura per^ que fa En Zobel. Mes si lo monc- tatgc tot es de 1' cpoca romana, 'ns sembla qu* alguna part s* hauria de fer à la impericia del grabador qu* escriuria en Uetras desconegudas, un nom per ell extrany. Mes com en aquest punt cada hu se quedarà ab son punt de vista, ad- metérem com vol En Zobel que lo nom siga Arseg-edor. Una explicació céltica sols se pot dar per lo celt bretó. 19? Nosaltres veyem en Arse un nom ibérich. Lo poble Arsense vasch ó de las fonts del Ebro, vas- cons ó clunienses, diu en Heiss, acunyà las següents mo- nedas. Lo nom se llegeix Arsaes. La terminació no es ibèrica, En Celta-breto, Argoader vol dir «habitant de la plana, del interior del pais en oposició al mar, y també V habitant dels boscos» designacions que corresponen exactament als Arsenses vascos y de las fonts del Ebro. Lo nom segons La Godinec se compon de ar per war 6 oar; eu\ àcKoadògoad òosch, y de la terminació er que indica l' individuo possesiu 6 actiu. En Vannes afegeix lo nom es Argoaeder, Entre lo nom celtich y el de las medallas no hi ha mes diferencia que '1 se d' Arse puig tenim, nom numistndtich~'A.íisEGOAi>E».f 6 suplint vocals— Arsegoaeoer, nom céltich — Argoader, 6 Abgoaboer. Diferencias mes grans y mes difícils de compendre s' han deixat en 1' aire per explicar un nom los mes reputats fiiòiechs, mes encare creyém que ^s posible adelantar en V asunto. Com havem vist lo nom Argoaeder se descompon en Af'hoaed'Cr, Se- gons V autor de la gramàtica celta-bretona, lo nom es Argoaeder, perquè desprès d' ar la k cambia en g. Però també diu lo mateix autor que des- près d^ ar la ^ 6 la i suavisan la pronunciació y es tornan t^k lo que dona- ria per lo nostre cas Arc*hoaeder, Traduhint los sonidos que surten de la descomposició del nom, tenim una c dolsa que un poble semitich ó fent us d^ alfabet semitich sols podia representar per s, y una gutural en V h que per suau que ^s pronuncií sempre sona g. Aquest sonido los semítichs ó lo poble que feya us del seu alfabet lo podia representar per a - 4* y per n - |J lo que donaria suplint lo sonido do vocal que reprtMnta V aspiració de r h, per tf, Arshoaedor, y vet aqui per que en las monedas mes antiguas de Sagunt no s^ hi trova may ^ ó a sinó ki n. Y ara veuri En Zobel com se pot ex- plicar en lo nom anterior la falta de la /, y com no tenia necetitat de fer 1 96 això es induptable, los pobles celtichs del interior la por- tan moltas vegadas, ^mes lo nom Arsa^ que 's la qüestió es celtich ó vasch? Per lo celtich no sabem com explicar de la primera }f una ç, variant que no consent ni esplica cap autor de quants han tractat los estudis ibérichs. Mes la gran objecció que ^s farà à lo dit y que surt totnatural,esladeque dihentse en ibérich Sagunt Arse, si prenem aquest nom del celta Arc^h" oaeder^ dit nom es una abreviatura, fet que no repugnariam per las mone- das, mes quant llegim en las inscripcions lapidarias Ciutat d* Arse, filU cT Arse, (vegi lo que dihem mes endevant), no es possible donar com cor- rent r us de una abreviatura per designar un nom patronimich local ò nacional. Per aquesta sola y poderosa rah6 no havem aceptat nosaltres V etimolo- gia céltica. Buscant lo nom per lo semitich lo mateix Zobel diu, cque la terminació G D Use podria explicar per V hebraich TT3 Gedor que vol dir mur mu^ ralla etc.B de modo que admetent Arse com Arx tindriam que lo nom seria Murallas del Arw, 6 Muros del Castell, nom inverosimil, puig Arx 6 castell sensa murallas no ^s compren, y per lo tant lo pleonasmo no hi cap. Si nosaltres diguéssim com En Fernandez-Guerra que los Ibers occi- dentals venen dels Ibers Asiatichs, diriam que los Ibers fundaren una Arse en memòria de la seva gran ciutat Arsisia, Mes en punt à etimologias semíticas n' hi ha una que dona^que pensar y es la següent. Avuy tothom veu en los Ibisenchs als Jebuseos de la Sirià, poble de la confederació dels Chethas, ^per qué donchs, no havem de veurà en los fundadors de la nostre Arse als de 1' Arse del N. del Libano, poble de la dita confederació, y situat en lo costat del Kades, y à mes à mes, poble maritim^ Si fos aixis los nostres Arsenses no serian altres que los Araceos 6 Ara- tenses del cap, Xdel Oeseni, vers lo un dels pobles cananenses. Deixem encara la filiació històrica: y puig havem vist à los Fenicis re- corre nostras costas, donem à un poble fenici ó siro-àrabe per fundador de Sagunt. En aquest cas lo nom de Sagunt ibérich ó primitiu ha de venir ó d' al- guna circnnstancia local ó del seu fundador. Nom propi com Arse fora dels Araceos biblichs no 'n coneixem d^ altre. Vinguem donchs à las circunstancias locals. Sagunt està sentada csobre un terreno sech, arit, calent; en terreno as- pre y calent; en punt calent en istiu», condicions y qualitats d' una terra que los hebreus exprimeixen ab una sola paraula, y aquesta paraula es Ty)W de la que diu Geseni que significa»— nccfM, aridus, calidus, asperi" tatis enim notio ad res torridas, aridas, adeoque ad cestum refertur. Su- plcixis ara en lo nom semitich las vocals y tindrem Haras; fassis caure »97 Ars^ y quan veyem en la Galia tres pobles portant aqueix nom, un Ars en lo departament de Creusc, un altre tam- bé Ars en lo Mosela, y un Arsac en la Gironda (i) sensa que los celtistas n* hagin dat V etimologia, *ns sembla que ^ns podem pronunciar contra T origen celtich d^ aqueix nom. Lo cas es, que si be coneixem las monedas dels Arsaes^ fins avuy no s' ha trovat en à quin poble ó ciutat se po- den dar ó referir, y això nos sembla digne de gran aten- ció; puig ^no podria ésser que per conte de ser ios Arsaes pares de Sagunto, no fossin més que los fills, y que per lo tant conservessin en las sevas monedas lo nom de la mare pàtria? Això no passarà may d' una conjetura, mes sem- pre tenim del fet de no coneixers la ciutat dels Arsaes una presunció fundada del nostre modo de pensar. P aspiració y tindrem Aras, y si ara 'ns fixem en la s veurem com surt per lo hebraich la s que ^s representa en V alfabet numismatich y lapidari per ^. J. gg^ gi^^ gk. Y à ben segur que M nom de V Arace del Líbano no porta altre etimologia, puig las condicions topogràficas y locals con- cordan ab las de Sagunt. Trovat lo nom d' ahont surt la terminació. La terminació es allavors Nosaltres estem per la segona lectura, y no per la proposada pre En Zobel que es la primera, llegint emperò X = ^'• La rahó està en que com se pot veure en lo trevall de nostre compatrici en las monedas mes antiguas surt sempre |J y en las del segon periodo ^ Ó N llctras que 's poden pendra per una |^ mal grabada. Tenim donchs que lo nom ibérich de Sagunt posat en hebraich dona llegint d' esquerra à dreta com lo nom numismatich. que 's llegeix Harash laçloriosa, la honrada, calificatin que pendrit per la seva honrosa ó gloriosa defensa, lo que no 'ns ha d^ extrafíar, puig que lo monetatge se suposa ésser de desprès del siti. Quan, pues, nosaltres no aceptem per Araseyno Arce, V etimolo- gia semítica, es que creyem veure mes solits fonaments per la etimologia ibèrica pura, ó euskara. ( I ) Dictionnaire arckeologique deia Qaule.^T. I, pi. 8i , col a." 1 98 La hipótessis en aqueix punt es la següent; al apode- rarse los Chethas d' Arse marítima, anaren empenyent cap dalt del Ebro als Arsaes fins deixarlos en las tbnts d' eix riu. Mes si Arsa ó Arse es euskar, jqué vol dir? Nosaltres creyém haver descubert lo nom, estudiant V arma que porta lo genet representat en la moneda dels Arsaes, y de la que dona exactament la seva forma la se-> güent lletra 4^. Una arma de forma tan particular havia de cridar V atenció de tot poble conquistador, y com en- tre los conquistadors semítichs venian los pobles de la llansa y los pobles del arc, com ja sabem jlos que porta- ban r arma 4^ no s* havian de caracterisar per lo nom d^ aqueixa arma? A nosaltres nos sembla incontestable. La dificultat esta en determinar lo nom de dita arma. Lo làborta té una paraula que fa à lo nostre fi; aquesta paraula es Arska, Arska, segons Oienhart, es sinònim de Maira y vol dir pastera^ mes Van Eys declara que aquest nom, avuy per avuy, no es conegut. Si avans de passar endevant per explicarnos la raresa de que ArskavnXgd. dir «pastera» y que aqueix nom siga lo nom de V arma en qüestió, nos fixem en que lo perfíl d^ una pastera dona lo perfil de ^ aplanat en lo cim, ja la transcripció no 'ns semblarà ridícula sinó tot lo contraria. Explicant ara Arska per Aska com recomana Van Eys, tenim que Aska es la regadora ó cuneta d' un camí, y vetansaquí de nou ab lo perfil de la pastera. Mes per Aska arribem à Asto seguint sempre à Van Eys, y Asto vol dir Ase. Mes avans de riure de la conclu- sió, recordis que avuy per avuy duas vigas posadas en aqueixa forma y\ fent taulada, ne diem que la teulada té la forma d' esquena (V ase; y per últim Asto que esplica Aska y Arska vol dir en labortà, traduhím literalment en Van Eys, La t de fusta en la que 's penja la roba per es- polsaria. Y bé ^no es una t lo que porta en la ma lo ge- net Arsaes? iQuí ho pot contradir? Si això es innegable '99 la / punxaguda ó de forma de '^ forma d* un' arma dels primitius ibers, se diu Arska y Arskaes se deyan los po- bles que la usaban, y com los Arskaes eran los habitants de Sagunt, d' ells vingué '1 que la seva vila se digués Arska. Ara 's compendrà una variant ortogràfica del nom ibé- rich que Zobel esplicaba dihent que per los ibers 2 y ^ ó Z eran una mateixa lletra (i) ó bé que no hi feyan dife- rencia. Lo que per nosaltres resulta es, que per exprimir lo so sk los semitas ó los ibers al apendre d' escriure se valgué* ren de w^ y aixís se trova escrita aqueixa lletra en las mo- nedas mes antiguas y en lo nom de Arse de V inscripció de Castelló que 's del temps del siti, sustituhintla en lo se- gon pcríodo monetari la d ó ^ ó ^ quan la pronuncia- ció s^ anà suavisant. Per llegir, en fi, lo nom sense de corrido de T euskara Sagunt nos falta tan sols la seva terminació. Lo nom numismàtich dona que llegim A.r.sk.a.e.t.r. llehim t,==a per conservar lo nom vasch tal com avuy se coneix: mes ja 's compren que la petita variació fonètica de e en a res contradiu, y que també hauriam pogut lle- gir e. La terminació eJ.r. per nosaltres no es mes que la ter- minació de datiu en que està escrit lo nom, puig en dia- lecte Soleti^ etar^ etara es la terminació de datiu (2) y la terminació de datiu s' escau perfectament tractantse de monedas que havian de servir /7er los habitants de Arska ó per Arska. Lo nom, donchs, es Arskeetar. Demostrada ía existència del poble de llengua euskara (i) Ob. cil. pi. 20. (2) Blements de Orammaíre bas^ue.—Diúleete Souletín, par Louis Geze* 200 en Ampurias, Vich y Sagunt, y ab relació ab los pobles marítims, los de dalt del Ebro ó de la Vasconia pròpia- ment dita, la nostra téssis d^ un poble primitiu parlant euskar queda demostrada, y ara se 'ns creurà si diem que lo vasch ha deixat innumerables arrels de la seva llengua en los termens geogràfichs dels antichs catalans, puig fins en la cèlebre Elo com ho ha demostrat En Trueba se hi troba viu lo vasch en una de sas làpidas donada per cal- daica per En Rada y Delgado. I Es aquest per ventura V unich exemple que 's pot ci- tar? Una nova inscripció podem afegir com donant una pos- sible lectura euskarà; tal es la del fons d' una copa, pu- blicada per Albinyana en la seva Tarragona monumental. Diu aixís: '^'^HA^ La transcripció dona: N. V. K. (R). I. Ts. N V. AL H. R. E. Havem tancat dins un paréntessis la R de la primera ratlla, per quant, com d' escríurela 4 es r, y posantla d' aquesta manera j^ es ^, es molt factible un error, error que havem de suposar que realment existeix si havem de llegir r inscripció per lo vasch, puig perquè 'ns surti una lectura havem de darli lo valor d' una A. Feta aquesta correcció, llegim: i.' ratlla: r*Yft — Nuk primera persona del singular del verb estar: Jo estich. 201 ^l^ur* — Ait:{bt^ per ahont se veu com no 's deu supri- mir la / de /^ ó /^ de la UJ , y vol dir, devant. Per la segona ratlla hi ha algunas dificultats. Lo grupo Nl•l•l^^ se llegeix Aihre; en labortà y baix- navarro Aiher vol dir desitja de modo qu' entre la parau- la antiga y la moderna no hi ha més que una metàtessis. Donchs nostra transcripció es exacta. Però Aiher 6 Aihre significa, avuy pròpiament, «enveja, desitj sobre tot de fer mal». Es donchs una paraula metafòrica d* aqueixas destinadas à exprimir un estat de P ànima: donchs, si no avuy en altre temps, Aihre podia exprimir un desitj ve^ hement^ un desitj violent^ desitj que sent, per exemple, T assedegat. Nos queda, donchs, per donar valor à la lletra A qu' es la mateixa que Y. Si considerem Y com y 6 i fem T ins- cripció d' època baixa, y admetent lo seu valor grech, en aqueix cas arribem à lo pronom hi «tu», y allavoras po- driam llegir: Jo (r aygua, lo vi, la copa) estich devant (lo que) tu de* sitjas. Es dir, devant de la teva set. Aquest es lo resultat del nostre estudi: no se 'ns oculta que la lectura de la segona ratlla deixa molt de tenir lo rigorisme de la primera, mes nosaltres no havem sapigut arribar à més. Per altre part aquesta inscripció es susceptible d' una correcta lectura hebraica, y fins ab particularitats orto- graficas y de Ilenguatje notabilíssimas, donchs quan se coneixi aquesta segona lectura, allavoras se podrà decidir la crítica; nosaltres donant las dos transcripcions creyém fer proba de bona fe y d' imparcialitat. Entrem ara en la lectura dels dos epitafis tarragonins ibero-llatins, raríssims exemples que creyém perduts per la lapidària catalana. Lo primer copiat de Laborde (i) diu: ( I ) Voyage pintoresque ctc, T. I, pi. 88, núm. 12. 37 202 a. r. e. t. k. a. ts. n. q. /. a. u. r. a, n. t. 1. s. 1. a. FVLVIA LINTEARIA En Villanueva (i) porta també com es ben sapigut dita inscripció, ab la diferencia de no haberhi cap punt que separi las lletras ibéricas de la segona ratlla. Lo segon epitafi comporta algunas varietats: Laborde lo copià de la següent manera: obr. y lloch cit. n.** 25 HEIC EST SIT///// P^^lí /// t>4 HI>A^r*AI ///// En Villanueva la transcriu eh lo lloch y obra dita,y?^. 3. HEIC. EST. SIT ^t>A9r*A Y En Hübner la porta en las Inscripcions llatinas ja ci- tadas ;i.° 4424 a, en aquesta forma: HEIC. EST. SIT//// h^lí. llit' >4IIII ^P^ AÇr-AI///// Las diferencias, com se veu, portan sobre la puntuació de la primera ratlla ibèrica, y sobre '1 cambi de H per ^. Lo epitafíi n."" II dona la coneguda fórmula llatina de Aqui està enterrat^ escrita d^ una manera que a la llegua (i) Viaje literario.^Tomo JfX, pi. 0^, fiç-'^- 203 se veu qu' es un poble estranger el que fa us del llatí; proba de que aquesta llengua no estava en us avants de la vinguda dels romans. Ara bé: la segona línea del segon epitafi, dihent la pri- mera Aquí està enterrat^ ipot ésser lo nom propi del di- funt? Sens dupte: mes si s' observa qu' en lo primer epi- tafi, en el que'l nom està en llatí, hi ha una / qu' es la lle- tra que 's troba a faltar en son lloch en lo segon epitafi tenim que suplint la / la ünica variant es k per g^ lo que fonèticament no implicaria cap dificultat; à major abun- dament lo nom vasch que respon à dita lletra s' escriu encara avuy ab /: y ab g. Luego la segona ratlla porta un sufix ó terminació kr que M primer ha suprimit sens dupte per ésser tal. Suplint ara vocals, nosaltres llegim: Epitafi nüm. I. — Aretoki. Epitafi nüm. II. — AïtETeGÍ...KeKÍa. Are hi es per Ara, y ara es un demostratiu que 's pot determinar per V expressió ara noia que vol dir, «Vet aquí com», y com noia es cow, ara vol dir Vet aqui^ tra- ducció literal. ToKi ó Tegi vol dir: lloch, siti^ habitació, morada. La terminació keria se troba usada per formar un gran número de sustamius. [Van Eys.) Donchs en un y altre epitafi Aretoki y Aretegi^keria se traduheix per Vet aquí la morada. Vet aquí lo lloch^ lo siti, y sen 7b/fí, Tegi^ «siti», com se veu la fórmula vasca traduheix lo llatí HEIC EST SIT... «5 d' un modo casi literal, puig lo mateix té dir: Vet aqui lo siti — fórmula vasca — que Aquest es lo siti — fórmula lla- tina — si bé situs metafòricament vol dir enterrat. De la segona línea del primer epitafi, la primera part se llegeix per sí mateixa, puig a. ts, n. k. /. a. u. r. su- plint vocals dona, AxsNeKO laur això es última terra, puig creyém que laur es /wr, «terrat. El viscaí luur ens sembla explicar lo ibérich laur. 204 De la segona part d' aqueixa línea no 'ns atrevim à do- narne cap versió puig à pesar d' haver ensajat totas las combinacions possibles, may havem trobat un resiiltat satisfactori. Diu donchs la lectura del primer epitafi: Aretokt Atsneko l(a)ur, A.u.t.l.sJ.r. Fulvia Lintearia. Això es literalment: Vet aquí la morada ÚLTIMA (en la) terra a.n.t.l.r.l.r. Fulvia Lintearia. La lectura del segon epitafi presenta també algunas di- ficultats. En Laborde dona la primera ratlla sens separació de noms, ó sia sense puntuació, mentres que Villanueva y Hübner puntuan, però això ja havem vist que no altera la lectura. La última ratlla havem dit, dona, comparant las lectu- ras de Villanueva y Hubner ab la de Laborde, lo cambi de ^ per H, y com per decidir la qüestió no tenim més me- di que atendrens à la major suma d' autoritats, nosaltres creyém que s* ha de llegir ^, tant més quant per aquesta lletra se pot llegir la segona ratlla ibèrica, lo que no's po- dria fer llegin H. Mes aquesta segona ratlla ofereix encara la novetat de donar per lo seu final interrumput Laborde una I, Hubner à una I posada inclinada, ó lo primer pal d' una A, mentres que Villanueva suprimeix tota indica- ció. Ara veurem V importància d' aqueixa variant per la lectura; mes avants havem de dir que nosaltres entenem que la A y A s' han de llegir /r per lo que toca a aquest epi* tafi. 205 La transcripció es casi tal com una escrita HEIC. EST. SITU- ARÉ. ToKi. KeRia ^AKARIK y diu literalment: Vet aquí lo sitidur de... puig Sakarik se compon de Sakar^ik^ això es, del nom Sakar^ que vol dir dur y del sufix i7r, que unit als noms correspon à de. Com se veu, la lletra ó resto de lletras que segueix à Sakarik^ no es necessari per la lectura. Per acabar estudiarem una nova làpida sepulcral exis- tent avuy dia en lo Museo arqueológich de Tarragona Sobre un tros de marmol blanch se llegeix: 2 R M2 POMOÍO Lo compte de Laborde la publica ab una variant im- portantísima: XRM2 líOMO Obr. a't. To. I,/?/. 88, niim. 12. Nosaltres creyém exacte la transcripció de Laborde, sols per quan permet sa lectura. La primera ratlla es un nom propi, difícil de determi- nar; la segona un adjectiu califícatiu molt senzill. Si la primera ratlla V havem de llegir ab sujecció al al- fabet que havem donat, sols podem comparar lo nom en qüestió ab lo nom monetari H'^ 3 H J que fins avuy no s' ha pogut classificar. Si tenim comte de las inscripcions bilingües que clarament nos diuhen que s^ escribia en ibérich quan V us del llatí s' anava ja estenent, interpre- tem la Jl y la M com r y m, y allavors lo nom se podria ( I ) Catalogo de los objetos que se consertan en el museo de la Sociedad arqueològica tarracofkense: any 1862; pi. f)3. 206 llegir SaRaMesa^ que correspon al euskar Saramea y al llatí Sordes. La segona ratlla se llegeix Eolio llegint l=i, en virtut de lo que acabem de dir. Y no 's vegi contradicció en això, puig que ja està dit que V alfabet lo mateix que la llengua s' havia de modificar ab V invasió llatina; per lo que totas aquellas lletras de forma iguala à las llatinas en- cara que ab diferent so, à la curta ó à la llarga havian de pendre lo valor del poble dominador, interpolantse pri- mer, y acabant després per dominar. Donchs Eolio per nosaltres es un nom euskar en tota sa puresa. Lo nom es Eo-lio y nosaltres lo comparem ab ehai'le qu' en tots los dialectes euskars vol dir teixidor. Eo vol dir teixir ( Van Eys^ pi. 109) y la terminació s^ es- plica per lo filólech holandès per una contracció de ^ale ó gale; mes en Van Eys pren per radical Eun que vol dir «drap». Si lo nom ibérich no es «teixidor» se podria també es- plicar per Eolio, això es: Eoliho^ teixir lli^ puig liho en euskar es «lli», paraula emperò que Van Eys treu del Castella «lino» ab cambi de n per h del que dona varis exemples. Res tenim que dir del cambi fonétich, ^mes quina rahó filològica hi ha per treure liho del castellà //- no y no per lo contrari? Los euskars ó ibers qu' en tota sa llengua demostran los seus orígens agrícols y pastorils, ^no havian de tenir un nom propi per lo lli? ^Los euskars ó ibers habitants d' Aintzir y Kose no havian de tenir un nom per los llis d' Ampurias y del camp de Tarragona? Del fet que la paraula lli se trobi en totas las llenguas ro- manas y en lo llatí, ne tenim prou pera concloure que la paraula euskara no ve del castellà, puig d* igual manera pot sortir del llatí linum^ y respecte aquesta circunstancia ja sabem que Ms mes reputats filólechs admeten una forta corrent ibèrica en lo llatí; y en fi, si liho ve del llatí /iwww, sempre tenim que dit nom se troba en la làpida sepulcral del musco de Tarragona. — Eolio^ donchs, pot dir també Teixir-lli^ «teixidor de lli». 207 Ara es ocasió de fer resaltar una circunstancia que cre- yém notabilíssima. Nosaltres acabem de trobar en Sara- mesa (?) Teixidor ó Teixidor de lli^ y en un dels dos epitafis bilingües havem trobat una Fulvia Lintearia^ ó sia Fulvia Teixidora; donchs lo cas d' escriure la quali- tat d' ésser lo difunt, teixidor^ en las làpidas sepulcrals se troba del tot justificat. Eolio^ donchs, traduheix Lin^ tearia. Lo fet es tant més important, quan tenim un pas- satge de Plini per comentari. Plini diu (i): V Espanya citerior té també un lli d' un blanch exelent degut d las ayguas d' un torrent que banya d Tarragona: sa finura es maravillosa jr es allí ahont s' han establert las prime^ ras fdbricas de carbasus (telas fi nas). Donchs vet aquí la celebritat de la fabricació catalana de draps de lli prego- nada per Plini, justificada per las inscripcions ibéricas, y vegis també si ve de lluny V honra dels oficis manuals en aquesta terra, quan fins se gravavan en las portas de la tomba. LA LLENGUA DELS CIVILISADORS L' Hebreu Si la nostra interpretació y lectura dels noms geogra- fichs é inscripcions que precedeixen fins ara reputats y reputadas com il•legibles es verdadera, la téssis que sos- tenim respecte à ésser lo euskar la llengua del poble ab- origena de Catalunya reb la més complerta y cabal de- mostració. Havem dit que fins avuy las lapidas han sigut reputa- das com il•legibles, negantse al comú esfors d' homes eminents durant tres sigles, y ara afegirem, que aixís fou en gran part per causa de no haber conegut son alfabet. Aquesta consideració habia d' ésser prou y bastant perquè En A. de Bofarull ho acullis en la seva Historia de Ca^ ( I ) Historia natural. Llib. XIX.— 1 1 .—4. • . 4 208 talioiya la lectura de la làpida catalana del arch de S. Do- mingo del Call llegida en un temps en que encara no ^s coneixia P alfabet ibérich ó català^ sent aixís que quan la publicà feya ja anys qu' era conegut, de modò que bas- tava ab rectificar T alfabet, per veure P error en que in- corria. ^ La dificultat màxima oposada à la lectura de las làpi- das catalanas ha sigut la d^ ignorarse completament ab quina llengua habian sigut escritas. Los primers ensaigs de interpretació, naturalment se leren per lo vasch, puig sent una de las llenguas primitivas d' Espanya y de la que 's podia sostenir ab fonament que un dia sigué parlada en tota la península pirenaica, era lógich y natural comensar r interpretació per la dita llengua; y en los nostres dias aquesta tendència ha tingut més fonament, puig per lo trevall de Boudard sobre la numismàtica Ibérica, queda- van explicadas terminacions y lecturas dels epígrafes mo- netaris per lo vasch, que semblava qu' en V esdevenidor res ho tingués que contradir. Emperò, es lo cert que à pesar de trobarnos desde casi fa vint anys en posessió del verdader alfabet ibérich ó ca- talà, y d' haber llegit ab ell los epígrafes monetaris, tan prompte aplicavam lo dit alfabet à las inscripcions, aques- tas per conte de parlar, se feyan moltas vegadas més mu- das que may, qu' es lo que dava per resultat que molts esperits il•lustrats, y fins numismàtichs de primera forsa, y ho dihém per un que 'ns ha ajudat en lo nostre trevall, desconfiessen dels resultats obtinguts per Boudard, Del- gado y Heiss. Confessem que de motiu n' hi havia, puig si trobat T alfabet y feta la transcripció, aquesta donava per resultat una llengua desconeguda, ó bé se havia de dubtar del ins- trument d' interpretació, ó bé s' havia de confessar que las làpidas eran escritas en una llengua desconeguda y perduda en lo mon per sempre. Lo primer punt era impossible, puig davan fé las lec- turas monetarias. Y vet aquí per ahont arribavan i de- ..: 1 . 209 clarar que las lapidas eran escritas en una llengua desco- neguda y perduda. Aquesta conclusió lògica desde'l punt de vista de que acabem de parlar, oferia lo següent flanch: icóm una llengua que 's parla y s' escrigué en Catalunya fins mok entrat lo primer sigle de V era moderna, podia haber desaparegut sens deixar rastre? ^Una llengua par- lada en lo dit temps podia ser una llengua destinada a morir y à desaparèixer? Los fets concluhian per V afirma- tiva, mes nosaltres confessem que sempre 'n tinguérem dubte. Esplicar ara com havem arribat à la solució que propo- sem, es menys interessant que convenient, puig que à la fi e3 necessari esplicar lo método que havem seguit, no sens resultat. Lo método no ha sigut Ilingüístich sinó histórich. Partint nosaltres del fet de la vinguda dels Chethas à Espanya, y no podentlos deixar en lo sur per ilógich, puig los que havian conquistat lo Nil no s' havian d' atu- rar devent V Ebro, conduirem per la posibilitat de que la seva llengua que havia d' ésser una llengua semblant à la fenicia, sinó la mateixa llengua fenicia, podia ser la llen- gua en que s' haguessen escrit las lapidas ibéricas ó cata- lanes. Haventne adquirit d' això un convenciment, per los re- sultats del nostre estudi histórich, emprenguérem V en- saig que avuy oferim a la crítica y al estudi de persones més competents de lo que ho som nosaltres en tan difícils matèries. La qüestió 's presentebe en los següents termes: iw/er- pretar imas inscripcions escritas en una llengua desco^ negnda^ que residtaban també serho ab elissió facultativa de ífocalsy sense divisió de paraulas. No sabem perquè '1 problema presentat en aquestos termes havie de dar Iloch a que las persones series se ri- guessen del esfors que 's feya per llegir unes inscripcions que ab lo cambi de vocals lo mateix podia dir un mot, pota, que peto, puig los dits no podien ni debien desco- 38 2IO néixer, que hi ha hagut llenguas escritas de la mateixa manera que re'^ultaban serho las primitivas inscripcions dels catalans. A nosaltres precisament aquesta singularitat era la que 'ns animaba en lo nostre trevall d* investigació, puig de- yam; si lo nostre poble Cheta es lo poble conquistador del Egipte, y M propagador en Europa de lo seu alfabet, la nos- tra llengua escrita ha de presentar una certa similiíut ab la seva, y la primera que trobabam era precisament aques- ta elissió facultativa de vocals, es dir, una manera d' es- criure tal en la que 's podian suprimir ó no, à voluntat, un cert numero de vocals ó totas; y bé, això que resultaba cert y probat per l' ibérich y català, resulta fer també la escriptura pròpia dels Egipcis. Se dirà que las vocals suplidas en V egipci no son unas vocals arbitrarias, es veritat, puig se ha referit V escriptu- ra egipcia à la llengua copta, mes aquest trevall sortí, di- guemho aixís, d' una intuició que la experiència ha justi- ficat. Donchs pet nosaltres, trobada ja una similitut per V escriptura, no 'ns faltaba més que trobar una manera de suplir las vocals que no fos menys rigurosa de la trobada per r escriptura geroglífica. Y una volta vejerem confirmada per la dita simili- tut, la nostra teoria històrica d' ésser los Chetas los que civilisaren à Catalunya, y portaren la manera d' escriure cgipcíaca; recordarem desseguida que V hebreu s' escriu ab completa clissiò de vocals, y moltas vegadas sense se- paració de paraulas, de modo qu' una làpida hebraica ahont sols hi hagués escrita la següent paraula p que 's llegeix ...í w... estaria escrita en llengua desconeguda, mes posant entremitj una e resulta Ben qu' en hebraich vol dir 7?//. Donchs lo sistema egipciach era lo sistema Cheiha. Direm ara, perquè no'n fassin un argument aquells que no concixin V escriptura geroglífica ó sistema d' escriure dels Egipcis, que la nostra divisió en paraulas de las ins- cripcions ibéricas ó catalanas no es tampoch ni una cosa nova ni una cosa arbitraria. 21 I En primer Iloch direm que Ms Egipcis qu' ensenyaren d' escriure als Chethas, escribian de la mateixa manera que 'Is primitius catalans, es dir, sense separació ó divi- sió de paraulas, y que la manera egipcia es la manera chetha y la manera dels fenicis, la dels cartaginesos y de casi tots los pobles antichs. La pràctica de nostre sistema nos havia d' oferir difi- cultats grans, y la més gran la de havernos de servir de una llengua que no 's pot dir ni assegurar que fos exacta- ment la mateixa que parlaban los Chethas al arribar à Espanya; mes nosaltres considerant que 's fa us, y bon us, del hebreu per interpretar las inscripcions fenicias y púnicas que eran cassos semblants al nostre, ab las ma- teixas reservas y restriccions declaradas per lo fenici apli- quem r hebreu à las inscripcions ibéricas ó catalanas; donchs no s' esperin trobar ni las rigorosas concordancias necessarias en tota inscripció de idioma perfectament co- negut, ni un rigorisme de vocals que fins no pot dar V he- breu, puig lo sistema dels masoretas no té 'n lo seu favor mes que la seva autoritat, y ademés hi ha que contar ab los cambis fonétichs qu' implican sempre M parlar un nou poble una llengua extranya à la seva, ó sent fins la seva mateixa, aixís donarem una transcripció ó fidel ó justifi- cada per las vocals mes del tot rigurosa per las conso- nants ab lo qu' esborrarem lo possible dubte, que resulta- ria de tota altre manera, d' ésser lo nostre fet, un fet arbi- trari y sospitós. Segona dificultat. ^Fins à quin punt los Chethas avehi- nats en Catalunya y trobanise ab un poble que parlaba una altra llengua, conserva la manera del hebreu de su- primir las vocals? En la hipótessis de que la seva llengua sigues llengua vulgar, parlada, al escríurerla,clar està qu' una supressió rigurosa de vocals no resultaba ni del geni de la llengua primitiva, ni del sistema de V escriptura geroglífica, donchs hi ha Iloch à estudiar en tota trans- cripció quan las semi-consonants del hebreu tenen valor de consonant, ó d' aspiració, y quan lo valor es el d' una 4» 212 vocal pura y clara: nosaltres no podem avuy per avuy dar reglas per fer aquesta distinció, y sols podem recomanar un pacient tanieig. Semblarà sens dubte als que llegexin, que una vegada en posició de la llengua de las inscripcions, tot està dit y fet, y que ja no hi ha mes que traduhir, sen aixís que ara comensan los trevalls. Nosaltres toquem aquest punt no per sangrarnos ab salut com se sol dir, sinó per demostrar qu' en matèria tan difícil rara vegada, y això tractantse dels mestres, s' ha arribat à traduhir d' un cop una inscripció semítica, hebraica, fenicia, púnica, ni quan ha vingut escrita sensa separació de paraulas, ni encara ab aquesta ultima cir- cunstancia. Llegexis sinó lo que diu En Halevy en las planas 2 y 3 de las sevas Melanges cT épigraphie semítiques etc. lli- bre destinat à reveure y corretgir totas las inscripcions semíticas publicadas fins V any 1874, y hom quedarà ma- ravillat al veurer la munió d' imposibles traduccions auto- risadas per los homens mes eminents. En Derenbourg, un nom que fa autoritat, deya en la mateixa fetxa en lo Journal Asiatique (i) per excusar las dificultats y contradiccions dels traductors, «per no des- acreditar la cieneia semítica pensis per un moment à cuantas lecturas no ha de donar lloch la tercera línea de r inscripció d' Aschmun'azar composta de trenta una consonants». Y diu això home tan eminent à propòsit de la lectura de las lletras següents nS^nnoSm de la tercera ratlla de V inscripció de Carthago feta per ell mateix, puig mentras una vegada llegeix nSy n^iD Si y traduheix (lite- ralment) «jo posaré lo pobre en alt», la segona vegada conservant la mateixa divisió de paraulas y fins supri- mint també la primera / llegeix ,«jo he overt la porta de las estables de las bestias que hi mamaban». Donchs no i f ( I ) Tom. ÍII. Sept. sèrie, pi. 224. 1 <, * I 2l3 sens motiu deya En Derenbourg; Ho confeso^ hom queda confós devant de dos ensajos de interpretació igualment admisiòles^ y sempre tan discordants^ y en los qiie^ sense dubte^ vindran à afegirse en lo esdevenidor altres com^ binacions mes ó me?iys conformes al geni semitich. Si volguéssim citar altres casos no tindriam que fer mes que obrir lo llibre d' En Halevy. Donem emperò, una proba del cas que semblarà ex- traordinari, de donarse tres lecturas (fins ara) de duas li- neas d' un papirus arameo deTurin, originari del Egipte, escrit ab separació de paraulas. Geseni, res menys que Geseni ne fa la transcripció y llegeix: Deus^ domine me! ex conculcationi servum tiium c [ú^t)vita una est, et verax dominus meus est Jehovah?,.. Empren la lectura de las duas ratllas lo sabi aleman En Merx y traduheix conservant la transcripció d' En Ge- seni, per lo que fa à la primera ratlla, «yl mi senyor MithrawahichtÇa)^ lo teu servidor Pakhim y declara que de la segona ratlla no 'n entén un mot. En fi, avuy lo francès En Clermont-Ganneau, sempre sobre la transcripció de Geseni, reprèn la lectura, con- serva la feta per En Merx per la primera ratlla, y tradu- heix la segona per Vivent^ joyos y fort; forma de salu- tació, y luego com entran en matèria, diu: Mi senyor^ que siga (i). — Vegis à que ha vingut à parar V alta lucubració bíblica d' En Geseni, à una entrada de carta de las mes remplonas y vulgars. Donchs de nostras lecturas s' en poden esperar cor- reccions tan grans com las anotadas, à pesar de tot nostre afany per evitarlas, y no seriam nosaltres qui derrera- ment las agrehisiem, puig que mes busquem la justifica- ció de nostra teoria històrica en aquesta part de nostre trevall, que no V exactitut de unas traduccions, que nosal- tres mateixos no esperem de nostre insuficiència. (i) líevue Archeoloçigne^T . VXXV^l, pi. 96 à io5. 214 Havem de dir en aquest punt, per quina regó'ns limi- tem à la lectura y transcripció de las làpidas catalanas. Be que de haverse parlat en la Turdetania y Bastitania una llengua fcnicia no hi hagi dubte, nosaltres deixem à los sabis andalusos V estudiar la qüestió de si la llengua turdeiana era un fenici pur, ó un libich-fenici, y per lo que fa a la regió celtibérica ahont s' usà lo nostre alfabet, direm que los ensaigs que havem fet no 'ns ha donat cap resultat, de lo que concluhem en favor de una interpreta- ció vasca-celta. Per tot lo dit, donchs, ens havem de limitar à la trans- cripció de las lapidas ibéricas ó catalanas. Aquí sur una qüestió prèvia: ^las làpidas cscritas en he- breu son anteriors ó posteriors à las vascas, ó vice-versa? Aquesta si be 's mira no es qüestió. Clar està que al arri- bar los Chethas d la península, y al trovar en ella nn po- ble de llengua euskara no T habian de forsar à parlar sa llengua, ademes los epitafis de Tarragona 'ns han ense- nyat que lo vasch era parlat quan s' introduhia ja lo llatí. ^En quina proporció ó relació se parlaban ab duas llcnguas? Passa à los Chethas lo que à los goths que à pesar de essar germanichs se llatinisaren per complert, es dir, los Chethas adoptaren la llengua dels euskars? No ho creyém possible, puig per nosaltres si los goths y franks SC llatinisaren, fou, per quant se trovaren en front d* un poble mes fort en civilisació, y el cas contrari es lo cas dels Chethas al arribar à la vall del Ebro. S' ha de tenir donchs com per cert, lo fet de que men- tres r euskar pogué continuar y continua sen una llengua vulgar, ó la llengua del poble ó d' una part del poble, V hebreu ó fenici dels Chethas fou la llengua de la gent ilustrada, la llengua sacerdotal y sabia, ó si 's permet, la llengua oficial. Per lo tant tingas per entès que totas las lecturas que ^ seguiran han sigut primer ensejadas per V euskar, sens que ab això volguem dir mes que, per nosaltres, no 'ns ha sigut posible transcriurelas per V euskar. Y ara ens re- .>k f. 2l5 comaném à la paciència de nostres lectors per lo agre del trevall, asegurantlos que d' estar nosaltres en lo cert, sos fruits seran dels millors y mes considerables, y qu' en pocas paraulas, lo sol de la veritat illuminara la nostra teoria històrica. Núm. I. Procedència. W Alcalà de Chisvert, publicada en la Memòria del Príncipe Pio sobre las antiguetats del regne de Valencià, làmina I, nüm. i5. Tomo VIII, de las A/e- morias de la Real Acadèmia de la Historia. Aquesta transcripció sofreix mudansa en V obra d' En Masdéu, puig haventli comunicada lo mateix Príncipe Pio la transcriu fent de la r" y de la |í una sola lletra ab jucla,ó sia una M ab jucla en la segona cama. (i) No coneixent la pedra sí es que 's conserva; deixarem la qüestió per resoldre, en quant a la seva exacta forma! Transcripció: Lectura. De dreta d esquerra: Ben Qoalb ó Ben Kealb Los Beni Kalb son citats per Herodoto com una tribu de Lybichs. Mes endevant tornarem à trobar aquest nom. Vet aquí un cas en que la n es pura vocal, de modo que pera V exacta transcripció hebraica deuriam suprimiria, lo que no fem per no donar lloch à confusió, y perquè 's (i) Masdcii.— T. XIX» pi. 2*")7. vegi que per los Ibers era facultatiu com per los egipcis, la supressió de vocals. Num. II. Procedència, Publicada per Masdéu en lo Iloch citat, tomo XIX, pi. 267, habentli sigut remesa per lo Príncipe Pio: r•ixoóAnoMY NI " Transcripció: íinioSsyttrm Per primecft vegada trobem en una làpicfe la TT lletra que solss» dona en las omonpyas amporitanas. La 5 tam- bé es rara fins en las monedas, circunstancias que afegidas à las variants ab que la publica lo Príncipe Pio en las an- tiguetats de Valencià, obr. cit,^ lam. i, num. 12, fa que la publiquem ab las reservas consegüents. Lectura. — Llegim de dreta à e^uerra: a Monument: ^a^ — Jebus ó Ibisench; los Jebuseos, tribu del sur de la Palestina, y pobladors ó civilisadors d' illa Ivisa. Opelsar. — Nom propi: compost del nom propi Ss3r — Geseni^ pL 481; col. I, y de la terminació Sar^ tan carac- terística dels pobles semítíchs. :an nos sembla ésser lo mateix ](T)an inteligencia^ pru- dència. Es dir: Monument del Jebuseo Opelsar^ lo prudent, Nüm. III. Procedència, — De Sagunt. / 21 Variants, * I. DOIfXC:^NCAA |fNAAA< X Príncipe Pio: pi. 58^ mim. 120. En Phillips Ueber das Iberische alphabet la publica sen-, se los dos punts en la primera ratlla, y en la mateixa cambia nostra f per í**, y en la tercera suprimeix laX-* tot aiió serà per equivocació d' imprenta, puig diu la co- pia de las Memorias de la Real Acadèmia de la Hiftoria qu' es d' abont nosaltres treyém nostra copià. II. líNAAIsJI Transactions ofthe royal Irish Academy. — Tom. III, pi. 46, mim. 10. Lo Comte de Laborde la publica en son viatje. Tom. I, pi. 11^ pi. T43, //tóm. 10, ab variants importants. Per T ordre de colocació de las Iletras segueix a Bayer (Tran- sactions etc.) mes la varia donant la primera ratlla com lo Príncipe Pio, emperò per lo segon vers de la mateixa suprimeix la ^ y després de la següent < posa I y prou. En la segona ratlla suprimeix la |. Y en la tercera treu los dos punts de desprès de la n. ^Es una nova variant la copia feta per nostre amich En Balari, de la làpida que avuy se troba empotrada en lo mur del Teatro de Sagunt y que dona de la transcripció del Príncipe Pio tan sols las quatre primeras Iletras de la primera ratlla, las tres primeras de la segona y las quatre primeras de la tercera, ab cambi de A per A qne ha co- piat En Balari, ó es una nova làpida? Restauració. Lo fragment de l' inscripció portat per Ba- > * Sq 2l8 larí, que 'ns sembla indicar que la làpida íntegra tal qual la copià lo primer Pérez Bayer (?) es per sempre perduda, permet intentar una restauració per lo que fa à lo seu va- lor alfabétich, mes per quedar resolta la qüestió de la res- tauració queda un punt gravíssim per aclarar, y es el de la forma en que s' ha de suposar escrita. Havem dit gravíssim per quant se tracta de determinar si s^ ha de llegir de dreta à esquerra à la manera semítica ó de esquerra à dreta à la manera europea. Com la part dreta de V inscripció es trencada, no po- dem saber com acaba y per consegüent, si per la dreta coiQtfisaba V inscripció en línea, puig mentres de las co- pies o* En Balari y del Príncipe Pio, sembla que s' hagi de llegir d' esquerra à dreta, de las copias de Pérez Bayer y de Laborde sembla resultar tot lo contrari. Emperò s' ha d' observar una cosa y es, que com lo que determina més la lectura de dreta à esquerra es V úl- tima ratlla del Príncipe Pio que surt ab sis Iletras, reduhi- das à cinch aquestas conforme als demés, ja s* aplaneixen las dificultats, puig feta la supressió desapareix la des- igualtat de las líneas. Escribintla donchs de dreta à esquerra conforme resulta de comparar las quatre variants, això es, donant per cada lletra la major suma d' autoritats, tenim que resulta la transcripció de Pérez Bayer com la mes autorisada (n.** II) emperò en la segona ratlla tenim V y |í, mes ja 's compren quant fàcilment T una surt de V altre allargant las camas, com se veu clarament per la primera ratlla; aixís nosal- tres proposem que 's llegeixi i per quant en lo dit lloch mentres lo Príncipe Pio sol llegeix |í, Pérez Bayer, lo Comte de Laborde, Balari, llegeixen x Y per últim la seguritat que tenim de V exactitut de la copia d^ En Balari fa que adoptem sens vacilar la dita lletra per la nostra lec- tura. Transcripció: 210 12222 : p... Lectura. — De dreta à esquerra: d^dS S A Lakis. — Lakis, nom propi ben conegut, in planitie tribus Judcc quod olim sedes regia CanaftíBo- r um fuerat: dxwGtstm. j. xyins — Katpoa^ aquest nom no 's troba en la Bíblia, mes a nosaltres nos sembla que lo explican los noms ka^ voa ó kauoa dels epitafis Berebers. (i) Los altres dos noms propis u, Nebo^ y n^Si:, (n) D' Elaie son noms bíblichs ben coneguts. Donchs la lectura que nosaltres proposem es la següent: A Lakis Katvoa..,fillde Nebo (dels fills,) dels beni.,, t D' Elaie, Núm. IV. Procedència. — De Sagunt, Variants, IA <--£ ^•"c C3 • • • i- 5 C8 U u 1 »i4 Z_ '^ • • • o 3 lli n S c ^ c ^4 • • • <-- Q ^1 WD Q •• 3 i- ® P T- "^ 25 § • ^• n -x • • • i-^ CJ c o o CO c 'i s • • • tsc \ ce • • ^f- ^ O P • • • e vo <>••- « ^ r- S • • « <^ 1 o Oi O" u ec O Oi MD 3 T .^ O^ <'-a -s NN i- 2 ^ O^ G »í»i fe. • • • 1 S i- i O X en — 2 <-- z- • • • ^5 e • • • Oir -s- W 1 • *-< c/) CO U Oi i- s s. 00 • • • " <-- i' <^ • • • ce ir> An^Q ~ A-a: - o O- »- 3 *-»' a Hi'n 3 ^^ «8 — t\ • • • • • • (Dp rs o 1* i- - S — n ^ • • • Sri ^ ^DD i »3 .2 s: • • • vo i.' V n 0Pc; ce ss E o en ce ce c se • • • Z_ ri o-«- ce ce D'F 1 1 • > Ú «3 2 227 ni»K^ — (i). Vet aquí un cas ahont se veu que la | ibérich s' hauria de llegir i, y no ii=v ó b per tenir lo nonn escrit en tota correcció. — Aquest cambi de vocal pot representar un cambi de pronunciaeió per lo poble iberich, pot repre- sentar r influencia grega, d' ahont I pot esser v y llegirse i y també u. Sent innegable V influencia grega en Sagunt, y resultant dirse aixis mateix la fortalesa de Carthago com la de Segunt Bírtsa ó Byrtsa^ paraula tinguda per grega ab motiu de la faula de Qido, mes que avuy s' ha probat per Geseni (2) y Renan (3) que es paraula del tot semítica del hebraich nTa que en Galdaich y siriach es Nnm, la corrupció del nom iberich, lo cambi de ^ per ] y de » per n indica clarament que lo nom grech havia sus- tituit al nom iberich, y axis no s' escriu Birta^ sinó Birt- sa com ho feyan los grechs. — La iod final indica clara- ment que lo nom està en constructo. La traducció de la paraula hebraica ó caldaica se pot fer per arx^ com per murs^ murallas^y nosaltres en vinut de trobarse lo nom en constructo optem per murs^ com Birt sa. ^v — Havem justificat en lo nostre silabari la lectura del ghimel ibérich ab dos juclas com gai^ gei etc. goi^ po- ble, d' ahont la tt? final del primer vers no es mes que un signo de genitiu propi de las inscripcions fenicias, ó es- critas en llengua fenicia per los pobles occidentals d' Eu- ropa com ho ensenya En Halevy per T inscripció de No- ra, y r inscripció de Tugga. Tenim donchs com ya sabem lo primer vers explicat y resulta dir (0 La forma ibèrica de l^ alet no la representem de una manera prou exacta, mes nostre imprenta no te caràcter que mes si sembli, y la dife- rencia es poca puig consisteix en que mentres en V inscripció se trova la volta agafar del mitj quedant recte lo pal, en la nostra transcripció arranca d' aquest — Lectura d' esquerra à dreta. (1) Lexico etc. (3) Hist. des langues semitiqneSt pi. iiS nota. ^ K 228 J Los murs del poble del | ^mes es posible que de tal modo dividis los versos 1' au- tor de la làpida de Sagunt? iSe pot admetre lo cas d' una ratlla acabant ab una preposició, ab un signo de genitiu? — Nosaltres havem de justificar nostre lectura, lo que es- perem fer ab lo següent exemple. — 1/ inscripció de Tu- ga de qu^ havem parlat esta escrita de la següent manera, etc. . . que 's llegeix Ta:ü üina (i) donchs es un fet comprobat ja per la ciència. Lo segon vers necessita també una esplicació completa. Lo primer mot es nu que no 's trovaria en cap Lexich hebraich qui li busqués. Mes com es cosa ben sapiguda que en lo mateix hebraich T alef cambia subint en ain y viceversa, v scepe emollitur in litteram n, donchs si això es axis per la llengua mare, ab mes motiu s' ha d' adme- tre que passaria ab pobles sustrets à la seva directa in- fluencia. Per lo dit llegim nosaltres Wi y com Wi trovem ja lo mot, traduhintlo per pais fundantnos en la magní- fica disertació que per probar tal traducció escrigué En Halevy en la seva citada ohra^ planas 68 à 72. Y queda sols per explicar lo mot \-iu(i)ü. — Aquest mot tampoch se trova en lo Lexich hebraich: no seria per lo tant poca fortuna la nostra si los sabis d' Europa aceptes- sin r explicació y lectura que anem à fer de dita paraula. — La lectura de dit mot tal com sona en V inscripció es Ieigouth, y d' un pais leigoiith non ha parlat may cap geógrafo, ni antich, ni modern. Donchs, ^com y ahont anar à trobar lo pais de Ieigouth de T inscripció de Cas- telló? Per arribar à lo nostre fi ens férem lo següent argu- ( I ) Monument de Rouch (fill) de Nagid.— 1/if /tffi^M «f epigraphie et ar- cheologie semítiques^ pi. 87. > >** 229 ment.— ^Las monedàs de Sagunt no portan aquest nom si- nó quant hi es en llati. L' única inscripció ó iligenda de las monedas autonomas es Arse. ;Arse vol dir Sagunt? Per saber lo que volia dir Sagunt prenguérem la faula de la seva fundació, contada per los grechs, segurs de tro- var una explicació anàloga à la de la pell de bou ab qu^ explicaren lo mot caldaich de Birtsa. — Y efectivament la Iligenda diu que Sagunt fou fundadada per Zacyntho ó per los habitants de V illa jonica de lakyntho avuy Zante. — Aquesta explicació 'ns va fer creure que no 's trataba mes que d' una homofonia, y no 'ns equivocabam. — Nosaltres nos posarem allavors la cuestió de saber Za^ cyntho que volia dir, y Curtius consultat per nosaltres no va respondre à la nostra demanda. — Allavoras empren- guérem la etimologia per nostre conte, y diguérem, que Zakyntho era igual à Yakyntho^ y per veuroclarno hi ha com posar escrits en grech los dits noms un al costat del altre, y tenim; Z...àxMoç — Zakynthos — Zacynthos. Y— ..ixi'vOoç — Yakynthos — Yacynthos. es dir noms del tot iguals ab lo sol cambi de zeta per up- silon. — Si prenem ara lo nom TaxivOoç y pronunciem la x com k tenim Yakinth^ nom que no es igual al de V ins- cripció de Castelló leiffouíh^ però que no hauria rechas- sat ja la sinonimia cap filolech. Nosaltres tirarem encara mes endevant. lakynthos es lo nom de la pedra preciosa y de la flor dita Jacinto avuy en dia. Del estudi dels Jacintos nostres ó pirenaichs, En Lamarck ne feu una varietat el Hiacinthus hispanicus^ donchs la celebritat de nostres flors comparadas ab las del orient d' ahont semblan fins originarias, podia ser la causa de que'sdongués à unpais ple de Jacintos^ aquest nom. — La explicació era satisfactòria, mes nosaltres no'ns donarem encara per satisfets; mes partin del dit supòsit bus- carem en r hebreu, lo nom del Jacinto, y dit nom no se 23o hi trova, es una paraula perduda. íQue fer? — Lo qu' en iguals casos ensenyan los grans semitistas, los Geseni, Ewald, Renan etc. acudir al alarb, y en T alarb tingué- rem la inmensa satisfacció de trovar per lo nom del Ja- cinto leaikoiith^ sentint molt que la nostre imprenta no tinga caràcters alarbs per escriurer lo nom tal com so- na, (i) Tenim donchs: Inscripció ibèrica mot arabe Ieigouth Ieakoüt no hi ha donchs dubte de que lo mot iberich Ieigouth^ traduhieix V alarb leakout^ y lo grech YobttvOoç. Donchs Sa- gunt no se digué may tal nom. Sagunt, es lo nom del pa is, de la gent; lo nom de la ciutat era Arse^ y aquesta estaba edificada en lo Pais de Ieigouth^ es dir en T aber Ieigouth, Lo vers segon : aber Ieigouth \ es donchs pais Sagunti. Lo vers tercer mereix també algunas explicacions. Wt de^ n], nosaltres llegim n] per ^] que es lo que dona r inscripció ibèrica cambi fonetich conegudissim y propi de la llengua fenicia que feya de las n, i. 4i Tenim luego lo nom 3rï], arrel que declara inusitada Geseni, mes que no ho seria tant quant ell la trovà, y ara ens surt en una inscripció ibèrica. Probablemeut diu lo mestre, aquest arrel sona y val com las arrels D3?3r, nyjr, y aixis nosaltres llegim, (tcomprimi^ apreta la resistència» relerinnos à aquella part de las fortifícacionsde Sagunt de que parla lo primer vers. Respecte de la lectura del vers 4, férem notar que V ur kakare se traduhiex ciutat circuit construcció impròpia del geni de la llengua hebraica yque claranent indica un ( I ) Las llctras son i>, tf, gafy taUj te. 23l modo de parlar propi del poble iber. L' últim nom d' aquest vers es in que nosaltres llegim (a)ni, la falta de la 2 no sabem com explicaria falts com estem de medis per determinar la fonètica del fenis-iber. Tal volta fou su- primida per abreviatura. Lo nom propi del vers 5, n^ini], Auraun^ (i) sona en Samuel 1 1, 24, 16. Mes endevant discutirem aquest nom. iy pala, hauria de ^s^tv palas^ la supresió del signo de plural no te importància, puig se trovan iguals casos en bon nombre d' inscripcions semiticas. Lo vers 6 presenta serias dificultats de traducció, per lo tercer grupo en que havem dividit lo nom; {^N^1, seria una metatesis de n>3N í/^í ahont? Res hi ha que dir respecte dels versos 7 y 8 emperò férem uotar per lo que toca al vers 8 la rigurosa traduc- ció que per V hebreu fem del nom iberich, y com lo valor de la /Jv correspon exactament à la i. Mes endevant tor- narem à parlar d' aquest nom de Adoniiahu per quant hi creyem veuri lo nom d' un heroe Sagunti. Lo vers g presenta la dificultat del primer signo, puig tal estrella no hi ha medi d' explicaria. Si la suposem for- mada de una -|-=/2 ó de una X=^ ílos altres brassos val- drian com juclas? Si llegim A, lo nom podria ser IT Dei^ Tn^ sona com nom propi en Esdras IV-q com Deiv Si llegim /, tenim Tadei nom propi ben conegut. Las dificultats continuan per lo vers 10 puig llegim com 3.* persona del plural del perfecte de kal ün llegint DT [^] Lo vers \ i ens dona la novetat de la n unida ab lo verb. Geseni fa constar que T n s'usa be que rarament com pre- fix de verb, y diu ademés qu' à vegadas serveix de relatiu y per tal la prenem en nostre present cas. (1) En Samuel lo nom es Aurana; nosaltres donchs estem autorisats à posar també a final. No ho havem fet per quant, com ja ho feu notar En Renan, en fenici son molts los noms propis acabats en n. 232 Las dificultats que van continuant per tota aquesta part central de nostra inscripció al arribar al vers 12 se fan majors de modo que d' ell sols proposem la lectura del nom propi Aurauqa que podem distingir per llegirse igualment en lo vers 5. No s' aplaneixen las asperesas al arribar al següent vers. Lo primer grupo del vers i3 se pot llegir com ho fem bé que r arrel s' hagi de determinar per altres llenguas ger- manas. Mes per lo grupo següent tenim ja major dificul- tat, puig à mes de tractarse d'una arrel incerta y dubtosa com la declara en Geseni, tenim necesitat de donar à son sentit un valor digemo ?xis metafórich. En castellà se diu se doblego la resistència (del enemich), en català dihem los van dttbld^ donchs aquest sentit proposem nosaltres que 's dongui à V arrel in]. Lo vers 14 se diferencia entre la transcripció y la lec- tura, mes nosaltres creyem que la diferencia consisteix en una metàtesis. Per fi tornem à entrar ab lo vers i5 dins un terreno mes franch y ela, puig la lectura de dit vers sols comporta un cambi de la per n lo que no ofereix cap dificultat. Lo vers 16 dona una particularitat digna de fixarshi, tal es el sonar lo nom Arsense puig la terminació es evi- dentment llatina. ;Com csplicar aquest fet? ^Per T influen- cia de la llengua llatina en T aliada dels romans? ^En \ influencia que )a los llatins exercian per lo Mediíerra? O be llegim mal, y havem de partir lo nom Nittrn Jttrn, en aquest cas declarem que nosaltres no havem sapigut tro- var lo just valor del arrel :3tt7n. Lo vers 77 dona una lectura clara per dos dels quatre grupos en que creyem que 's divideix, mes la lectura dels altres dos es per nosaltres difícil, y tan mes difícil quant no volem forsar en res la màquina, com se sol dir, per arribar à resultat, y quant precisament creyem que 's tracta del heroich sacrifici dels saguntins. Continua la dificultat per lo primer grupo del vers 18 que no acertem com llegir. — La lectura dcí segon grupo, 333 cambíant la y per 7 que no te res d' anormal, dona lo nom memòria y monument. Respecte la lectura del vers ig s' haurà notat que He* gim per vr, això no te dificultat. Luego proposem que *s llegeixi ab elisió de la segona alef considerant aquesta vocal. Això se pot justificar recordant, qu^ en aquellas inscripcions escritas en euskar, y també en las numismà- ticas, la elisip ó supresiò de vocals es facultativa, donchs res mes natural y logich qne suposar ò be igual sistema per lo semitich, ó be una distracció per el cas present.— Mes d' un mot que declarem duptòs ó impossible — per nosaltres— -de traduhír, hauriam donat per lo clar, de lle« git tal qual semi-vocal com vocal pura; no ho havem fet perquè no ^s digués que forsabam lo resultat, si ara ho fem es perquè surt tan clara V evidencià que ^ns sembla n9 hi haurà dificultat alguna en punt à admetre la nostra lectura. Curiosa es la lectura del vers 20: lo nom propi del heroe de Sagunt enterrat en lo puche de Castelló 'ns sembla eus- kar, puig si be la | y ^ podrian llegirse Bel [Belo)^ de las altras duas lletras no sabriam que ferne, per axó propo- sem que 's llegeixi Bilkia fent la /r, g^ per nostre fet, y clar està que dit cambi per lo modern euskar no te res d' es- trany ni d' inadmisible. Lo mot Bilgia se trova en Larra- mendi y també en Van Eys. — Lo nom de la ciutat Aies (e) es ben conegut, es lo nom de la moderna Isona; en sas monedas lo nom es Iese y en sas lapidas Uatinas lo nom es casi be sempre Aeso: altres vegadas sona lesa. Donchs Aese ò r Aiese de la nostre present làpida nos torna à donar ó bé qna nova proba de T influencia llatina, ò una particularitat de llenguatje propi dels ibers-semítichs. Re- cordis lo qu' havem dit de 1 n que 's trova devant lo nom de gades. Lo vers 21 no te res qu' explicar. Resulta donchs dir T inscripció de Castelló: «Las murallas del poble del pais leigouth de cap aques- Dta part apreta ciutat circuit lo feros el Aurauna pala (sj 3a i* í ^. 234 »de manera no son ruinas aquestos lleons Adoniiahu »(Deiv, Hadid, Tadei) ells mateixos obstruïren als quals ï)fcren .. Aurauna astut doblega palas resistència prosapia »del poble de ma ciutat arsense alegre., .fort (a)... Monu- »ment del varo Belkiia ciutat Aiese prosapia dels fills (be- »ni) el Arse.» Es dir: La Birtsa del poble del pais Sagunti (leigouth) de cap aquesta part^ apreta lo circuit de la Ciutat lo jteros el Aurawia ab palas ^ de manera que ;/o son mes que rui^ nas aquestos lleons Adoniiahu y Deciv (ó Hadid Ta• dei) ells mateixos obstruireu y feren Aurauna ab astúcia doblega ab palas sa resistència. La prosapia del poble de ma ciutat arsense... alegre... forta MonU" ment del varo Belküa de la Ciutat dC Aies (e) de la prO" sapia dels beni (fills) d' Ai^se. Per estimar en tot son valor la gran importància de P inscripció de Castelló, no hi ha nies que comparar son dit ab lo que conta T. Livi del siii de Sagunt, es dir de la Ciutat d' Arse, y allavoras se veurà sinó justificada del tot nostra lectura, al menys comprobada de una manera satisfactòria. Diu Livi que 'Is Carthaginesos atacaren la Ciutat «per ))un angul de la muralla qu' avansaba per una vall mes »unida y oberta qu'elterrenocircumvehí... d' aquest cos- to tat comensà V atach principal.... Una torre inmensa do- »minaba aquell costat de la muralla, Hist. Rom. Llibr. toii-iiv. — «Batuts los murs sens descans, estaban esquer- » dats per varias parts... En un costat una llarga bretxa »habia obert la vila; tres torres y la muralla que las unia »s' habian enfonsat...» id-id. viu — «los saguntins habian v)trevallat nit y dia sens descans per aixecar un nou mur )>cn lo punt en que s' havia obert la bretxa... Quafnt las «catapultas habian natejat las murallas de soldats, Hani« »bal aprofitaba V ocasió y enviaba 5oo africans ab palas »pcr' arruinar lo peu dels murs... Enfi s' apoderaren d' un «mur... los saguntins ne feren un d' interior...» id-id. xi. Per últim vcnsuts tots los obstacles y veycntse perduts los saguntins se sacrificaren. M 255 La concordancia entre lo dit per Livi y T inscripció de Castelló com se veu es completa. Adoniiahu y lo seu com- pany son aquells que dirigian la construcció dels murs interiors y qu' evidentment son los que detingueren als carthaginesos quant s' apoderaren de la ciutadela ó Birt- sa. Mes la relació del historiador roma diu que dirigia V atach Mahrbal en ausencia de Hanibal, mentres que V inscripció de Castelló parla d' Aurauna. ;Pot existir al- guna relació en Mahr y Atir radicals dels dos noms? O bé havem de tenir a Aurauna com lo jefe cartaginés que manaba als que obriren la bretxa y entraren en la vila, es dir lo jefe de la vanguardia? Havem terminat nostre estudi lapidari; desitjosos de probar nostre teoria havem emprés en aquest punt un es- tudi superior a nostres forssas, y que no hauriam portat a cap sens V auxili y entussiasme de un bon amich repu- tat filolech que ns ha volgut ajudar y alentar, y de qui no podem dir son nom, puig sa modèstia que 's tan gran com son saber ens ha imposat lo gran sacrifici de no do- narli públicament las gracias; mes ja que no podem dir son nom direm que 's sembla molt al autor del llibre que dins no llarch temps tractarà de nostre llengua catalana, com d' ella ne saben parlar los que cstudian las llenguas ab criteri científich y ab esperit d' investigació. NOMS PROPIS DELS PRLMITIUS CATALANS. No podiam, ni debiam per arít y difícil deixar d'en- sajar T estudi dels noms del primitius catalans, un dels medis que mes clarament proban la filiació de un poble. Fins avuy los filolechs estan conformes en atribuir tots los noms propis à dos ordres d' ideas, las mes contrapo- sadas, puig fins ara tots los antichs noms analisats nos 236 han donat ó be noms de Deus, ó be noms de objectes vul- garisims, de circunstancias personals, 6 de onomatope- yas. Una vegada dit això ja 's veu tota V importància històrica oel nostre estudi, puig que si trovem noms de deus, ja tindrem averiguat à quins deus donaban cuit los antichs catalans, y si 'ns surten noms derivats de onomatopeyas ò de noms vulgars ò comuns, ja sabrem quina llengua par- laban los fundadors de nostre nacionalitat; per això havem colocat aquest estudi en aquest lloch puig es un epilogo demostratiu y comprobatiu de quant havem dit fin« assi dels orígens j" llengua del poble català. Desgraciadament los historiadors grechs y romans nos han conservat un tan curt número de noms propis de personas que Ms podem contar ab una ma, puig los únichs que recordem son: Indibil^ Mandoni^ Amiisiiusy Biltstage, Comensem donchs per lo nom mes cèlebre, y ja esta dit qu' aqueix es el del heroich. Indibil, — La forma llatina d' aqueix nom no'ns hauria amagat may lo verdader nom del hcroe de la pàtria: mes per sort los grechs, Polybi, al conservarlo en la seva his- toria, ho feu donantli una ortografia mes adecuada al nom genui d' Indibil, puig per conta d' escriurel com ho han fet los llatins, escriu 'Av8op«x y en aqueixa forma ja ^s veu clar com se diria lo jefe dels Ilergetas conforme à la llengua del pais. Escribint donchs lo nom ab arreglo à la ortografia y llengua dels primitius catalans, tenim que P acent tènue grech es una h de ahont ja la forma HandobaLHan^ es la primera silaba de Hanibal, y An-milcar, etc. Lo nom del gran general Cartagines es Syi ^:n, es dir Hani-Bal^y vol dir la Gracia de Baal, La segona y tercera silaba 'ns do- nan lo nom del gran deu siro fenici ab la seva mes gene- ral apelaciò, la adoptada per la Ciutat Eliounithana, es dir Itho [n) Itha [n) Baal, d' ahont Han-Ithan-Baai., con- vertit per los grechs en An-do-BaL y per los llatins en Indibil. 237 Mandoni. — Lo nom del germà d' Han'Itho-Baal de- mana lo segon lloch. Per Mandoni no tenim mes guia per endevinar lo nom amagat en una forma que sembla grega, mes per sa homo- fonia, puig es innegable que Mandoni, sona Man-t oni, y si es Man•'toní^]^ sabem lo verdader nom del màrtir de la independència catalana; puig MaJí es la proposició p^, propter^ això es prop de^junt ab, y toní^ no es mes que M nom de la gran deesa Tanith, <ï ahont Toní ó Tofto- nita^ la penya ó la ciutat de Tofii ó Tofwmta d' Avien; Tona prop de Vich etc, de modo que '1 nom de Mandoni, es Pr^op de Tanith, Junt ab Tanith^ es dir Man-Tanith. Amiisitus. — Lo nom del valent defensor de Alforja me- reix lo tercer lloch en nostre estudi, puig que s' il•lustra defensant la pàtria contra los Romans. De cop sembla llati lo seu nom, mes miranti de prop se veu que nos pot treure d' a?nussiatus, y allavors no 's pot escapar à ningú la paraula del gran deu de Tebas Amoun^ puig per mes qú" Amusitus sembli lo mateix que Amusia- tns^ ja 's compren que T. Livi no hauria adulterat un nom llati, si llati hagués sigut lo nom del patriota català. Nosaltres creyem que la seva reducció no ofereix cap dificultat, y que lo nom verdader es Amuset cambiada la e en /, y ab la terminació llatina us Amusitus. Amuset es un dels dictats de Amon, lo gran deu egipci, que com se pot veure En Hübner tenia adoradors en Es- panya, y Amuset vol dir estimat rf' Amon, Aquest nom era també usat per los egipcis com nom propi, y en prova vegis r Amuset del sacofago de Séti I, en V estudi de P. Pierret avans prenomenat. De mode que dels tres noms dels defensors deia pàtria son dos d' ells semitichs, V altre egipci. Y donchs ^qué concloure d' aquest fet com no sia V us de una llengua semítica per los contemporans d' Hanibal, y P origen per nosaltres atribuit al poble civilisador de la primitiva Ca- talunya? Un altre nom nos donàa conèixer Livi y es el de Bilis- > I 238 tagc lo jefe dels ilergetas quant la vinguda de Cato a nos- tre pais. Bilistage no es* un nom llati, ab això no hi ha dupte; ^•Bilistage es semitich? Nosaltres creyem que no. Per nos- altres Bilistage es un nom pur celtich. Belemis, Belinus^ Bilis es lo nom del deu celtich iden- tificat ab Apolo (i) — en Espanya hi havia un poble celt- iber que portaba lo nom de Belli, — y la tefminació tage creyem veurela en la terminació del nom Vertragus ó Vertagus nom d' uns gossos molt corredors de la Galia segons Martial. Aquí T importan es veure com en Martial lo nom celtich que 's trag cambia en tag^ de atodo que la pèrdua de la r per lo nom de Bilistage queda justifi- cada y probada com una corrupció llatina., Trag segons Ebel (2) vol dir córrer d' ahont per V Apolo celtich lo dictat de corredor^ del que corra^ que portaba ó tenia T Apolo grech-roma. Bilistage donchs, es Bilis-trag-e, La presencia d^ un nom celtich entre los primers cata- lans res te d' extraordinari, y menys encara en un temps en que conbatian junts contra los romans, catalans y celtibers. Coneguts los quatre noms únichs de que tenim noticia dels primitius catalans, ;hi pot haver dubte respecte del caràcter de nostra civilisació? Si encara 'n queda rastre, per extirparia, llegexis lo qu' ara seguirà respecte à la religió d' Indibii y Mandoni, y diguin si Ms que portaban noms semitichs y adoraban deus semitichs podian ser altra cossa que semitichsMberi- sats, es dir Iber-semitichs. ( 1 ) Bthnogénie gauïme. G lossatre Gaulois.^2 . ' ed i . pi . 3 74. (2) Zeus Orammatica celttca, 2 " edi. editada per En Ebel, pi. 4. '^. :à « LAS COSTUMS ETHOPEA r LA KELIGIO DELS PRIMITIUS CATALANS. No s' esperi trovar en aquesta part de nostre trevall un estudi complert dels usos y costums del primitiu po- ble català. Los documents per ferlo no abunden, mes tampoch son tan escasos que no puguesim donar una idea del estat de civilisació d' aquells temps, mes lo que à nosaltres ens interesa es V estudi d' aquells usos y cos* tums que ó son ab-origenas ó revelan lo poble que civili- sa nostre pais. Dins d* aquest ordre d' ideas ja esta dit qnt res tan iín- portant ni trascendental com V estudi de la religió dei^^ primitius catalans y de sas practicas religiosas, per quant res es tan capable de fernos conèixer las influencies que dominan à los pobles de V antiguetat, com V estudi de la pura idea religiosa^ que nosaltres havem de deduhir deh pochs monuments que de tal ordre han arriban fins no- saltres. Per tot quant havem dit fins assí clarament se desprèn que los monuments de la nostra primitiva civilisació ha- vem de referirlos al geni del poble fenici, y particular- ment als sidonenses per haver vingut los primers à las nostres terras. Emperò En BofaruU no ho vol aixis, puig opina y sosté que la civilisació Catalana es mes púnica ^^r ^ï%r ' ' ^• * 1^^ ^9 '7 *• » que fenícia, sens considerar que quant los.Corthagiftésos estigueren en cas de influir niocalment, ja feya i,5oo anys que'ls Fenificis-Chetas, y elsFeníficis de Tyrexercian sobre la Iberia una influencia mora] y material. Lo particular es, que sent la religió lo que informa I' idea d' un poble, vol En Bofarull que la religió del poble Català siga la grega, quant per ser consecuenl havia de dir que seria la púnica, venint adonar aixis a lascplonias focenses y rodias una importància qu' en cap inodo s' et» pot donar atesa la seva insignificancia, y a la època baixa en que vingueren. Y |a propòsit de quina clasc de monuments sosté En Bofarull V origen grech de la religió dels primitius pobles ■ Catalans! Res menys qu' ab motiu de la anomenada pe- ' dra d" Olesa que aquí reproduhim. (i) Aquest monument religiós inspira à 1' Historiador cri- tich de Catalunya las segUents observacions: (1) Lo dibuix que reproduhina es eopiafldel del que dons dit MOFOT en la «eva Entoria erííiea de Calaluíía: respecte de la seva exactitut eetcm molt lluny de creurela ni aproximada. Nosaltres no coneixeip de tÍsu la pedra d' Olesa, mes en lo Tialgepiíi. tortteh d Bipanga del Compte de Laborde ni ha una mag'ninca repro- ducció fels ab verdader esperit arqueoló^ich. Qui rulga veure dita pe dra ja sab abODt aaarla A buscar. Nosaltres havem emperò copiat lo dibuix d' Eti Bofarull per demostrar com per ell do podia arribar é Tcurbi un monument grech, 7 per lo tant com nu justificatiu denoetre critica observaciú. Respecte de la opintó qu' En Laborda en tenia, di- Mm que per ell era un monument fenici, sent molt justas y atlasdas Us referenclaa qne fa dels símbols representats, qnsls referenclas baix nova forma, son las mateixes de que 'ns servim per aclanr lo punt. 241 ^ . «Caresmar y algun oiro de nuestros sàbios lo consideraron j»fenicio y se concibe que asi lo juzgaran, porque en su tiem- *po, que no habia alcanzado el adelanto en los estudiós como »ahora bastaba ver un bucranio en una piedra paraatribuirlo »à fenicios ó à Cartagineses. Rougemon dió un paso mas des- »cubriendo à caso el símbolo de Diana en una de las cabezas »que allí íiguran». ^Cóm Rougemon coneixé la pedra de Olesa? La ve- ritat es que nosaltres no sabem que ve à fer aquí Rouge- mon, com no siga quel dit hagi escrit alguna obra sobre Diana per nosaltres no coneguda, puig En Bofarull no cita de quina obra treu lo que diu: per lo demés, en la seva Edat de bronse 6 los Semitas en Occident^ si alguna cosa diu sobre Diana es precisament al revés de lo que diu En Bofarull; mes veyam tot lo que diu nostre historiador: «Hizo el monumento griego relacionado con esta divinidad »cuyo cuito, dice imitaron los griegos de los fenicios. Atendi- ^ »das las diversas representaciones de Diana, y aun mas la di- »versidad de sus nombres Febea, Lucina etc, y creyendo no- ' »sotros que debe admitirse un cuito griego separadamente del »fenicio, por mas que este influyera en el otro en algun tiempo »no vacilamos en la clasiíicacion del monumento y lo vemos »relacionado maniíiestamente con dicha divinidad, mas que »por cuanto se ha dicho, por las observaciones que vamos à >yhacer; es la vaca animal que sobresale en la historia de Dia- »na, y la mula, animal ingenito respeto de su espècie, preferi- »do por esta circunstancia para los sacriíicios que se ofrecian »à la Diosa protectora de los partos y de la generacion. Laca- »lavera del buey que adorna el monumento mas que bucra- »nio puede ser muy bien cabeza de vaca, y la otra que parece ;>de caballo puede atribuirse asi mismo à la mula, el objeto »de cuyo sacrificio, esto es; mantener la virtud de la genera- »cion deben de simbolizar lor órganos genitales que se en- »cuentran à los lados, y que en la làmina presentamos »sueltos.» (i) ■ i) HistrtHa critica de Caialuva—To. I—pL 144, 14^ col. 2.' y 1." 33 ^^P" 242 Per explicar lo dit per En Antoni de Bofarull, y per justificar r importància que donem à la, pedra de Olesa, en la que llegim la religió del primitiu poble Català, transcribirém algunas líneas de lo qu' ha escrit un home tan modest com sabi, un digne succesor dels Florez y Caresmars, si'ls temps que corren permetessin continuar las obras d' aquells patricis. El senyor Parassols ha dit: «A úliimos de Setiembre del aiío 1867, un violento hura- »can derribó la parie E. y S. del muro exterior del Castillo de »Torelló, y entre los escombros que, rodando cuesta abajo, »pasaron al pié del Uamado Puig Cornador, fué ballada una »piedra de forma cuadrangular, que en su cara principal con- »tenia tosco y gastado relieve, la figura de un buey ó toro, ro- »deado de medio borradas inscripciones de caràcter fenicio, y »en dos de sus àngulos los únicos que estaban enteros, se »veian los destintivos de los dos sexos, símbolo, segun los fe- ;»nicios de la dualidad mística generadora de lanaturaleza.»... «Los fenicios, otro de los antiguos pueblos pobladores del »valle, construyeron en el sítio que hoy ocupa el Castillo »un edificio en honor de la divinidad que adoraban. Sabido »es que ellos lo mismo que los egipcios y babilónicos de quie- »nes lo aprendieron, tenian el cuito de Astarte, la Astaroth ^Bíblica, que no era otra que Isis Baaltida ó la Luna, à la »que representaban, ya bajo la forma de una muger coronada »con el disco de la luna, ya bajo la figura de una vaca, por »hacersela la madre del buey Apis, y muchas veces bajo la del »buey ó toro, por la que, segun su teogonia, tomo Isis para »buscar los pedazos que de su esposo Osiris habia esparcldo »su enemigo Tifon, y entonces la llamaban Deo Luno; acom- »panando à esta figura de buey ó toro con los distintivos de »ambos sexos, por reconocer en ella la dualidad mística y la »personificacion del poder fecundo y generador de la natura - »leza. Esto representaba la piedra ballada en 1767, como se »notó ya, la que era una indudable prueba de la existència en »dicho punto de tal edificio religioso, como de otro en Olesa »lo acredita otra piedra de que babla Caresmar.» (i) ( I ) Revista històrica^ A fio 1 876— p/. 2i3, 214^215. 243 La nostra intervenció donchs quedarà reduhida a jus- tificar lo dit per En Parassols. Los Fenicis, com los Babilonichs, puig estigueren sots- mesos à la influencia de aquets, sorpresos del gran pa- per que jugan el sol y los demés astres en la vida y en T armonía del mon sideral, acabaren per referirho tot als astres, y naturalment lo primer lloch lo ocuparen los as- tres principals, lo sol y la lluna. De aquesta manera de veurà las cosas^ à la exageració en que caygueren respecte al principi igneo de la natura- lesa no hi va mes qu' un pas, y axis imbuits de la idea de qu' el calor era el principi de tota vida y de tota activitat, feren los fenicis com los seus mestres los babilonichs, à Deu, lo principi igneo baix lo nom de Baal y Melkarth, puig ab los dos noms era conegut lo Deu nacional fenici que tenia lo seu gran temple à Tir ahont era adorat baix la forma de una pedra lluminosa. Aquestas pedras sagradas — los Fenicis may tingueren estatuas en los seus temples, — tenian per nom Beth — e/, que convertiren en Betyla los grechs, nom que volia dir, «casa, habitació de Deu», puig creyan que la essència di- vina residia virtualment dintra d' ellas. <íEl Deu naturalesa» diu En Lenormant, à qui perte- nex lo qu' acabem d' exposar, «era un ser complex» «Causa y prototipo del mon sensible, te una doble essen- »cia, poseiex y reuneix los dos principis de la generació «terrestre, el principi actiu y el principi passiu, mascle y »femella, es una dualitat en la unitat, concepció que per »consecuencia del desdoblament dels simbols dona naxe- »ment à la noció de las deidats femeninas.» Axis, a cada Baal se li junta una Baaleth,de ahont sor- tí la parella del sol y la lluna ó sian Baal — Astoreth. (i) Ya sabem donchs qu' axis la pedra del castell de Tore- lló, com la d' Olesa, eran unas betylas, ab los simulacres ♦V ( i ) Manuel de histoíre ancienue del onent — Vol, Jl-^pi. 333 d 333. 244 dels deus fenicis Baal Astoreth, representats per los dos caps del dibuix, y perfectament carecterisada ab los ins- truments de la generació humana. Mes, ^perquè aquells caps de bou y de vaca? L' home ha tingut sempre V absurda mania de transportar al cel quant le rodeja en la terra, y això des lo temps mes an- tich, com ho proban los himnes vedichs, que representan los astros per las vacas celestes. Y, ^qué vol dir Astoreth, el nom de la dona de Baal? La explicació la dona cumplida y clara, lo versicul i3, del capitul Vil del Deutoromio. puig Astoreth, ó Asto- roth, es el plural d' Achstar ó Achstarah que significarà- cada. Per lo tant si la muller era la vaca^ el marit havia de ser lo bou, d' aquí la representació de BaaUAstoreth per lo bou y la vaca, representats en la belylà d' Olesa per la delicadesa de formas per lo cap femení, y per la rebustés per lo masculí. Per últim, jcom es posible atribuir a los Grechs, al po- ble de la forma, un monument que tant havia de repug- nar à lo seu geni artistich? ^'S' ha trovat en Grècia per ventura un sols monument que puga ser comparat à la betyla d' Olesa? Per nosaltres quant po tinguéssim altres arguments qu' oposar à V atribució que fa lo senyor de Bofarull, ens bastaria aqueix sol, això es que s' oposa al geni eminenment artistich, y per lo tant eminenment an- tropomorfich dels Grechs. De aquesta representació simbòlica en tenim un altre, be que de divers estil en la pedra, cipo, ò làpida religiosa publicada també per En Bofarull ab lo nom singular de monument celtich, nom que també dona à un vas ab ins- cripció ibèrica quals inscripcions havem estudiat. Veritat es qu' encara hi ha qui dona a las inscripcions ibéricas lo nom de celtíberas, mes donar lo nom de celta nety pelat à un monument de forma tant regular y artis- tica com es la dita làpida, es cosa qu'à nosaltres no se 'ns hauria may ocurregut, y finscreyem que no se 'ns en po- drà citar un altre exemple. 243 Lo que 'ns interesa de la dita Idpi :a son los seus sím- bols. En primer lloch veyem en ella dos delfins indicant j clarament la seva procedència, això es, el ser dedicada per un poble marítim, y corns' es trovat en Barcelona, à n' aquesta ciutat havem d' atríbuirla. Porta també la mitja lluna y una estrella; per lo que sembla un monument dedicat sols à Astoretliy^ue com à lluna era la reina de las estrellas. També podria ser per conte de Asthoreth, Tanith, per- sonificació del cel de la nit y particularment de la lluna, puig en veritat sigue de Tanith y no de Astoreth de qui tregueren los grechs la seva Artemisa, la Diana dels Ro- mans. Los Carthaginesos, poble fenici, circunstancia que no hi ha qu' olvidar may, tenian à la dita Diosa en gran de- voció, y fins era la seva principal deitat femenina, siguent lo seu simbol un cap de vaca ó be d' home ab banyas. Del cuit de Tanith en Cathalunya ens sembla qu' en te- nim un gran exemple. Tolomeo dona al cap de Palamós el nom de promon- tori Lunari; Celebandich diu Avieno de Celen que vol dir Lluna en grecji. ^No traduhiren librement Avieno y Tolomeo, lo nom de Tanith? Podria ben ser, mes ens sembía que tenim un exempla menys discutible encara. Cortes diu que lo cap de Torruella de Mongri corres- pon d la penya Tononita de Avieno, y que Tononita ve d' un temple dedidat à Jupiter Tonante, qu' es trovaria en aquell punt. Si a la penya Tononita y à la rada de Tonon seguia una Ciutat del mateix nom, aquexa ciutat es diria donchs, (jciutat del Temple de Jupiter Tonante? Nortri verdadera- ment imposible puig no estaba en lo geni dels antichs tals composicions de noms. Mes si suposem que la ciutat de Tonon ve de Tanith, tenim que la ciutat en qüestió no seria mesqu' una ciutat de Diana traduhida per grechs ó llatins, y de ciutats de Diana com es ben sapigut, ni ha, y ni ha hagut mes d' una. La ciutat de Dénia no es altre que la antigua Dia- nium. ;Y no surt millor Tonon ó Tononita de Tanith^ que no de Tonante? Respecte al caràcter de la religió dels primitius cata- lans res podriam dir de no haberse trovat una inscripció fenicia en Marsella en la qual s' anomenaban los sacrifi- cis qu' es feyan à los Deus, sens ferse emperò menció de sacrificis humans, puig en la llarga relació que dels dits fa, sols parla de toros, vacas, aucells, ciervos etc. A nosal- tres s' ens figura que no es fer violència a las cosas supo- sant que quant diu la dita inscripció de Marsella es pot apropiar à Barcelona y à Catalunya, tan mes quant los Fenicis no arribaren à Marsella si no desprès d' haver colonisat Catalunya. Emperò al altre extrem de nostra terra havem dit qut s' hi havia trobat un temple, que d' aqueix temple se n* havian tret molts simulacros de divinitats y que del seu estudi 'n surtia clara la dedicació del temple al deu fenici Elioun, es dir, à Adonis-Osiris. Ara ^ns toca probar nostre acert, ab lo que també donarem una proba con- cluyent en favor de la téssisque sosteniam en punt à ser la religió dels fenicis la religió qu' inspirà à Indibil y Mandoni sos grans fets y son elevat caràcter. Com se compren no podem nosaltres en aquest mo- ment fer un estudi detallat y minuciós de tots quants ob- jectes s' han trovat en lo Cerro de los Santos\ à nostre fi bastava estudiar los més característichs, deixant per mi- llor ocasió un trevall que temps fa que tenim fetsobretals antiguetats, tan mal compresas y ab tan poch coneixement criticadas. Entre los objectes trobats y descrits per lo senyor Rada y Delgado en lo seu discurs de entrada en 1' Acadèmia de la Historia, figura un petit obelisch, als seus ulls d' ori- gen enterament egipci, y diu, de las representacions es- culpidas en lo mateix, que son caracteres completamente desfigurados^ que se apartan en esta precisamente del ar^ te de donde proceden^ pues allí los signos estdn dibujados 247 con tal pvecision^ que no cabé la menor duda acerca del objeto representado^ mientras en el obelisco de Monteale- grela mayor dificultat para la interpretacion errónea na: ce de no poderse dejinir claramente los objetos copiados en los geroglificos. Nosaltres no podem consentir una opi- nió que 'ns maravella que deixés passar com cosa seva i^ Acadèmia de la Historia, puig que més que una opinió, en qual cas seria molt respectable, es un error tan gran que no podia autorisar sens perill de sa reputació. Es per això, que, a la vegada que no'ns havem estranyat de que D. Joan de Dios de la Raday Delgado, veges com- pletament fracassats sos esforsos per interpretar aquella pretenguda escriptura geroglífica, hi hagués, entre íasper- sonas doctas que diu que pera la seva lectura consulta, no sols unanimitat en declarar aquellas íiguras ininteligibles, sinó que encara una d' ellas — no diu qui — s' adelantés à creer que tales sigtios no contenian verdadera leyenda^ y que el autor de aquel exvoto los pusiera solamente simu- làndolos, como adorno característico, d manera de lo que hoy se hace en Turquia,,, Es un simple adorno^ imitando los que me\clados con ajaracas y taurique^ forman un elemento ornamental en determinado periodo del arte mahometano. Queda, donchs, definit V obelisch, d' ex-voto adornado con ajaracas y taurique de estilo egipcio. Per nosaltres lo dit obelisco no es res mes que T imatje del Deu principal del temple del Cerro de los Santos^ lo tipo del deu Adonis-Osiris (Elioun), qual vida esculpí de- talladament r artista en las quatre parets del dit obelisch. Y lo que més nos pesa es tenir que probar aquest punt: jtan clara, tan patent, tan manifesta es la representació del mito Osiria! En la següent primera cara del obelisch comensa P his- toria, vidaó milo de Adonis-Osiris. (i) (i) Nostre dibuix es copia del donat per En Rada y Delgado, mes lo grabador rcproduhint la copia tal com li donarem ha bigut causa de que La llegenda poètica de Adonis s' obra, com es ben sapigut, per uns amors incestuosos, que 1' irritada Venus anaba à castigar durament, quan los deus clements, y compa- descuts de los prechs de Smirna que havia abusat de son pare, salvaren à la mare de Adonis, metamorfo- seantla en arbre, en smyrna. — Ve- gis ApoUodoro, — Bibli. III. — 4, Fins aquí la poesia. Lo mito osirià partint també del incesto diví que 's troba en totas las religions antiguas, puig tenian ne- cessitat de representar baix forma sensible à Deu engendrantse à sf mateix, diu: «que a Osiris 1' engen- drà 'I rey dels deus, lo senyor dels deus, qu' es Ra, y qu' ell (també) es Ra». (1) L' inscripció tolemaica que acabem de citar demostra que Osi- ris es lo mateix sol, un deu solar. Emperò lo Sol, com a Sol po- nent «no es la terra, sinó aquell qu' es en la terra, ó en la tomba, no es 1' aygua, sinó i' habitant en I' aygua, no es lo deu vegetant, sinó per lo contrari, 7 íH« resideix en T arbre, en la regió del arbre Nar, es /' un en V arbre, V t'mich en V acacta. (2) avu)' surti lodlbuix miranl i l'esquerra per conta de mirar i In dreta, nfortunadament aquesta inversió no diüculta I' estudi. Aquesta primera cara té tambú Ja diticultal de que no 's veu la serpent circular y quu està clarament indicada en lo dibuix d' Kn Rada. La falta de temps ha sigut causa de que no féssim grabar de nou tal dibuix. (i) BIudeí egyplologigues, Quair. série. Lemfle oíirien, par Eugenc Lefébure. Deux. part. Osiris, pi. 190. (i) (dem idem, pi. igi. 249 D' aquest passatge n' havem suprimit las inscripcions ge-; .^ roglíficas demostrativas de lo que diu Lefébure. Concorda donchs perfectament lo mito- científich y 1»' fàbula mitològica, V arbre donchs de nostre obelisch no es més que ó lo símbol de la mare d' Adonis, ó lo mateix Adonis-Osiris com arbre Nar^ com V un en V arbre ^ com V linich en V acàcia^ puig lo poble que dedica lo cipo del Temple d' Elo. y sobre això demanem tota Y atçnció^per quant lo mito d' Adonis sols nos es perfectament conegut com Adonis grech, fenici ó siriach, comprenia en tota sa importància la trascendencia del mito Osiria, y aixís mi- llor que seguir las trepitjadas de la poesia en sa represen- tació escultural, prengué per lo camí més serio y elevat del simbolisme egipciach, circunstancia que demostra la soberana influencia de V idea egipciaca en lo poble d' Elo, y r antiguetat del monument qu' estudiem. Dihém tot això per quant mentres la mitologia nos diu com fou engendrat Adonis, lo mito osiria 'ns lo mostra engcndrantse a sí mateix, «T engendra Ra y ell es Ra», y aquesta idea es la que representa en nostre cipo lo Serpent y r escarabat. Com es ben sapigut la serpent es lo símbol antich de lo etern, per quant se creya que la serpent se reproduhia per sí mateixa. La serpent donchs del cipo d' Adonis, es lo mateix Adonis, representat no sols com principi de sí mateix, sinó com à deu: recordis que moltas vegadas los egipcis representaban à Osiris ab cap de serpent. Diguem donchs ab Mr. Lefébure: «los egipcis que veyan cada dia lo sol desaparèixer en la terra, y que deyan d' ell Ra se 'n va a dormiren la Terra (Tanen) representaban aqueixa idea baix la forma d' una serpent ab dos caps, emblema del Orient y del Occident. En lo sarcófago de V aho y en la tomba de Set I una serpent de dos caps, 5' avansa cap la part anterior d' un escarabat.,, y porta la següent inscripció: «Ell viu del Sol cada dia.» (i) La serpent y V (1) Idcm idcm, pi. ib'S y ib^. 34 •i3o escarabat donchs de nostre cipo (r escarabat com símbol del Sol), simbolisan à Adonis alimentantse à sí mateix, vivint per sí mateix, engendrantse per sí mateix, (i) Segueix en nostre dibuix un grupo representant una elipsis partida per mitat, en dos hemisferis. ^La línea de la elipsis la forma una serpent mossegant- se la cua? Com no està molt clar lo dibuix, per això po- sem la qüestió baix forma interrogativa, encara que à la veritat nos sembli evident dita representació gràfica no sols per veure lo cap en la part superior, si que també per lo major gruix de la línea elíptica en sa part inferior dreta representaint V estómach de la serpent. En un y altre cas, es dir, cas de que la elipsis la formi com creyém una serpent mossegantse la cua, ó que siga tan sols una línea elíptica, tenim que dita figura geomè- trica representa la terra. Llegim en la magnífica monografia d' En Lefébure: «la elipse ab la qual figuraban algunas vegadaslos deus infer- nals ab lo títol de Aquell que està sobre las arenas^ ó en lo sí estèril de la terra, títol donat à Osiris en lo Llibre dels morts,.. La serpent simbolisa sovint la terra rode- jant los manes ó los deus... La serpent Meheu que forma una volta per sobre del sol infernal, y que 's diu la Me- heu de la terra en la tomba de Seti 1, tanca completa- ment lo disch, mossegantse la cua... En fi, la representa- cióque Champollion anomenaab lo nom de apoteossis del nom de Ramses, dona al mon subterrani, qu' està pintat ( 1 ) No s' olvidi que V escarabat era V imatje del Sol atravessant la Ter- ra, qu* era la funció d* Osiris com Ra, com Sol. Mariette Notice du musée de Boulaq^ pi. 22S. Los Egipcis, diu Sant Climent d' Alexandria, figuran los astres per lo cos d' una serpent à causa de V oblicuitat de sa marxa. (i. V, cap. 4.) En lo sarcófago de Taho del Museo del Louvrc (núm. 6 de las planxas), se diu, que Ra navega cap P horisont oriental del cel. Bll ha fet la serp durant sa camtnata. Los cargols de la serpent Meheu simbolisant la martxa del deu. Rev, archeolog. nor, sèrie. Tomo XXI, pi. 2(p y 294, sarcófago de Scti I, par Paul Picrrct. 2!) I de groch, color infernal, una forma circular formada per una serpent doble ó de dos caps.» Es evident, donchs, ' que 'ns trobem devant d' una habitació, sede, ó regne in- fernal. >4> Falta ara determinar exactament quin deu es lo d' aquesta habitació infernal que a la vista tenim. Havem dit que la elipsis està dividida en dos hemisferis, en lo superior, iqué representan los objectes que hi ha dibui- xats? Evidentment lo sagell de Tifon. Y ve en V inferior creyém veurer los grans d' arena, del títol donat à Osiris en lo Llibre dels Morts. «Y en efecte, se treva, diu Le- béfure, la elipsis contenint una línea de grans rodons que determinan la paraula arena.» (i) Lo mito osiriach diu: que à Tifon li donà son germà Osiris lo govern dels deserts orientals del Egipte; y que fou Tifon qui per engany va fer que son germà 's fiqués dins lo bahul maravellosament trevallat, que tancà una vegada lo tingué dintre^ sagellant lo ah plom, tirantlo des- prés al mar. Lo mito, donchs, nos diu, que la representació simbò- lica de nostre cipo aludeix clarament à Tifon, com à rey del desert en los grans d' arena, com à matador d' Osiris en lo sagell, y com à rey del infern, ó deu del mal «en aquella elipsis per la que 's fíguraba algunas vegadas als deus infernals». Segueix à la representació d' Osiris dins la regió mis- teriosa, ó de Tifon (2) quatre signos que resultarian inin- teligibles si debaix d' ells no vingués lo bahul d' Osiris, (i) ídem ídem, pi. 173. (2) Ab pocas paraulas donarem à conèixer lo perquè d' Osiris dins la regió misteriosa ó hemisferi inferior, tOsiris no es un sols lo senyor uni- versal y únich, si que també es l' invisible: ara bé, la habitació natural del invisible debia ésser la nit; vet aquí perquè aixís ho crech, Osiris, porta sovint la cara pintada de negre, y perquè ha sigut posat en lo Neier xer, cdívina regió interior» (regió infema).^Jiev. arckeol, art. cit. P. Pier- rct, pi. 287. 252 aquells signes representan la mar en sa forma geroglífica, * qual forma ondulada tal volta hagi consumit lo temps: y per últim ve^ com havem dit, lo bahul. De modo qu' en la primera cara ó cara principal del cipo del temple d' Elo, tenim tot lo mito d' Osiris repre- sentat en son mes alt y pur simbolisme. Veyam ara lo que diuhen à pro- pòsit del mateix las altres caras. Per si podiam tenir algun dubte respecte de la representació d' Ado- nis-Osirisde nostre cipo los símbols que ara anem à descriu rer la desva- neixeràn. Adonis, segons la faula evident- ment siriaca, fou devorat estant de cassa per un os del Líbano — segons la mitologia grega per un porch sin- glà — y que ho fou per un os en lo Líbano, ho demostran En Bourque- mond, Renan y Lenormant, qu' han estudiat aquesta forma del mito d' Adonis del Líbano. (i) — Notis ara per lo que direm després, que V os va à dalt de tot d' aquesta segona cara del cipo, de modo que corres- pon ab r arbre. Queda donchs demostrat d' un modo incontestable la dedicació del cipo del Cerro de los Santos à Ado- nis del Líbano, y per lo tant explicat d^ una manera no menys indubtable quin poble fou lo constructor del temple d' Elo. i*. s e ( I ) «Emperò 1* animal que combat ab Adonis y mata al jove Deu, pot cambiar de naturalesa en algunas variants del mito. Lo cèlebre baix re- lleu de Ghimel, en lo Líbano (R. P. Bourguemond, Etudes de theologie philosaphigue e histoire, sèrie 2, To. III, pi. 41 5 y següents, núm. i de las làminas, y Renan Mission en Phenide, pi. XXXVIH), fan d' ell un os.» Lenormant, Lettres a^siryologiques . T. 11, pi. 2 5o. 253 Diu lo mito que lo bahul que contenia lo cos d' Osiris fou portat per las ayguas del mar à Fenícia. Mes la poe- sia embellint lo mito d' Osiris, diu, que un Tiipocamp — recordis això per més endevant — sortí del fons de las ay- guas del mar y carregantse la caixa d' Osiris à coll, anà à la costa de Fenícia deposítantla en la costa prop de Biblos, y que tan aviat la caixa tocà en terra, de la mateixa nas- qué y arrelà un arbre que haviat la cubrí tancantla en son cos; arbre que un dia va fer tallar lo rey Malkarth^ per ferne de son tronch una columna de son palau* Jsis, mu- ller d' Osiris, corre cap à Biblos cercant à son marit de qui havia sapigut lo paradero, y à fi de vetllar los seus restos, obtingué del rey de Fenicia que la prengués à son servey; y aixís de nit V enamorada Isis se transformaba en colom y la passaba revolotejant al entorn del arbre miste- riós qa' en son cos tancaba '1 del seu marit. En Lenormant diu, que: «en un vas d* antich estil de la colecció del gabinet de medallas (de Paris) se veu à un costat à Isis plorant y à Osiris en son ilit fúnebre,» y «del altre costat se mostra una espècie de hipocamp d' estil assiàtich, de cua y cos de serpent marina, ab lo cap y los peus de devant de caball... (i) En lo vas en qüestió donchs no falta mes que T arbre per tenir retratat tot lo mito. Ara bé, en nostre Cipo tenim lo colom y V arbre, lo que falta es Y hipocamp, mes V hipocamp ha aparegut en lo Cerro de los Santos ab tots y cada un dels caràcters descrits per En Lenormant, y lo senyor de la Rada y Delgado lo ha reproduhit en son trevall/?/. xvii, núm. 6. La presencia donchs del hipocamp en lo temple d' Elo, encara que com à figura separada, justifica nostre inter- pretació, per lo demés, reparis que si en lo vas citat falta 1 arbre que vetllaba Isis, en lo nostre hi figura, faltan sols r hipocamp, de modo que no deu extranyarnos tals supresions. (i) ídem idem, pi. loó. ï54 ^L' animal representat en la part baixa que significa? Segons una antiquísima tradició lo cos d' Osiris no fou tirat al mar, «sinó en sa pròpia aygua>- (i}y lo que aques- ta frase pot significar en lo llenguatge simbolich dels egipcis ja s' endevina fàcilment. Si fou, donchs, sumergít en s' aygua, Osiris es lo Nil; Osiris sumergit en Tabisme celeste, es Osiris tirat dalt I' alt Nil, y efectivament, se- gons lo mito en aquesta part del Egipte fou à buscar lo cadàver de son pare son fill Horus. Ab aquest mito se vol represen- tar, diu En Lefébure, la unió del alt y baix Egipte, y en un monu- " ^;ir ment del Louvre se veuhen dos cha- J i. cals, representant cada un d' ells I \ el chacal que resideix en l' alt y baix L^__J Egipte. (2) Las representacions de la tercera cara del obelisch nos han donat molt que pensar. Lo mito diu que Isis logra del rey de Fenicia en paga de sos serveys, que li fos entregada aquella columna de son palau que durant tant temps havia vetllat, y que una vegada en son poder ne tragué de son cos la caixa de son marit, y d' ella son ca- dàver, cl qual reanimantse a causa de sas grans llàgrimas y petons, re- cobra també sa forsa procreadora, y la va fer mare d' un fill de camas Hacas y tortas: lligendaqu'han estu- diat particularment En Deveria y En Chabas. ;Qui fou aquest fillf fi) Lefíbure etc, pi- i (ij ídem. idem..pl. i i55 Diu Lcféburc en la plana 2o5 de la seva tantas- vegadas citada monografia del mito osirià, que al deu Thoth, en unas inscripcions de Denderah y Edfu se li donan los tí- tols de cor de Ra de qui lo feyen fill, y si 's recorda lo que avans havem dit tenim qu' essent Osiris, Ra, Thoth es son fill. — Y afegeix En Lefébure, «que tal vegada, per rara que sembli l' idea al primer cop de vista, Thoth ha sigut figurat conforme à son paper de cor dívi com una espècie de contrapès celeste, y en efecte, una variant de 1' csrena del cap. i6i de\ Llibre dels morts, ahont Thoth obra las quatre portas dels punts cardinals, se 'i represen- ta algunas vegsdas tirant per una corda lo pes fixat en la volta celeste; alusió al moviment dels astres en sas rela- cions ah la lluna y al sol.» (i). Evidentment los dos contrapesos de nostre Cipo, 'ns donan a Thoth com fill d' Osiris; però diu lo Llibre dels morts segons Lefébure qu' aqueix te «un plafó de flamas, un circuit de ureus vivents, y que la terra de la seva ha- bitació es r aygua.» Y continua: ^aquesta terra dins I' aygua 's trova representada en un monument del Louvre... per r arrel bidbosa íf un lotus... emblema del mon ma- terial com diu Champollion.» {2) donchs no hi ha cap dubte que nosaltres trovem en lo cipo d* Elo la dita urre/ bidbosa imatge del mon material. Venen ara quatre quadradets, y un aucell; ;que poden significar? En lo text avants cit3t se diu que V «arrel bulbosa sos- tcn devant Osiris los genis dels quatre punts cardinals» y aqui hi ha qu' afegir que los quatre punts cardinals se donnn com fills d' Osiris: Thoth, donchs, com fill d' Osi- ris podia ser los quatre punts cardinals, y baix nquest aspecte ens T ha donat a conèixer Champollion en sos Trevalh sobre lo ritual fúnebre dels egipcis, pi. 157: & ® ® ahont sç veu a r aucdl Ibis, aucelt que li es consagrat portat los noms de Sur, Nort, Occident y Orient. D'aquí que creguem nosaltres que 'Is quatre quadradets, y 1' au- cell representen los quatre punts cardinals. En los relleus de la quarta cara si no estem equivocats estan represen- tadas las festas d' Adonis. Las festas anuals que se celebra- ban en Biblos en honor d' Adonis comensaban conmemorantse la pas- sió y mort del deu; tot era donchs, dol, dolor y tristesa. — Aquestos dias de recutlitnenteran reemplassats per dias alegres y dedic its al goig y à la alegria, en los quals se conmemora- ■ ba la resurrecció de son deu; y aqueixas festas comensaban ab la Cerimònia d' anar a rccullir las do- nas de Biblos, lo cap d' Adonis-Osi- ris que lo mar tiraba à la platja de ta Ciutat santa de ta Fenícia. Segons los autors antichs, Lucia- nus y Procopi, y també segons S. Ciril, lo cap d' Osiris arrivaba a Biblos tancat dins d' un gerro de barro, ód' un cistell, y si be 's mira nostre CÍpo representa lo gerro baix. la coneguda forma de las jarras encara avuy en us en Espanya, Interpretem los dos primers relleus d' aquesta cara del cipo, com representant dos phallus, y 'Is dos que se^ue- xen al vas sagrat com representanï dos òrgans sexuals de la dona. — En aquestos dias de festa y de gatzara, y també de desenfrenada bacanal, las donas de Biblos cstaban obligadas a consagrar sa cabellera al deu Adonis, circuns- tancia que demostra lo seu caràcter de deu fluvial — Osi- .Í7 ris-NU — que sols podian salvar prostiiuintse à los estran- gers qu' en aquells dias visitessin a Biblos. (i) Segueixen à las dilas representacions las d' una certa classe d' arbre, y un utero. L' uterus es evident. Y lia- vem dit una certa classe d' arbre, per quant creyem que 'n realitat no ho es; nosaltres veyem representat en ell una pinya. La pinya com «e veu en los monuments egipcis era una de las ofrendas fetas ií Oairis, y segons Mr. Leféburc. ta pinya recordaba per si sola en la baixa època tota la lli- gcnda d' Osiris. ja). Y era adcmés la fusta del pi la que 's havia consagrat à dit deu, y per lo tant 1' única que 's consumia en los días dels sacrificis osirians, segonslios fa d saber Plutarch. Acaba aquesta cara del cipo ab dos relleus que clara- ment representan un xipré y un os: recordis que segons lo mito la deesa enamorada del cassador Elioun se deya ' Bèrath que 'n hebreu significa xipré. L' os y el chipre de nostre cipo 'ns semblan donar una proba de que no fou invenció de Tcocrith allò que conta del porch singla que dona mort à Adonis. Transformada la mare d' Adonis en arbre con havem dit. Adonis no hauria nascut si no hagués donat la casua- litat de que un porch singla no rompés ab sas dents la éscorcha del arbre. Aquest porch singlà, causa del naixe- ment d* Adonis, se diu ésser lo mateix porch singla que li dona mort, de lo que 'n tingué tan gran dolor, segons Teocrit, que pera honrar sa memòria prengué part en las festas y cerimonias que "s dedicaren al jove deu. — D'aquí que 's trovi 1' os que 'n el mito del Lfbano ó fenici reem- ( 1 ) l.o fonament de tania dUbauia lo dona lo mito. Diu Plutarch: «L.a sola part del cos d' Osiris que Isis no rctrovS, després d' haverlo destros- sat Thiíon, fou lo phallus... per lo que 'I reemplassa tenine una imitació: [sis li consagra lo phallus, de qui encara avuy los Egipcis ne tan la festa. De llis;/ Otiri», iH, al final. Is) ídem. idcm. pi. 1.17. a58 plassa al porch singlà dels grechs representat en la quarta cara del cipo del Cerro de los Santos ó sia en la cara de las festas. Ja està dit que per demostrar com lo cipo que acabem d' estudiar no es un objecte aislat en lo temple del Elo, sinó un simulacre principal, que hauriam d' estudiar ara tots quants objectes s' han trovat fins avuy dia pera com- probar la seva relació y conexió. Nosaltres no ho podem ferho, mes aixis cotí\ de pasada havem parlat del hipo- camp y havem vist sa relació ab lo mito Osirià, ara par- larem d' altres simulacres no menys importants. Lo Fènix de la làmina XIV de T obra d' En Rada y Delgado porta una llarga inscripció grega que traduheix dit senyor, y la seva presencia en lo temple d' Elo es na- turalísima. — Consagrat lo temple à Adonis-Osiris, lo Fè- nix, dedicat tal volta per los grechs de la costa, com ho- menatjealdeu nacional, no es ni mes ni menys que '1 mateix Adonis-Osiris. Essent Osiris lo sol, dit s' està que lo Fè- nix emblema del Sol era el mateix Osiris, circunstancia qu' havia de portar naturalment al Sr. de la Rada y Del- gado al coneixement cert d' ésser lo temple de Elo, un temple dedicat à Adonis-Osiris lo sol, y si be en aquest punt r académich ha desentrotllat gran erudició clàsica, la proba mes concluyent se li ha olvidat, per lo mateix qu' anaba per altre direcció, això es la proba dels'egyptó- lechs, que refereixen Osiris com Bennu al Fènix creantse à sí mateix Kheper f esef, (i). Nova demostració de nostra dedicació del temple d' Elo à Elioun nos dona En Rada y Delgado fentnos conèixer en la làmina XVI, nüm. 2, à la vaca Meh-ur^ ó Nemanio segons ell, mal llegida Tinscripció que porta en lo seu peu. Posarem fi en aquest estudi estudiant un dels monu- ments mes curiosos y característichs del temple d' Elo. El Cinocefal de la làmina XVII núm. 5, representa per (i) Leféburc, elc. pi. .214. >S9 En Rada, una imatge d' Anubis ó Hermes y afegeix ; «al- tre de las figuras que pertanyen al cicto egipci (pi. 65.) Piutarch, diu, «nos ha deixat la seva descripció ab la qu'en tenim mes que suficient per interpretar las inscripcions braquials.n Y diu Plutarch traduït per dit senyor. «En Tebas, se veian estatuas dejueces sentados rJigU' trados expresamente sin bra:jos: el archijue\ mostraba «ademds los ojos soítoltetttos: simòoli:{a»dose coti lodo «eslo que la justícia es insobornable é iiisensiduible.* DoRchs segons En Rada, la imatge a la que dona lo nom d' Anubis, es un jmje dels de la manera de Tebas. Donchs si jutge tebà, perquè Anubis; y si Anubis, perquè jutge. La veritat es que si nosaltres no sabem perquè de la fi- gura que estudihcm n' ha fet un Anubis, sabem ó creyem adivinar perquè en fa un jutge tebà, que serà sens dubte .per alio de no tenir brassos los jutges tebans. En primer llocti es molt dubtós que la figura d' Ello no tinga hrassos, puig del dibuix se 'n desprenen perfec- tament, y fins sembla que portin agafats los discos ab inscripcions. També pot ésser que no n' hi hagi cap indi- cació de brassos, per considerarlos inútils l' artista (:) autor de la figura, per quant los dits discos los tapan. Tinga ó no tinga brassos la cinoccfal d' Ello, lo cert es, que no's pot confondre ab un jutge Tebà: en primer Iloch, Plutarch no diu que Is jutges tebans fossin esculpits en imatge de Cinocefals, es dir en forma de gos ó de mona, y a fe qu' aquesta es circunstancia principalíssima, que à bon segur no hauria passat per alt, cas de haver arribat al coneixement de Plutarch. Donchs, no podem admetre que la nostra mona, siga una imatge d' un jutge à la ma^ nera tcbcna. Sí no es un jutge tebà, ^es un Anubis? Si fos un Anubis no vindria simbolisat per una mona, sinó per un gos ó per un chacal, puig com se veu en los 26o monuments egipcis, Anubis porta molt subint lo cap de gos ó de chacal, Donchs tampoch es un Aunbis à no ser que 's convinga en que la figura reproduhida en lotrevall d' En Rada y Delgado es un gos. A nosaltres nos sembla que la demostració ha de co** mensar per dirnos quin deu del panteon egipci ó fenici prenia la forma de mona, puig sense aquesta principalísi • ma explicació, tan principal que 's la capital, tenim per inadmisible qualsevol referència que de dita figura ^s vul- gui donar. Punt es aquest qüe presenta las sevas dificul- tats, mes no per això d' aquellas qu' ab algun trevall no ^s puguin vèncer. Lo Diccionari d arqueologia egipcia 'ns ensenya^ que el Cinocefal era úú unimal consagrat à Thoth, «y parti- cularment à Thoth-Lunus» (i) y al efecte cita un Cino- cefal del museo del Louvre que porta un ull simbolich emblema de la lluna plena. Ab aquestas indicacions ne tindriam prou, per atribuir lo Cinocefal de Elo à Thoth, nos sembla ab major rahó que no à un Aunbis ó à un Jutge tebà, puig sabem que V emblema de Thoth podia ésser una mona; y dir que los dos discos son dos ulls, ó el sol y la lluna. Estudiant mes V assunto podem encara arribar a una conclusió mes exacta. Ja havem vist que, Thoth com fill d' Osiris, com cor de Ra, era la pedra despresa del sol, y un dels sobre- noms de Thoth era tekh^ y el femení tikh que vol dir la pedra bruta, la pedra sens desvastar, nom que en la pro- nunciació nota ja En Brugsch que 's homofona del Ibis, animalconsagratàThoth,Thuth;comà7>/rA, pot represen- tar lo pes de la justicia, com si diguéssim la pedra de Ma, y aquesta idea 'ns sembla representada ab tota claritat en lo Papirus de Sutimes «en el qual la balansa ahont se pe- »san los cors dels morts avans de que 'Is siga permès sor- »tirdel infern, va acompanyada de símbols llunars, com »lo porc, y com la motia^ que en lo dit papirus de Suti- [\)^Lefébure^L€ mythe Osirien-^OsiriS'-pl. 189. •mes porta lo nom de senyor de fíermopolis. Jo meieix ■que Thoih d' qui era emblema.» (i) Com diu molt be Lefébure, la idea de la baiansa de la jusiicia surt perfectament del mito de Thoth, a^nt se'l veu justificant Osiris contra los seus enemichs. Donchs, lo Cinocefal d' Elo pot representar à Thoth com jutge, com pes de la justícia, com balança de );i justícia, sent aquells dos discos emblemas dels pesos de la baiansa, los pesos de Thoth-lekh. Ja en aquest punt sembla la demostració feta. y si per cas las inscripcions que porta la figura fessin referència a las ditas qualitats de Thoth, la nostra atribució a Thoth quedaria demostrada. Aquesta concordancia resulta tan sí adoptem la lectura que 'n dona En Rada com la qu' en donem nosaltres, puig diu En Rada que las dos inscripcions diuhen bras y Uey ó com si diguéssim los brassos son ma lley. (2) ;Lo cinocefal de Elo, es, donchs, Thoth? jQui sab!... ital vegada ho sia!... mes si nosaltres no 'ns hem capficat en I' assunto, també pot representar un ultre deu del panteon egipci. Lo Cinocefal del Louvre, diu un dels Conservadors del seu museo egipsi, representa a Thoth Lunus, la llu- na plena, puig porta lo ull simbolich. — En Lefébure al parlarnos dels simbols de la baiansa de papirus del Suti- mes, nos ha parlat també de simbols llunatichs, y es que la baiansa de Thoth com reguladora de las virtuts dels homens, es emblema de la baiansa reguladora del temps, de la lluna, y aqueix punt demostra Lefébure en lo lloch adalt citat ab bonàs rahons, y ab textos geroglifichs de gran imponancia, presos d' En Lepsius, Mariette, ctc. de (i) [dem Ídem— pi. loS yinfi, (i) En cas de que foï ciacta la lectura d' En Rada y Delgado no 'i pot llir aiió de lo) brauM ion ma Ileg, puig no Icnin brassos, rcsulu que no pol tenir lley: la Icciura seria donchs, la líeg ton iot meut bnutot, d' nhoni l' alta idea de que la lley, y no li lorsa, representada en los brasto», regna y goberna. 202 lo que resulta qu' en cas d' ésser Thoth lo cinocefal d' Elo, es Thoth-Lunus. Emperò se 'ns acut una primera dificultat, y es, que com r ull simbolich, sens negar qu' en tal ó qual monu- ment puga representar la llum plena, es també V emble- ma d' Osiris, d' ahont aquellas tan conegudas formulas de «Osiris, es V ull, — Ut à:n — Osiris es V ull de Ra: etc. (i) d' ahont surt Osiris — Sol, pot molt ben representar lo dit Osiris d' ahont en cas d' ésser axis, lo cinocefal del Louvre no seria Thoth-Lunus, sinó en cas, Thoth-Lunus-Sol; es dir, lo Sol-Lluna. Qu' Osiris es lo Sol, ja ho sabem, mes Osiris, ;es també Sol-Lluna? ^Y si es Sol-Lluna, es lo seu emblema la mor na} Deixem parlar à persona competent y desinteresada en la resolució del problema qu' ens preocupa; En Lefébure diu; «qu' Osiris com Osiris-Lluna rebia algunas vegadas »/a forma de mona^ lo que HorapoUon posa en relació ab »las 72 parts del mon, y en lo llibre del hemisferi inferior Dse hi troba dit animal ab los sobre noms de la carn, la Dgran ànima, lo gran cor, V habitant de la terra.» etc. (2) Tenim ja donchs Osiris, com Lluna, y com Cinocefal. Y tornant ara al Cinocefal del Louvre, tenim «que la mona era lo simbol mes comú del Ut ^a — com ull llu- nar — tan que acabà per representar lo seu so com gerogli- fich.» (3) Donchs la mona del Louvre porta V ull simbo- lich per demostrar tan sols qu' ella es V ull llunar, la Lluna. Y si no 's vol axis, reparant los dos simbols de la mona com Lluna, y del Ut-'a com ull d' Osiris, tenim en lo Cinocefal del Louvre Osiris-Lluna, Osiris-Sol-LIuna. Mes, se dirà: equina relació hi pot haver entre Osiris- Sol•Lluna y las inscripcions braquials del cinocefal de Elo? (i) tetébure— etc. pi. i8g. (2) Lelébure—etc^pl. 2i0. (3; » 1 pi. 209 y 210. 2Ó3 Ara ho veurem. Lo papirus magich (V Harris contant V escena de la profanació del baul d' Osiris, diu, que T obri lo cocodril Mako fill de Set, mes que per conta de trovarhi lo cos del deu, hi trova una mona, (i) d' ahont tal volta V expresió vulgar de dar mico te molts mes sigles d' existència dfe lo que 's pensa, puig Osiris donà mico à Mako, que 's pen- saba trovar son cos. — En altre pasatge de lo dit papirus se diu també que Osiris se transformà en mona, desprès en vell etc. Lefébure explica aqueixa part del mito d' Osiris dihent «que la mona trovada en lo Uoch d' Osiris seria donchs lo Sol cambiat en Lluna (2), lo sol de la nit.» Tenint ara ple coneixement del assunto, 's convindrà, en que per lo vulgar, la mona podia representar en certs casos lo sepulcre profanat d' Osiris-mona, lo deu protec- tor ó defensor dels morts en la seva tomba; y aquesta hipostase es la que creyem que representa lo cinocefal d' Elo. L' inscripció braquial nos probarà lo fet. No podem admetre la lectura d' En Rada, quetranscri- beix las sevas Uetras, algunas d' ellas d' una manera ca- prichosa, y no com ensenyan En Heiss y En Delgado, puig que ni un ni altre han dit que Y siga K,sino upsilon En Delgado, y v vocal y consonant En Heiss; donchs r académich de T historia inventa una lletra, y encara se'n arregla un altre la última de ma esquerra de la figura, puig lluny d' ser una tau egipcia que no sabem que ha- via de venir à fer en una inscripció purament ibèrica 6 catalana, es una samech com ensenyan los autors de nos- tre alfabet. Resulta donchs que las inscripcions dels dos discos, no diuhen com vol En Rada. (i) Lffebure, ctc, pi, 207 y 208. (:)• ^ » pi. 210. y 204 La de la dreta La de V esquerra. smo: es dir D K y -( D 1 V T 1 T n 1 T D 1 7 D D a y T O be si 's vol que 's llegeixin las inscripcions braquials comensant per la de la esquerra per estar dintre del rigo- rós orde semitich ü 1 y 7 1 7 D TTD — ordo per ordeno. En caldaich es lo mateix qu' en hebreu pi^ celuit secundum ordinem disposuit. VI — per (n) yi cogtiitio, coneixo suplint lo verb sustan- tiu «tinch coneixement.» Dl pedibus conculcare, conculcare^ es dir conculcar pro- fanar los morts. Donchs r inscripció diu: Ordeno^ y coneixo als queprofanan los morts. De modo que lo temple d' Elo 'ns ve à demostrar com lo poble semitich-egipci del baix Nil, es dir los Chethas- egipciachs per la influencia de una civilisació superior a la seva, vingueren à la nostra terra portant ab ells lo deu nacional Elioun asimilat al deu Osiris dels Egipcis. Per això havem dit que aqueixas influencias egipcíacas que tan han enredat à En Rada, eran per nosaltres, per lo contrari, una proba evidenta de la nostra tesis. Y aquí havem de notar que quant Ar-Raziz(i) descriu lo pais de Tadmir diu que V atravesa un riu que fa com lo Nil; punt que aclara Àl-Maccarí dihent, 6 .-iSv IIW 124 •"T.T V ..;s A A-r^TJ^ A-r^TJ^ ' • r-A^p- r-A^r^HH ■ny .a, " ^^1 «rfclHtf lï» /■■Aditr ■ Í7«ir trr'.sAa ■ 10» (afr-wrÍM .1 4^'Í^/'W'^ r^^W^'-í^'" 0%»>t OI'. ^ '"^A^ i"^i; r^"' '" rov/'V-^^-v., .-'"ílot .\V / /'< r^í:^:^^ 3 2044 035 962 877 Va»a *^»r>'^n'r l'hiH book staoulil bo returoed lo tbe Llbrary on or beforo tíis lasi lisia «tampod bulow. A llno of flv6 oonta a ttey is mcwrrsa by rútainlng ii lii-yond tlt« apuotOad tllDD. Pleasa reliirn proinpUy. i I ■ I